08 febr. L’eix intestí-cervell
L’intestí és el nostre segon cervell i hem d’aprendre a escoltar aquest equip de treball.
La nostra microbiota intestinal està en continua comunicació amb el cervell i això es tradueix en que l’estat de les nostres bactèries afectarà el nostre benestar emocional, cognitiu i hormonal. De la mateixa manera que situacions d’estrès també repercuteix en la nostra microbiota.
El nostre tub intestinal està ple de bactèries, microbis i cèl·lules nervioses que es comuniquen amb el nostre cervell d’una manera molt directa. Tots hem sentit o llegit en algun lloc això de que l’intestí és el nostre “segon cervell” oi? Doncs efectivament, el sistema nerviós encarregat de controlar l’aparell digestiu és capaç d’actuar com a una entitat independent a la resta del sistema nerviós. I això no vol dir que vagi per lliure, sinó que hi ha una comunicació constant amb la base del nostre cervell.
Els nervis del tub digestiu són els encarregats de passar informació al cervell sobre si tenim gana o no, si estem sota els efectes de l’estrès, si hi ha algun microorganisme en el nostre aparell digestiu que no hi hauria de ser… I en aquest flux d’informació hi participen una gran quantitat de substàncies químiques i hormones com per exemple la serotonina o la dopamina. Segur que n’heu sentit a parlar de la serotonina i la dopamina. Tenim tendència a relacionar aquestes substàncies amb el cervell però el 90% de la serotonina es produeix en la mucosa intestinal i el 50% de la dopamina també. Aquestes hormones, així a grans trets, estan relacionades amb la felicitat, el plaer, la sensació de calma, el benestar i la relaxació. Així que ja podem dir que menjar és un estat de felicitat amb dades empíriques!
I de la mateixa manera que un bon estat intestinal ens proporciona aquests estat de benestar, si els nostres intestins estan afectats negativament, hi haurà repercussions en el nostre estat d’ànim.
Un dels pitjors enemics de la nostra microbiota intestinal, és l’estrès. Si tenim un estat d’estrès continu, el cos prioritza i la digestió no és una prioritat.
La digestió s’enlenteix i això afecta la microbiota intestinal, hi haurà un canvi en els microbis del nostre intestí i pot ocasionar que aliments que normalment digerim bé, sota l’estrès no sigui així. Pot ocasionar digestions pesades, gasos, inflor, alteracions de la femta… Molta gent nota que amb l’estrès ens fa mal la panxa, tenim diarrea o restrenyiment. Ara ja sabem que no és casualitat.
Ja veieu que les nostres emocions i el nostre estat d’ànim va molt lligat a l’intestí i hi ha un munt de frases fetes que ens ho corroboren. Heu sentit l’expressió “ tenir papallones a l’estómac” o “encongir l’estomac” davant d’una situació trista o desagradable? O si tenim una presentació molt important a la feina, no us ha passat que us passeu el matí amb moltes ganes d’anar al wc? Ja veieu que sense adonar-nos-en, fem aquesta relació intestí-cervell en el nostre dia a dia.
Penseu també que aquesta comunicació flueix en els dos sentits. De la mateixa manera que l’intestí parla al nostre cervell, el nostre cervell també passa informació a la microbiota. Hi ha evidència científica que les bactèries intestinals tenen la capacitat de modificar i/o alterar el nostre comportament.
Hi ha situacions en les que “el cos ens demana” menjar alguna cosa en concret. No és el cos, són les bactèries que ens fan aquesta petició. I ho fan sàviament, ja que la seva funció és sobreviure. Les bactèries són molt espavilades, i ens faran una petició formal d’aquells aliments que a elles els interessin. Així doncs, si tenim un sobrecreixement bacterià (hi ha més bactèries de les que hi hauria d’haver) sentirem més ansietat o més ganes de menjar (si hi ha més bactèries, haurem d’esforçar-nos per alimentar-les a totes).
Anem a lo pràctic. Ens interessa estimular la producció de serotonina i dopamina això està clar.
Però com ho podem fer? A través de l’alimentació, podem estimular aquesta producció amb:
- Els fruits secs
- Les llavors
- El plàtan
- La xocolata de més del 85% de cacau
- El té verd
- Les llegums
- Els fruits vermells…
I recordant sempre que conjuntament amb l’alimentació, l’exercici físic i la música també ens ajuden a augmentar la producció de serotonina i dopamina!
Segueix-nos a:
