STRESSLAXING. Quan relaxar-se estressa

STRESSLAXING. Quan relaxar-se estressa

En la meva carrera de psicòloga, moltes vegades recomano introduir la meditació com a eina, i quantes vegades he sentit la mateixa resposta: “Ui, no! Que quan medito o respiro, m’estresso més!”. Potser llegint aquest article, estàs somrient, perquè tu ets un d’ells. Doncs bé, darrerament s’està emprant un nou terme per parlar d’un fet que és molt de la nostra era: l’incapacitat per relaxar-se.

Avui dia, molts de nosaltres quan ens avorrim, o tenim uns minuts lliures, de seguida agafem el telèfon per consultar alguna cosa o fem alguna cosa per mantenir-nos distrets. Els nostres fills, quan no estan jugant a internet o penjats al TikTok, “s’avorreixen”. Què ens està passant? No patiu, que segons un primer estudi són entre un 30-50% de les persones que experimenten símptomes d’ansietat mentre intenten fer coses per relaxar-se. 

El stresslaxing, és un terme nou que a poc a poc va agafant popularitat i en sentirem a parlar. I com diuen: mal de molts, consol de tots. Però la qüestió, és que ens passa sovint, i que té molt a veure amb el ritme que portem en la nostra societat, on fins i tot s’està normalitzant que el temps lliure ha de ser “productiu”. Si un nou terme ens ha de fer conscients d’un aspecte a millorar, doncs som-hi! 

Què significa stresslaxing o stresslaxation?

Segur que t’ha passat que arriba el cap de setmana després d’una dura setmana laboral, estàs molt cansat, però no vols desaprofitar el temps lliure i et marques un munt de plans a fer. T’ha passat que estàs a punt d’agafar vacances i just començar-les et poses malalt? Et passa que quan estàs tranquil·lament al sofà, et sents culpable i t’has d’aixecar perquè tens un munt de coses a casa millors que fer? Intentes avançar feina en els moments lliures perquè així tindràs menys feina durant la setmana? Això és exactament el stresslaxing. És quan intentem desconnectar i ens sentim pitjor; quan ens sentim estressats realitzant activitats que es suposa que t’haurien de relaxar. 

Com comença el stresslaxing

La primera de les causes és quan donem massa importància al que pensen els demès. Molt sovint ens trobem que volem marcar la diferència i fer alguna cosa significativa per ajudar als altres, a vegades, busquem l’elogi i el reconeixement per una feina ben feta, altres persones, volen sentir l’alegria pel sol fet d’haver aconseguit fer alguna cosa productiva. Aquestes creences poden fer disminuir potencialment el poder i la importància de la relaxació.

Un altre factor és que és fonamental sentir-se estant estressat. Quan neguem que estem estressats, quan ens resistim a sentir-ho, ensenyem el nostre cos a romandre en mode estrès. Això provoca un augment del ritme cardíac, hipervigilància al nostre cos i cervell, i un flux excessiu d’adrenalina. Tot això fa que encara sigui més difícil relaxar-se i baixar el ritme per recuperar-se de l’estrès.

Una tercera causa és no ser capaç de prendre decisions. El fet d’escollir alguna cosa suposa renunciar a una altra i sempre tendim a pensar en què hauria d’haver fet alguna cosa millor. Podria estar simplement mirant una sèrie divertida per relaxar-me, però estic pensant que potser hauria d’estar llegint aquell article que em van recomanar o mirar un documental sobre un tema que podré explicar a la feina. Això ens porta a una conducta poc sana, ja que tendim a pensar les coses més del compte i elevar l’ansietat.

Com millorar el stresslaxing?

Prova diferents maneres de relaxar-te

El que funciona a una altra persona no ha de funcionar-te a tu. Es tracta de provar i equivocar-se. Potser la idea de passar 30 minuts meditant en silenci et provoqui pànic, però potser t’agrada més anar a passejar el gos una estona. La idea és trobar una activitat relaxant que al principi et faci sentir una mica realitzat (com anar a córrer els teus 6 km o cuinar). A mesura que assignis un temps de relaxació que et sigui agradable i tingui una mica d’èxit, podràs experimentar amb un temps d’inactivitat pur i simple, sense sensació d’assoliment (com passejar simplement per la natura). 

Si cal, planifica quan faràs alguna cosa relaxant i durant quant de temps. Així et resultarà més fàcil relaxar-te quan arribi el moment ja que sabràs que no posposes altres coses. L’única cosa que volem és facilitar la relaxació. I tenir unes quantes activitats identificades a les quals pots acudir (et recomanem de fer-te una llista) i t’agradin et traurà l’estrès de “què puc fer per relaxar-me?”.

Reconeix la teva ansietat

Fingir que un problema no existeix és una de les estratègies d’afrontament de l’estrès menys eficaces. 

És important que reconeguis que els símptomes de l’estrès poden ser útils. El teu cos està intentant alertar-te que cal solucionar una dificultat, per això està activant tots els seus recursos fisiològics per ajudar-te a aconseguir-ho. Per exemple, un augment del ritme cardíac ajuda el teu cos a transportar més sang oxigenada al cervell, perquè pugui trobar ràpidament una solució a les qüestions que et causen estrès. 

També et pot ser útil si escrius els teus pensaments i els teus sentiments associats a l’estrès. Això t’ajudarà a entendre l’origen del teu estrès perquè el puguis aturar. Per exemple, de poc serveix meditar diàriament per desestressar-te si la causa del teu estrès és l’excés de feina. En aquest cas, parlar amb un cap o un company per ajustar la càrrega de treball ajudaria més a alleujar l’estrès que les activitats relaxants.

Parla amb algú

Pot tractar-se d’un terapeuta per donar-te eines per afrontar la teva ansietat, però també poden ser les persones amb qui et relaciones diàriament. Al cap i a la fi, l’ansietat induïda per la relaxació no és precisament un fet estrany, cosa que significa que és probable que algun dels teus amics, familiars o companys de feina estigui tenint el mateix problema.

RECORDA QUE EL DESCANS FORMA PART DE LA PRODUCTIVITAT

FONTS CONSULTADES

  • Heide, F. J., & Borkovec, T. D. (1983). Relaxation-induced anxiety: Paradoxical anxiety enhancement due to relaxation training. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 51(2), 171–182. https://doi.org/10.1037/0022-006X.51.2.171



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra