• Català

COM SOBREVIURE A L’ESO

11 des. COM SOBREVIURE A L’ESO

Posted at 18:45h in Articles by

Aquesta setmana ens inspira una alumna de l’ESO que està fent un treball sobre l’estrès en l’alumnat i ens ha demanat una entrevista per resoldre dubtes dins del nostre àmbit. Aprofitant la seva curiositat, convertim les seves preguntes en un article divulgatiu que pot ajudar altres famílies, alumnes i docents.

L’adolescència és una etapa en què el cervell experimenta una reestructuració molt intensa. Dues àrees cerebrals són especialment rellevants en la vulnerabilitat a l’estrès:

  • L’amígdala, és una àrea especialment activa en l’etapa adolescent. És l’encarregada de processar emocions com la por o l’ansietat.
  • El còrtex prefrontal en l’adolescència encara es troba en maduració. I és una àrea vinculada a la regulació emocional, planificació i presa de decisions.

És per aquest motiu que els adolescents “senten molt” i “regulen poc”. La neurobiologia influeix. I amb tot, sense oblidar el sistema hormonal i l’entorn social que multiplicaran la intensitat de les experiències viscudes.

QUÈ ESTRESSA REALMENT ELS ADOLESCENTS?

Segons la nostra pràctica clínica són molts els factors que estressen els adolescents:

  • EXIGÈNCIA ACADÈMICA I ORGANITZACIÓ. La càrrega de deures, treballs i exàmens és una font clàssica d’estrès. En aquesta etapa acadèmica el que augmenta l’estrès no és la quantitat, sinó la percepció de control. Quan un alumne sent que no té eines per organitzar-se, anticipar-se o gestionar dubtes, la seva sensació d’impotència creix, i amb ella l’ansietat.
  • DINÀMIQUES FAMILIARS I NECESSITAT D’AUTONOMIA. Els adolescents busquen independència, mentre que la família necessita mantenir límits. Aquest “estira-i-arronsa” forma part del desenvolupament saludable, però pot generar tensió emocional. Situacions com canvis en les normes familiars, més responsabilitats domèstiques, discussions per estudis o pantalles poden augmentar la càrrega mental.
  • PRESSIÓ SOCIAL I IDENTITAT.  En aquesta etapa, el grup d’amics esdevé un element central en la construcció de la identitat. Per això, conflictes, malentesos o sensació d’exclusió tenen un impacte emocional molt profund. La por al rebuig i la necessitat de pertinença són factors especialment sensibles en aquesta edat.
  • XARXES SOCIALS I COMPARACIONS.  Les xarxes socials generen comparacions constants, por de perdre’s alguna cosa (FOMO), necessitat de mantenir una imatge i de validació positiva, distraccions i interrupcions contínues.

En el següent enllaç podeu trobar informació sobre l’ús de xarxes socials i salut mental.
https://capsiandorra.com/noticies/xarxes-socials-i-salut-mental/

  • CANVIS FÍSICS I HORMONALS.  Els canvis corporals poden generar inseguretat, vergonya, confusió i fins i tot preocupació per la imatge corporal. Aquesta vulnerabilitat també influeix en el nivell d’estrès.
  • GESTIÓ DE LES PRÒPIES EMOCIONS: L’adolescent, es veu immers en una etapa en què les emocions són viscudes amb una forta intensitat. Variables com l’autoexigència, el perfeccionisme, la por de decebre o la por al fracàs necessiten sovint treballar-se perquè millorin la percepció de l’estrès.

COM AFECTA L’ESTRÈS AL RENDIMENT ESCOLAR?

Com ja sabem, l’estrès no és bo en cap sentit.

L’estrès és una resposta natural del nostre organisme davant de situacions que percebem com a amenaçadores o desafiants. En petites dosis, pot ser positiu, ja que ens ajuda a mantenir-nos alerta i a respondre amb eficàcia. No obstant això, quan es converteix en una experiència constant i prolongada, pot tenir conseqüències perjudicials tant en la salut física com en el benestar emocional.

L’estrès mantingut afectarà el rendiment escolar:

  • Disminuint la memòria de treball. Això és la capacitat que tindrà per operar amb diverses informacions al mateix temps, retenir indicacions, etc.  
  • Dificultant la concentració.
  • Augmentant la distracció.
  • Bloquejant la resolució de problemes. Això pot generar dificultats per començar una tasca.
  • En alguns alumnes es pot manifestar inclús quedant-se en blanc durant l’examen. Adjuntem un enllaç que et pot ser útil si això t’ha passat. https://capsiandorra.com/noticies/thas-quedat-mai-en-blanc-durant-un-examen/
  • A llarg termini pot derivar en símptomes més depressius com aïllament, desmotivació, falta de plaer per coses que abans gaudien, etc.

ESTRATÈGIES EFICACES PER REDUIR L’ESTRÈS

  • Activitat física regular: Fer exercici allibera endorfines, hormones que contribueixen al benestar i a la reducció de l’estrès.
  • Alimentació saludable: Una dieta equilibrada pot ajudar a regular els nivells hormonals i a millorar la resistència a l’estrès.
  • Rutina de son regular.
  • Fomenta una xarxa de suport: Compartir preocupacions amb familiars, amics o professionals de la salut mental pot alleujar la pressió emocional.
  • Desconnecta de les pantalles: Prendre’s moments de desconnexió i dedicar temps a activitats plaents ajuda a trobar un equilibri. Et recomanem canviar-ho per passejos a l’aire lliure, quedar amb un amic, activitats creatives (música, dibuix, dansa, lectura), etc.

COM PODEN AJUDAR ELS PROFESSORS?

  • Els docents són agents clau en la detecció precoç del malestar emocional. El professorat pot tenir un impacte molt positiu per a ajudar l’alumnat amb la gestió de l’estrès:
  • Tenir en compte organitzar el calendari d’exàmens, treballs, entregues per evitar acumulacions.
  • Ajudar a l’alumne explicant que espera de cada tasca.
  • Gener un clima emocional segur a l’aula
  • Oferir estratègies d’estudi i planificació
  • Donar feedback constructiu
  • Observar canvis en l’alumne i comunicar-se amb la família

I ELS PARES, COM PODEN AJUDAR?

Els adolescents necessiten sentir-se compresos. Serà el primer factor protector. La família tindrà un rol importantíssim en el suport, la validació i la confiança. Alguns elements importants:

  • Escolta l’adolescent sense interrompre ni jutjar
  • Valida les seves emocions sense minimitzar-les (“entenc que això t’estressa…”)
  • Reconeix l’esforç per sobre del resultat
  • Estableix rutines saludables (son, pantalles, organització)
  • Ofereix límits clars però amb flexibilitat i empatia
  • Promou activitats que els ajudin a desconnectar

FONTS CONSULTADES

D’ARCY LYNESS, PHD (2022). Diez maneras de gestionar el estrés de cada día. Recuperat de: https://kidshealth.org/es/teens/stress-tips.html

GRASES COLOM, G., & RIGO CARRATALÀ, E. (2010). Estudio de la influencia de la ansiedad y el estrés en el rendimiento académico vs. la influencia del rendimiento académico en los niveles de ansiedad y estrés. Educació i Cultura: Revista Mallorquina de Pedagogia, (21), 97–116. Recuperat de: https://portalinvestigacio.uib.cat/documentos/5ef13afb2999520503afb015

MEDLINE PLUS (2023). Los adolescentes y el estrés: cuando es más que una preocupación. Recuperat de https://magazine.medlineplus.gov/es/art%C3%ADculo/los-adolescentes-y-el-estres

@capsiandorra
@capsiandorra
@capsiandorra