“ELS CANVIS EN EL RENDIMENT ACADÈMIC O LABORAL SÓN SENYALS D’ALERTA”

“ELS CANVIS EN EL RENDIMENT ACADÈMIC O LABORAL SÓN SENYALS D’ALERTA”

Ves a la NOTICIA:

El Periodic 06 06 24 (calameo.com)

1. Quines són les alertes o els signes més comuns que poden indicar que una persona ha estat víctima de violència sexual?

Els signes més comuns que poden indicar que una persona ha estat víctima de violència sexual inclouen canvis bruscos en el comportament, com ara aïllament social, canvis sobtats d’humor, ansietat, alteracions del son i la gana. Problemes emocionals com la depressió, estrès posttraumàtic i baixa autoestima són també indicadors. Els canvis en el rendiment acadèmic o laboral, conductes autolesives o de risc, i dificultats en les relacions interpersonals també són senyals d’alerta.

2. En el cas dels nens i els adolescents, com podem adonar-nos d’aquestes situacions?

Detectar-ho en nens i adolescents pot ser especialment difícil perquè sovint no saben com expressar el que els ha passat o poden sentir por de parlar-ne però hi ha certes senyals que ens poden ajudar a detectar-ho:

Regressió a comportaments més infantils, com fer-se pipí al llit, xuclar-se el dit o tenir por de dormir sols. També poden començar canvis en el seu comportament, com rabietes inesperades, conductes més agressives o tristesa extrema sense una causa aparent, coneixements i conducta sexual inapropiada per la seva edat, que s’aïllin del seu entorn i que comencin a tenir por i evitin algunes persones i/o llocs. La disminució del rendiment escolar i la pèrdua d’interès en les activitats d’oci també són senyals molt importants. Físicament, poden tenir lesions inexplicables o queixes de dolor. També poden aparèixer conductes autolesives, especialment en els adolescents.


3. Vostè és psicòloga especialitzada en violència sexual i de gènere, quins són els principals reptes en el tractament de persones que han patit violència d’aquest tipus? I en el cas de nens o adolescents?

Els principals reptes en el tractament de persones que han patit violència sexual i de gènere inclouen guanyar la confiança de la persona, tractar el trauma profund, abordar l’estigma i el sentiment de culpabilitat, així com tractar els problemes emocionals com l’ansietat i la depressió.

En el cas dels nens i adolescents, els reptes es multipliquen però el principal és establir un entorn de confiança, aspecte molt vulnerat en el nen que ha estat víctima d’abús sexual, i que pugui expressar-se i sentir-se en un espai segur.

4. Quins són els mètodes més eficaços per ajudar els infants a superar el trauma que suposa haver patit violència sexual?

Els mètodes més eficaços inclouen la teràpia cognitiva-conductual adaptada als nens, la teràpia de joc, que permet als nens expressar els seus sentiments a través del joc, i l’EMDR, que ajuda a processar els records traumàtics. A més, és essencial col·laborar amb les escoles i implicar les famílies per crear un entorn segur.


5. Quines són les seqüeles psicològiques a llarg termini i com es poden abordar?

Poden incloure trastorns d’ansietat, depressió, dificultats en les relacions interpersonals, trastorn de l’estrès posttraumàtic (TEPT), dificultats per establir una identitat positiva, problemes per confiar en els altres i per establir relacions íntimes i saludables, conductes autolesives i de risc com abús de substàncies, entre d’altres.

Per abordar aquestes seqüeles, es recomana una intervenció multidisciplinar i un enfocament terapèutic integrat que inclogui teràpies específiques com la teràpia cognitivo-conductual i l’EMDR.


6. En els últims anys han notat un increment de casos de violència sexual? Per què creu que és així?

Sí, hem notat un increment. Això pot ser degut a una major conscienciació i sensibilització social, la qual cosa fa que més persones se sentin més segures per denunciar. També pot influir la major visibilitat d’aquest tipus de violència en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, així com les campanyes educatives.

7. Com podem treballar com a societat per prevenir la violència sexual envers els nens i adolescents i crear un entorn més segur per a ells?

Podem treballar mitjançant l’educació en igualtat i respecte des de la infància, promovent relacions saludables i segures. També és fonamental formar i sensibilitzar els adults que estan en contacte amb nens, com educadors i professionals de la salut, per tal que puguin detectar i actuar davant qualsevol signe d’abús.


8. En l’àmbit institucional, com es poden millorar els sistemes de suport i protecció?

Millorar els sistemes de suport i protecció passa per una major coordinació entre serveis socials, sanitaris i educatius, i per garantir recursos suficients per a l’atenció i el suport a les víctimes. També és important la formació continuada dels professionals i la implementació de protocols clars i eficients. Hem de treballar conjuntament per assegurar que les víctimes rebin l’ajuda que necessiten.


9. En alguns casos, són els educadors els que detecten aquesta mena de casos. Quins consells donaria tant als educadors com als professionals de la salut que poden tractar amb joves que han patit violència sexual?

És molt important crear un ambient de confiança on els joves se sentin segurs per parlar, que se sentin escoltats i no jutjats. Un cop es detecta o hi ha sospita, és important actuar de manera immediata i seguir els protocols establerts.


@capsiandorra

@capsiandorra

@capsiandorra