VULL SER (MENTALMENT) LLIURE

Vivim en un món on ens pensàvem lliures; on hem sentit (i no sempre escoltat) als nostres avis i àvies explicar-nos que era la manca d’aliment i d’educació i la necessitat de treballar molt dur des de molt joves per ajudar a la família a superar les dificultats econòmiques que van haver d’experimentar. No us ressonen aquestes paraules avui? La fràgil situació que viu el món degut a la pandèmia ocasionada pel Covid-19 i ara, la que es deriva dels conflictes polítics ens estan fent vibrar les consciències, les butxaques i les relacions…

Cadascú de nosaltres té la seva pròpia vida, amb les experiències i problemes propis. Ens preocupem, ens sentim malament, desitgem coses que no tenim… Però si ens aturem un moment i ho reflexionem una mica, ens podem adonar que en realitat són creacions de la nostra ment. Pensem que les coses han de ser diferents de com són, enlloc d’acceptar que són com són. La vida és com és, no la podem canviar… i d’això, cada dia ens en convencem més, oi? 

Perdem el temps en coses inútils (on no hi tenim un control directe) i ens oblidem de cuidar-nos a nosaltres i als que estimem. Ningú més que tu pot prendre decisions com estalviar, anar al metge, fer exercici, cuidar l’alimentació o estar amb persones que et fan sentir bé. Oi que això si que ho controles tu i només tu?

Per aprendre a viure lliures, lliures en les creences i en actituds, cal que entenguem i acceptem unes premisses de vida que ens ajudaran a desencadenar-nos dels incòmodes grillons que ens absorbeixen en nostre temps i la nostra energia al dia a dia. Des de l’equip de CAPSI us les mostrem: 

Durant la vida experimentem dolor. Passem per decepcions, tristesa, desamors, malaltia i mort. Totes aquestes experiències formen part de la vida i tard o d’hora, les sofrirem. 

La felicitat no neix de l’exterior. Ni cotxes, ni cases, ni més roba ens faran sentir-nos millor a la vida a llarg termini. Es tracta d’envoltar-nos de les persones que ens estimen i estimem i sentir-nos agraïts del que ens envolta. 

Les persones venen i van. Prendre consciència de que per molt forts que siguin els vincles amb una persona, és normal que en algun moment els camins es separin. Entendre que les relacions no són eternes ens ajuda a lliurar-nos més plenament en elles.

Has d’esforçar-te per aconseguir les coses. Les metes arriben a base d’esforç i temps invertit. Esperar a que les coses passin no és una opció que serveixi de molt. 

No tot gira al voltant nostre. No som el centre del món. És important deixar d’obsessionar-se amb el que els altres pensen de nosaltres i/o sobre interpretar el comportament dels altres. 

Juguem un paper central en el nostre entorn. Per millorar la qualitat de les nostres relacions podem evolucionar i/o conèixer gent nova. No es necessari culpar als altres. És important prendre consciència de que hi ha coses que puc fer i depenen de mi.

No tothom ens ha d’estimar. Igual que tampoc nosaltres podem estimar a tothom. És impossible voler evitar patir o no ser estimat, i no ens queda més remei que acceptar-ho.

Les nostres emocions no sempre són les correctes. A causa dels diferents traumes o viscuts de la nostra experiència, la nostra ment i el nostre cos poden tenir reaccions emocionals inexactes o incompatibles amb la nostra personalitat actual o les nostres expectatives. 

Algun dia ens decepcionaran. Malauradament és inevitable. Però per no reproduir els mateixos patrons, és important afrontar-los, tractar-los i avançar.

Ens mereixem seguir els nostres desitjos. Tenim dret a seguir i actuar en base als desitjos i reptes pels que creiem en aquell moment. 

L’amor es mereix. Per ser estimat, cal fer un esforç. L’amor és com una llavor que cal cultivar-la i fer-la créixer.

Quan abans facis teves aquestes premisses de vida, abans seràs (mentalment) més lliure.

“Al final tot sortirà bé, i si no surt bé és que no era el final”

(frase extreta de la pel·lícula Exòtic Hotel Marigold)