Logopèdia

El logopeda, sovint en col·laboració amb altres professionals, fa prevenció, identifica i tracta els trastorns de la veu, de la parla i del llenguatge en nens, adolescents i adults. Una de les seves principals funcions és dissenyar i implementar programes de rehabilitació.

 

DECRET DE COMPETÈNCIES DEL LOGOPEDA: fa entrevista, detecciói diagnòstic i finalment, intervé, el més aviat possible sobre els trastorns de la veu, l’articulació, la parla, així com els trastorns associats a la comprensió del llenguatge oral i escrit i la seva expressió, independentment de l’edat del pacient.

 

COMPETÈNCIES

 

  1. Analitzar i avaluar una situació per desenvolupar un diagnòstic de logopèdia.
  2. Desenvolupar i implementar un tractament en logopèdia adaptat a la situació del pacient.
  3. Dissenyar, realitzar i avaluar una sessió de logopèdia.
  4. Establir i mantenir una relació terapèutica en un context d’intervenció.
  5. Desenvolupar i liderar un enfocament d’intervenció en salut pública: prevenció, cribratge i educació terapèutica

 

COM FUNCIONA

 

Primera entrevista

El logopeda treballa sota la prescripció d’un metge generalista o especialista (pediatra, otorinolaringòleg). En la primera visita, estableix una avaluació de logopèdia que també té en compte les característiques del pacient: socials, econòmiques i culturals. Al final d’aquesta avaluació, transmet les seves observacions i conclusions al metge.

 

Definir el trastorn

El logopeda intervé en trastorns de la veu, la parla, la respiració i la deglució. Es realitza una rehabilitació dels errors de pronunciació (tartamudesa, dislèxia, disfàsia …). També tracta les dificultats d’escriptura i càlcul així com la pèrdua de parla (sobretot després d’un cop o una operació).

 

Reeducar

Els camps d’actuació es centren en:

  • Àrea d’anomalies en expressió oral o escrita:
    • Trastorns de l’articulació sistemàtica
    • Retard en la parla o llenguatge oral
    • Trastorns del llenguatge escrit: dislèxia i disortografia, disgrafia
    • Trastorns lògic-matemàtics: discalcúlia
    • Discapacitat motriu o mental
    • Tartamudeig
    • Autisme
    • Disfàsia

 

  • Camp de patologies otorinolaringòlogues:
    • Trastorns otorrinolaringològics (otitis)
    • Divisió del paladar, insuficiència de la velofaringe
    • Sordesa: sortir del mutisme, reeducació o conservació de la parla i del llenguatge (fins i tot en el cas dels implants coclears), aprendre a llegir els llavis
    • Trastorns de deglució i malposició lingual en repòs
    • Trastorns de la veu orgànics o funcionals (després de la laringectomia: aprenentatge de la veu oral / traqueoesofàgica, ús de la pròtesi fonatòria)

 

  • Camp de les patologies neurològiques:
    • Disàrtria i disfàgia
    • Trastorns del llenguatge oral o escrit relacionats amb danys cerebrals: afàsia, alèxia, agrafia, etc.
    • Manteniment i adaptació de funcions de comunicació en malalties neurodegeneratives: ex: Parkinson, Alzheimer, etc.

El treball de logopèdia es pot començar molt aviat (des del naixement per a discapacitats). Per tant, és millor prescriure una valoració en quan apareix el mínim  dubte.

Durant les sessions, el logopeda utilitza exercicis tècnics i divertits adaptats a cada pacient i a cada trastorn. Les reeducacions amb nens es treballen amb exercicis breus. Amb els adults, segons el tipus de discapacitat o malformació, dissenya el programa de rehabilitació en col·laboració amb el pacient.

 

PROCEDIMENT DE PRESCRIPCIÓ DE LOGOPEDIA

 

  1. Examen mèdic inicial del metge
  2. Prescripció del metge d’una avaluació de logopèdia amb rehabilitació si cal
  3. Avaluació i diagnòstic per part del logopeda que sol·licita recepta mèdica per a les sessions si s’evidencia un trastorn relacionat amb la logopèdia
  4. Enviament de l’informe al prescriptor
  5. Prescripció del metge de sessions de rehabilitació
  6. Enviar la sol·licitud d’acord previ, així com una còpia de l’informe i la prescripció mèdica a la CASS.
  7. Acord de CASS
  8. Rehabilitació de logopèdia

 

COMPETÈNCIES NECESSÀRIES DEL LOGOPEDA:

 

Equilibri i paciència

Per treballar en rehabilitació, el logopeda ha de tenir una personalitat dinàmica, escolta activa i un bon equilibri personal. De fet, s’ha d’adaptar a una gran varietat de patologies, des de les més simples per les quals els resultats obtinguts són perceptibles ràpidament, fins als més complexes, que requereixen paciència i comprensió.

 

Coneixement global

Les tècniques emprades per a la rehabilitació requereixen coneixements en diverses disciplines: gramàtica, ortografia, psicologia, lògica matemàtica, fonètica, dibuix, música… A mesura que la seva professió està en constant evolució, el logopeda ha de formar-se al llarg de la seva carrera i mantenir actualitzats els seus coneixements científics.