ANSIETAT INFANTIL

ANSIETAT INFANTIL

Mals de panxa sense causa mèdica aparent? Mals de cap? Malsons o dificultats per dormir? Canvis en el seu comportament? Moments on apareix timidesa extrema? No voler anar a l’escola o evitar altres situacions? Molt sovint aquests, i d’entre altres, són símptomes de l’ansietat infantil. En els últims temps són demandes molt freqüents en les consultes de psicologia; és per aquest motiu que en l’article de CAPSI d’aquesta setmana us en volem fer una pinzellada perquè pugueu detectar des de casa si els vostres nens o nenes pateixen d’ansietat.

QUÈ ÉS L’ANSIETAT EN ELS INFANTS?

L’ansietat, a part de ser una emoció bàsica experimentada per totes les persones i de totes les edats, és una resposta normal i adaptativa davant d’amenaces reals o imaginàries, que prepara al nostre organisme per reaccionar davant d’una situació de perill. Si aquesta ansietat remet a estímuls específics, és quan parlem de les pors. La majoria dels nens experimenten molts temors lleus que són transitoris, associats a determinades edats i que se superen a mesura que van fent-se grans.

Les pors són respostes instintives i universals que tenen per objectiu protegir als infants de diferents perills. Com ja hem dit, són pors transitòries, evolutives, que en el cas de no ser superades evolutivament o que persisteixin en el temps o que siguin d’una intensitat molt elevada poden desencadenar en un problema d’ansietat o de fòbia que provoca malestar significatiu que pot arribar fins a l’edat adulta si no s’hi posa remei.

Considerem important saber diferenciar l’ansietat com a patologia de les pors evolutives. Per aquest motiu i a mode de breu resum us facilitem la següent graella de les pors evolutives normals més freqüents en el desenvolupament infantil per tal de poder diferenciar del que és la normalitat :

EDATTEMORS MÉS FREQÜENTS
0-1 anysSorolls intensos i desconeguts. També a persones estranyes.
2-4 anysAnimals; tempestes.
4-6 anysFoscor; bruixes; fantasmes. Catàstrofes. Separació dels pares.
6-9 anysDany físic. Fer el ridícul.
9-12 anys Accidents i malalties. Mal rendiment acadèmic. Conflictes entre i amb els pares.
12-16 anysRelacions socials. Pèrdua d’autoestima.

També podeu consultar el següent article de les pors infantils per a tenir més informació https://capsiandorra.com/noticies/el-meu-fill-te-por-es-normal/

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE L’ANSIETAT INFANTIL?

Classificarem la simptomatologia de l’ansietat infantil en 3 grans grups. Cal esmentar que cada cas és únic i que la presència d’un dels símptomes no necessàriament implica que el vostre fill/a pateixi d’ansietat; cal tenir en compte diversos factors com l’edat, el moment vital en què es troben i la manera d’interactuar amb l’entorn de cadascun d’ells o dit d’altra forma en funció del seu desenvolupament cognitiu i emocional.

SÍMPTOMES FÍSICS:

  • Dificultats en la son: dificultats en la conciliació, insomni, despertars freqüents, etc.
  • Augment del ritme cardíac
  • Tensió muscular
  • Dificultats per respirar
  • Queixes freqüents sense causa mèdica aparent: mals de cap, de panxa, etc.
  • Vòmits, nàusees o marejos
  • Mans suades i/o fredes
  • Tremolors
  • Regressions o manca de control d’esfínters
  • Tartamudejar

En aquest cas és necessari ajudar als infants i adolescents a adquirir estratègies que els permetin controlar aquestes reaccions, com podria ser a través de les tècniques de relaxació o de respiració.

SÍMPTOMES COGNITIUS:

En aquest cas, tant infants com adolescents desenvolupen un conjunt de creences i/o pensaments relacionats amb la inseguretat, l’anticipació de perills o la baixa autoestima que dificulten l’enfrontament a allò que els angoixa.

  • Rituals
  • Temps lent de processament en fer diverses tasques
  • Canvis importants en el rendiment acadèmic
  • Diverses preocupacions sobre: situacions del futur, pèrdues, accidents o malalties d’éssers estimats, catàstrofes, la forma en com els altres el perceben,
  • Pors diverses i/o específiques.
  • Malsons

Cal intervenir per ajudar-los a reconèixer aquests pensaments i facilitar-los estratègies per a distanciar-s’hi i eliminar-los.

SÍMPTOMES CONDUCTUALS:

  • Rabietes freqüents o canvis bruscs de comportament
  • Afartaments
  • Plors incontrolables
  • Impaciència
  • Por a estar sol/a, o necessitat d’estar en contacte físic amb algú de confiança
  • Aïllament social, evitació d’activitats
  • Resistència a anar a dormir o d’anar a l’escola
  • Aparició de TICS (espasme, moviment o sons sobtats que es realitzen de forma repetida i que no es poden controlar de forma voluntària)

QUINS SÓN ELS TRASTORNS D’ANSIETAT ESPECÍFICS QUÈ ES PODEN DONAR EN LA INFÀNCIA?

En aquest article hem volgut presentar tota una classificació de simptomatologia que es presenta en els trastorns d’ansietat infantil.

Un cop tenim aquesta simptomatologia cal fer un bon diagnòstic diferencial, per part d’un professional, per acabar d’establir si es compleixen els criteris diagnòstics suficients per tal de fer un diagnòstic de trastorn d’ansietat específic. En aquest cas volem plasmar quins trastorns d’ansietat existeixen en la infància.

La classificació DSM-V (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) inclou set tipus de trastorn d’ansietat en la infància:

  • Trastorn d’ansietat de separació
  • Mutisme selectiu
  • Fòbia específica
  • Agorafòbia
  • Trastorn de pànic
  • Trastorn d’ansietat social
  • Trastorn d’ansietat generalitzada

A diferència de la versió de DSM-IV (la versió anterior a l’actual) el manual exclou el trastorn obsessivocompulsiu, les reaccions a l’estrès agut i l’estrès posttraumàtic que es trobaven inclosos dins dels trastorns d’ansietat.

COM PODEM TRACTAR ELS TRASTORNS D’ANSIETAT EN ELS INFANTS I/O LA SEVA SIMPTOMATOLOGIA?

És de vital importància una correcta avaluació i un acurat diagnòstic diferencial de la simptomatologia ansiosa. A partir d’aquí s’estableix un tractament psicoterapèutic individualitzat, sovint combinat també amb tractament farmacològic, a cada cas concret en les que engloba diferents línies de treball:

  • Modificació dels pensaments o creences negatives o errònies amb l’objectiu de reduir la simptomatologia
  • Entrenament en habilitats d’afrontament de problemes
  • Tècniques de relaxació
  • Gestió de les emocions
  • Treball psicoeducatiu amb l’infant o adolescent i els pares

És recomanable demanar ajuda psicològica quan observem alguns dels símptomes esmentats en aquest article que estigui interferint de forma significativa en el dia a dia dels nostres infants. El diagnòstic primerenc o la prevenció poden reduir de forma considerable l’impacte de la simptomatologia ansiosa, o de qualsevol patologia, prevenint així trastorns específics que es puguin arrossegar fins a l’edat adulta.

FONTS CONSULTADES

– Echeburúa, E; De Corral, P (2009). Trastornos de ansiedad en la infancia y adolescència. Psicologia: Ediciones Pirámide.

– DSM-5 (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Estados Unidos: Masson.

– Unitat especialitzada exclusivament en ansietat en nens i adolescents. ITAE Infantil.

https://itaepsicologiainfantil.com/servicios-psicologia-infantil/ansiedad-infantil/



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra