EL MEU FILL TÉ POR… ÉS NORMAL?

19 juny EL MEU FILL TÉ POR… ÉS NORMAL?

Por als insectes, por als exàmens, a les tempestes, als pallassos, a la foscor, als monstres….

Per què hi ha nens que tenen tanta por?

Desapareixerà aquesta por?

Què puc fer per ajudar-lo?

La por és com un mecanisme d’alarma que ens alerta quan ens trobem davant d’un possible perill o amenaça. És útil per evitar patir riscs innecessaris i ens impulsa a evitar el perill com si fos un sistema de seguretat.

Tot i així, la quantitat justa de por ens motiva a aprendre coses noves. Es tracta d’una emoció que es pot manifestar a qualsevol edat.

Generalment, les pors infantils augmenten fins als 3 anys per després anar disminuint, es resoldran espontàniament amb l’edat i amb l’adquisició d’una major seguretat. Si perduren en el temps i alteren de forma significativa la vida diària caldrà demanar l’ajuda d’un professional.

En aquest article no trobareu la solució a cada por que poden patir els vostres fills. Es tracta d’una ajuda per distingir les pors “naturals”, és a dir, les relacionades amb el creixement del nen, i per aprendre a entendre-les i enfrontar-les. Una correcta i completa valoració requereix el coneixement profund de la història i les vivències de l’infant.

QUINS TIPUS DE POR HI HA?

• Fisiològica: És la por “natural”, vinculada a la pròpia constitució del nen.
• Normal o naturals: Por directament relacionada amb el creixement del nen.
• De vigilància: Por que afavoreix la capacitat de reacció del nen.
• Paralitzant: La que bloqueja la capacitat de reacció.
• Patològica: És la por pròpia dels quadres clínics.

QUINES SÓN LES SENYALS DE LA POR?

Hi ha infants que EXPRESSEN VERBALMENT les seves pors, ho fan en moments tranquils i en intimitat familiar.  Molt sovint, però, es necessari que pares i/o educadors estiguin atents a percebre SENYALS NO VERBALS que suggereixen la presència d’un sentiment desagradable:

• Regressions: Comportaments que recorden al d’infants més petits.
• Pèrdua de control d’esfínters.
• Desmotivació o tendència a aïllar-se.
• Reaccions exagerades quan l’infant parla amb els adults.
• Sobresalts sobtats.
• Dependència excessiva dels adults.
• Passivitat i/o indiferència davant de situacions o coses.
• Impulsivitat, agressivitat o violència no justificada.
• Estats de temor generalitzats.
• Comportaments anòmals com l’insomni, desordres en l’alimentació, capricis freqüents, fixacions, etc.

LES PORS DES DEL NAIXEMENT… FINS ALS 12 ANYS

Cada edat té diferents maneres de percebre, elaborar i respondre a les emocions. Respecte a la por els nens més petits actuen amb reaccions impulsives i els més grans amb paraules malsonants o bé amb explicacions racionals. Per interpretar correctament les pors és necessari conèixer característiques especifiques del nen: l’edat, l’ambient familiar, entre altres factors.

1. FINS ALS 18 MESOS

En aquesta etapa, el nen no té por específiques vinculades a les emocions, sinó pors “instintives” o inconscients.

• Un soroll fort o inesperat pot provocar el seu plor.
• Por a perdre la seva mare, el seu objecte d’amor, quan no la té al davant.
• Pot presentar por a l’aigua.

Consells propis de l’etapa:

• Eviteu fer sorolls forts mentre el nadó dorm.
• Tingueu baix el volum del televisor, telèfons, etc.
• Comuniqueu-vos amb el petit de forma suau i dolça.
• Eviteu atabalar-lo amb molt petons, hi ha moltes altres formes de demostrar-li afecte.
• No acudiu a ell a la primera queixa, evitareu que sigui dèbil i excessivament depend

2. DELS 18 MESOS ALS 3 ANYS

En aquesta etapa les pors encara estan vinculades als sorolls forts, amb les coses molt grans o “tètriques”.

•  Camions, autocars,
• Homes corpulents, persones que no ha vist mai.
• Alguns animals desconeguts per ell.
• Por als metges i personal sanitari, i sovint també perruquers/es. Pot aparèixer en qualsevol etapa i en relació a les experiències viscudes.

Us adonareu quan aneu a un lloc nou, per exemple un zoo, el nen us agafarà de la mà i us l’apretarà ben fort. Es tracta d’una forma d’alliberar-se la por i sentir-se segurs. Us estarà enviant un missatge que no heu d’ignorar.

Consells propis de l’etapa:

• No infravaloreu mai les pors que es manifesten en aquesta etapa. És necessari conèixer-les i oferir-li estratègies per evitar que creïn un caràcter poruc que més endavant podria repercutir en els estudis o en la vida quotidiana.

3. DELS 3 ALS 5 ANYS

• La separació de la família (necessita seguretat i protecció).
• Perdre l’afecte de les persones que aprecia, especialment després de conflictes o càstigs.
• Comencen els “contes de por”. El nen creu tot allò que se li explica i pot desenvolupar pors.
• Por a persones disfressades.
• Por a patir danys físics o ferides.
• Pors transmeses de pares a fills. Per exemple: el nen pot imitar el comportament de la mare, qui té por de les tempestes.
• Els pares ansiosos que sempre temen que el seu fill es pugui fer mal, que es talli, que pugui engolir algun objecte, etc,poden infondre temors excessius a més a més de  sentiments de perill ens els nens que arrossegaran fins l’edat adulta. Les futures inseguretats són a conseqüència de les pors acumulades durant els primers anys de vida, sempre i quan l’adult no l’ajudi a gestionar-les cada cop que es manifestin.
• A més a més de les pors per experiències viscudes pel nen, per exemple la por als gats per que un dia un el va esgarrapar.
• Pot començar a tenir por a volar amb avions, tot i que és en l’adolescència quan es converteix en una por autèntica.

Consells propis de l’etapa:

• Mai empreu frases que suposin una càrrega sobre la seguretat emotiva del nen. Per exemple: · “Si et portes malament, el pare i la mare no t’estimaran” o bé, “Si no et portes bé vindrà l’home del sac”.
• Respecteu les seves pors, sense riures ni burles.
• Oferiu ajuda sempre que us la demanin.

4. DELS 6 ALS 8 ANYS

Cap als 6 anys els nens comencen a adquirir competències i reclama l’afecte i l’aprovació de l’adult per tal de vèncer inseguretats. En aquesta etapa la majoria de les seves pors tenen a veure amb la família o l’escola.

Als 6 anys:

• Por a la foscor i als sorolls forts.
• Por a personatges sobrenaturals (fantasmes, bruixes, monstres…) i/o persones disfressades.
• Pot començar la por a les catàstrofes.

Als 7-8 anys:

• Les pors s’aguditzen fins a convertir-se en terror o angoixa.
• Por de no ser estimat o  bé de ser fill adoptiu.
• Por a la mort i a la foscor però a un nivell més elaborat que en els anys previs.
• Por a la soledat,  l’abandonament o separació dels pares.
• Por a arribar tard a escola.
• Pors relacionades amb experiències viscudes,per exemple, als gossos per que un dia un el va mossegar.

Consells propis de l’etapa:

• Tingueu en compte que el comportament dels adults pot influir tant positiva com negativament en la por dels infants.
• No utilitzeu la por dels nens per ridiculitzar-lo o per “fer-lo créixer”.

5. DELS 8 ALS 12 ANYS

En aquest període consideren que les emocions són més controlables. Comencen a integrar-se en grups socials, fins que, cada vegades més, aquest àmbit va adquirint més importància. Cap als 12 anys trobem una etapa qualificada com a contradictòria; el nen se sent “gran” i li agrada mostrar la seva maduresa però d’altra banda mostra comportaments i actituds infantils.

• Augmenten les pors relacionades amb l’escola (exàmens, suspendre assignatures,  sensació de que no cau bé als mestres, conflictes amb amistats).
• Por a créixer i no agradar-se.
• Por a la pobresa, guerres, catàstrofes (inclòs la por a viatjar en avió).
• Por a que els pares perdin la feina o que es separin.

Consells propis de l’etapa:

• Estigueu atents al rendiment escolar dels nens i, en aquesta etapa, eviteu les exigències excessives.
• No cal demanar la perfecció.
• Valoreu els seus esforços.

RECOMANACIONS GENERALS PELS PARES

• No infravaloreu mai les pors dels vostres fills. Escolteu i enteneu el vostre fill , és una bona via per a l’expressió emocional. En cas contrari perdrà la confiança i es reclourà més en si mateix.
• Eviteu les frases com “a la teva edat ja no has tenir por de…”. Les explicacions lògiques són de més utilitat pels pares que pels infants.
• Mai empreu comparacions entre germans.
• No utilitzeu el to dramàtic per referir-vos a les seves pors. Cada infant ha de ser tractat segons la seva edat.
• Ajudeu-lo a construir frases que li aportin seguretat o sensació de control,com per exemple “Sóc capaç d’estar a fosques i sempre puc obrir el llum”.
• Aconseguireu més resultats a través d’una abraçada o una carícia que amb una frase consoladora.
• Entreneu tècniques de relaxació i respiració per fer-ne ús en moments difícils. (https://capsiandorra.com/noticies/caixeta-deines-amb-tecniques-de-relaxacio-per-nens-i-adolescents/)
• Podeu fer ús de faules o contes adequats a cada edat per expulsar les pors reals juntament amb les de fantasia.
• Superviseu que les joguines, videojocs, pel·lícules, etc. siguin adequat per la seva edat.
• Mantingueu sempre un diàleg obert amb els vostres fills amb l’objectiu de detectar qualsevol problemàtica tant escolar, social com familiar.
• Reforceu positivament sempre aquells comportaments valents dels vostres fills.

Cal que els pares accepteu els ritmes biològics propis de cada nen; uns nens creixen més ràpidament i altres més lentament. Desitjar a tota costa un nen “madur” pot alterar l’harmonia del seu desenvolupament o minvar les seves potencialitats.

“Sembla que la por només existeixi per ser superada” i és precisament aquesta superació la que el permetrà créixer, madurar i adquirir aquella autonomia per tota la vida.

FONTS CONSULTADES

Méndez, F.X., Orgilés, M. i Espada, J.P (2006). Tratamiento de un caso de fobia a la oscuridad por medio de los padres. Terapia psicológica con niños y adolescentes. Estudio de casos clínicos.(23-47)Madrid:Pirámide.

Botella, C., Baños, R.M., Fabregat, S. (2006). Tratamiento del miedo a los animales pequeños por medio de realidad virtual. Terapia psicológica con niños y adolescentes. Estudio de casos clínicos. (49-66). Madrid:Pirámide.

Crotti, E., Magni, A. (2005). Los miedos de los niños. Ediciones Oniro.

Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra