20 març TRICOTIL·LOMANIA, L’IMPULS D’ARRENCAR-SE ELS CABELLS
La tricotil·lomania és un trastorn que es caracteritza per arrencar-se el mateix cabell de manera recurrent, cosa que produeix pèrdua de cabell.
Aquest arrencament repetitiu del cabell dona lloc a una pèrdua perceptible dels cabells. Tot i això, les persones amb aquest trastorn són incapaços d’aturar o minorar aquest comportament, encara que ho intenten en repetides ocasions. Això causa malestar, estrès i patiment i pot afectar la imatge de la persona i arribar a deteriorar la vida social, laboral o personal.
El més freqüent és que s’arrenquin pèl del seu cuir cabellut, celles i/o parpelles, però qualsevol pèl corporal pot ser arrencat. Els llocs d’on es treuen els cabells poden variar també amb el temps. Per a alguns pacients, aquesta activitat és automàtica (és a dir, sense plena consciència); altres són més conscients del comportament. Les activitats associades inclouen examinar els cabells, moure’l entre els dits, mossegar l’arrel o fins i tot menjar-lo i empassar-lo.
Generalment, s’inicia just abans o després de la pubertat. Prop de l’1 al 2% de les persones pateix el trastorn, però les dades poden no ser realistes, ja que moltes vegades pot passar desapercebut o estar erròniament diagnosticat. Al voltant del 80-90% dels adults amb tricotil·lomania són dones.
LA TRICOTIL·LOMANIA ÉS UNA FORMA POC ADAPTATIVA DE REGULACIÓ AFECTIVA
Encara que no se sap del cert què provoca l’impuls irrefrenable d’arrencar-se els cabells, algunes teories apunten que hi ha estímuls interns i externs com situacions de cansament, avorriment, sedentarisme, relaxació i distracció. Per exemple, l’impuls pot aparèixer en treballar amb l’ordinador, veure la televisió, llegir un llibre, parlar per telèfon, escoltar a classe, estudiar, estirar-se o asseure’s al sofà, mirar-se al mirall, entre d’altres.
Altres hipòtesis suggereixen que arrencar-se els cabells és una manera de regular l’ansietat i la tensió creixents en situacions d’estrès. No obstant això, no totes les persones amb tricotil·lomania pateixen aquesta tensió.
Pot tractar-se de manera eficaç amb teràpia psicològica cognitiu-conductual i, si es requereix, amb tractament farmacològic. Com que les raons per les quals una persona s’arrenca els cabells poden ser molt variades, així com les circumstàncies en què té lloc, s’ha pogut constatar que s’obtenen millors resultats quan s’utilitza més d’un tipus d’estratègia per fer-los front, individualitzant el tractament.
FONTS CONSULTADES
Clinia Mayo (2020). Tricotilomania. Trastorno de arrancarse el pelo. Extret del lloc web següent: https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/trichotillomania/symptoms-causes/syc-20355188
Creus, M.J. Tricotilomanía (Trastorno de arrancarse el pelo). Centre Medic Teknon. Grup Quirón Salut. Extret del lloc web següent: https://www.teknon.es/es/especialidades/creus-mayoral-m-jesus/trastorno-obsesivo-compulsivo/tricotilomania-trastorno-arrancarse-pelo
Maset, J. (2022). Tricotilomania. Laboratorios CINFA. Extret del lloc web següent: https://cinfasalud.cinfa.com/p/tricotilomania/embed/#?secret=PLvLACEXip
Philips, K. & Stein D. (2021). Tricotilomania. MSD Manuals para profesionales. Extret del lloc web següent: https://www.msdmanuals.com/es/professional/trastornos-psiqui%C3%A1tricos/trastorno-obsesivo-compulsivo-y-trastornos-relacionados/tricotiloman%C3%ADa#v11616520_es
Segueix-nos a:
