Personalitzar preferènicies

Fem servir cookies per ajudar-vos a navegar de manera eficient i dur a terme certes funcions. A continuació trobareu informació detallada sobre totes les cookies sota cada categoria de consentiment.

Les cookies que es classifiquen com a "Necessàries" s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per habilitar les funcionalitats bàsiques del lloc.... 

Always Active

Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.

No cookies to display.

Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.

No cookies to display.

Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.

No cookies to display.

Performance cookies are used to understand and analyse the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.

No cookies to display.

Advertisement cookies are used to provide visitors with customised advertisements based on the pages you visited previously and to analyse the effectiveness of the ad campaigns.

No cookies to display.

EL MEU FILL TÉ POR… ÉS NORMAL?

EL MEU FILL TÉ POR… ÉS NORMAL?

Por als insectes, por als exàmens, a les tempestes, als pallassos, a la foscor, als monstres….

Per què hi ha nens que tenen tanta por?

Desapareixerà aquesta por?

Què puc fer per ajudar-lo?

La por és com un mecanisme d’alarma que ens alerta quan ens trobem davant d’un possible perill o amenaça. És útil per evitar patir riscs innecessaris i ens impulsa a evitar el perill com si fos un sistema de seguretat.

Tot i així, la quantitat justa de por ens motiva a aprendre coses noves. Es tracta d’una emoció que es pot manifestar a qualsevol edat.

Generalment, les pors infantils augmenten fins als 3 anys per després anar disminuint, es resoldran espontàniament amb l’edat i amb l’adquisició d’una major seguretat. Si perduren en el temps i alteren de forma significativa la vida diària caldrà demanar l’ajuda d’un professional.

En aquest article no trobareu la solució a cada por que poden patir els vostres fills. Es tracta d’una ajuda per distingir les pors “naturals”, és a dir, les relacionades amb el creixement del nen, i per aprendre a entendre-les i enfrontar-les. Una correcta i completa valoració requereix el coneixement profund de la història i les vivències de l’infant.

QUINS TIPUS DE POR HI HA?

  • Fisiològica: És la por “natural”, vinculada a la pròpia constitució del nen.
  • Normal o naturals: Por directament relacionada amb el creixement del nen.
  • De vigilància: Por que afavoreix la capacitat de reacció del nen.
  • Paralitzant: La que bloqueja la capacitat de reacció.
  • Patològica: És la por pròpia dels quadres clínics.

QUINES SÓN LES SENYALS DE LA POR?

Hi ha infants que EXPRESSEN VERBALMENT les seves pors, ho fan en moments tranquils i en intimitat familiar.  Molt sovint, però, es necessari que pares i/o educadors estiguin atents a percebre SENYALS NO VERBALS que suggereixen la presència d’un sentiment desagradable:

  • Regressions: Comportaments que recorden al d’infants més petits.
  • Pèrdua de control d’esfínters.
  • Desmotivació o tendència a aïllar-se.
  • Reaccions exagerades quan l’infant parla amb els adults.
  • Sobresalts sobtats.
  • Dependència excessiva dels adults.
  • Passivitat i/o indiferència davant de situacions o coses.
  • Impulsivitat, agressivitat o violència no justificada.
  • Estats de temor generalitzats.
  • Comportaments anòmals com l’insomni, desordres en l’alimentació, capricis freqüents, fixacions, etc.

LES PORS DES DEL NAIXEMENT… FINS ALS 12 ANYS

Cada edat té diferents maneres de percebre, elaborar i respondre a les emocions. Respecte a la por els nens més petits actuen amb reaccions impulsives i els més grans amb paraules malsonants o bé amb explicacions racionals. Per interpretar correctament les pors és necessari conèixer característiques especifiques del nen: l’edat, l’ambient familiar, entre altres factors.

  1. FINS ALS 18 MESOS

En aquesta etapa, el nen no té por específiques vinculades a les emocions, sinó pors “instintives” o inconscients.

  • Un soroll fort o inesperat pot provocar el seu plor.
  • Por a perdre la seva mare, el seu objecte d’amor, quan no la té al davant.
  • Pot presentar por a l’aigua.

Consells propis de l’etapa:

  • Eviteu fer sorolls forts mentre el nadó dorm.
  • Tingueu baix el volum del televisor, telèfons, etc.
  • Comuniqueu-vos amb el petit de forma suau i dolça.
  • Eviteu atabalar-lo amb molt petons, hi ha moltes altres formes de demostrar-li afecte.
  • No acudiu a ell a la primera queixa, evitareu que sigui dèbil i excessivament depend

2. DELS 18 MESOS ALS 3 ANYS

En aquesta etapa les pors encara estan vinculades als sorolls forts, amb les coses molt grans o “tètriques”.

  •  Camions, autocars,
  • Homes corpulents, persones que no ha vist mai.
  • Alguns animals desconeguts per ell.
  • Por als metges i personal sanitari, i sovint també perruquers/es. Pot aparèixer en qualsevol etapa i en relació a les experiències viscudes.

Us adonareu quan aneu a un lloc nou, per exemple un zoo, el nen us agafarà de la mà i us l’apretarà ben fort. Es tracta d’una forma d’alliberar-se la por i sentir-se segurs. Us estarà enviant un missatge que no heu d’ignorar.

Consells propis de l’etapa:

  • No infravaloreu mai les pors que es manifesten en aquesta etapa. És necessari conèixer-les i oferir-li estratègies per evitar que creïn un caràcter poruc que més endavant podria repercutir en els estudis o en la vida quotidiana.

3. DELS 3 ALS 5 ANYS

  • La separació de la família (necessita seguretat i protecció).
  • Perdre l’afecte de les persones que aprecia, especialment després de conflictes o càstigs.
  • Comencen els “contes de por”. El nen creu tot allò que se li explica i pot desenvolupar pors.
  • Por a persones disfressades.
  • Por a patir danys físics o ferides.
  • Pors transmeses de pares a fills. Per exemple: el nen pot imitar el comportament de la mare, qui té por de les tempestes.
  • Els pares ansiosos que sempre temen que el seu fill es pugui fer mal, que es talli, que pugui engolir algun objecte, etc,poden infondre temors excessius a més a més de  sentiments de perill ens els nens que arrossegaran fins l’edat adulta. Les futures inseguretats són a conseqüència de les pors acumulades durant els primers anys de vida, sempre i quan l’adult no l’ajudi a gestionar-les cada cop que es manifestin.
  • A més a més de les pors per experiències viscudes pel nen, per exemple la por als gats per que un dia un el va esgarrapar.
  • Pot començar a tenir por a volar amb avions, tot i que és en l’adolescència quan es converteix en una por autèntica.

Consells propis de l’etapa:

  • Mai empreu frases que suposin una càrrega sobre la seguretat emotiva del nen. Per exemple: · “Si et portes malament, el pare i la mare no t’estimaran” o bé, “Si no et portes bé vindrà l’home del sac”.
  • Respecteu les seves pors, sense riures ni burles.
  • Oferiu ajuda sempre que us la demanin.

4. DELS 6 ALS 8 ANYS

Cap als 6 anys els nens comencen a adquirir competències i reclama l’afecte i l’aprovació de l’adult per tal de vèncer inseguretats. En aquesta etapa la majoria de les seves pors tenen a veure amb la família o l’escola.

Als 6 anys:

  • Por a la foscor i als sorolls forts.
  • Por a personatges sobrenaturals (fantasmes, bruixes, monstres…) i/o persones disfressades.
  • Pot començar la por a les catàstrofes.

Als 7-8 anys:

  • Les pors s’aguditzen fins a convertir-se en terror o angoixa.
  • Por de no ser estimat o  bé de ser fill adoptiu.
  • Por a la mort i a la foscor però a un nivell més elaborat que en els anys previs.
  • Por a la soledat,  l’abandonament o separació dels pares.
  • Por a arribar tard a escola.
  • Pors relacionades amb experiències viscudes,per exemple, als gossos per que un dia un el va mossegar.

Consells propis de l’etapa:

  • Tingueu en compte que el comportament dels adults pot influir tant positiva com negativament en la por dels infants.
  • No utilitzeu la por dels nens per ridiculitzar-lo o per “fer-lo créixer”.

5. DELS 8 ALS 12 ANYS

En aquest període consideren que les emocions són més controlables. Comencen a integrar-se en grups socials, fins que, cada vegades més, aquest àmbit va adquirint més importància. Cap als 12 anys trobem una etapa qualificada com a contradictòria; el nen se sent “gran” i li agrada mostrar la seva maduresa però d’altra banda mostra comportaments i actituds infantils.

  • Augmenten les pors relacionades amb l’escola (exàmens, suspendre assignatures,  sensació de que no cau bé als mestres, conflictes amb amistats).
  • Por a créixer i no agradar-se.
  • Por a la pobresa, guerres, catàstrofes (inclòs la por a viatjar en avió).
  • Por a que els pares perdin la feina o que es separin.

Consells propis de l’etapa:

  • Estigueu atents al rendiment escolar dels nens i, en aquesta etapa, eviteu les exigències excessives.
  • No cal demanar la perfecció.
  • Valoreu els seus esforços.

RECOMANACIONS GENERALS PELS PARES

  • No infravaloreu mai les pors dels vostres fills. Escolteu i enteneu el vostre fill , és una bona via per a l’expressió emocional. En cas contrari perdrà la confiança i es reclourà més en si mateix.
  • Eviteu les frases com “a la teva edat ja no has tenir por de…”. Les explicacions lògiques són de més utilitat pels pares que pels infants.
  • Mai empreu comparacions entre germans.
  • No utilitzeu el to dramàtic per referir-vos a les seves pors. Cada infant ha de ser tractat segons la seva edat.
  • Ajudeu-lo a construir frases que li aportin seguretat o sensació de control,com per exemple “Sóc capaç d’estar a fosques i sempre puc obrir el llum”.
  • Aconseguireu més resultats a través d’una abraçada o una carícia que amb una frase consoladora.
  • Entreneu tècniques de relaxació i respiració per fer-ne ús en moments difícils. (https://capsiandorra.com/noticies/caixeta-deines-amb-tecniques-de-relaxacio-per-nens-i-adolescents/)
  • Podeu fer ús de faules o contes adequats a cada edat per expulsar les pors reals juntament amb les de fantasia.
  • Superviseu que les joguines, videojocs, pel·lícules, etc. siguin adequat per la seva edat.
  • Mantingueu sempre un diàleg obert amb els vostres fills amb l’objectiu de detectar qualsevol problemàtica tant escolar, social com familiar.
  • Reforceu positivament sempre aquells comportaments valents dels vostres fills.

Cal que els pares accepteu els ritmes biològics propis de cada nen; uns nens creixen més ràpidament i altres més lentament. Desitjar a tota costa un nen “madur” pot alterar l’harmonia del seu desenvolupament o minvar les seves potencialitats.

“Sembla que la por només existeixi per ser superada” i és precisament aquesta superació la que el permetrà créixer, madurar i adquirir aquella autonomia per tota la vida.

FONTS CONSULTADES

Méndez, F.X., Orgilés, M. i Espada, J.P (2006). Tratamiento de un caso de fobia a la oscuridad por medio de los padres. Terapia psicológica con niños y adolescentes. Estudio de casos clínicos.(23-47)Madrid:Pirámide.

Botella, C., Baños, R.M., Fabregat, S. (2006). Tratamiento del miedo a los animales pequeños por medio de realidad virtual. Terapia psicológica con niños y adolescentes. Estudio de casos clínicos. (49-66). Madrid:Pirámide.

Crotti, E., Magni, A. (2005). Los miedos de los niños. Ediciones Oniro.



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra