27 març SÍNDROME DEL GERMÀ MITJÀ
En moltes famílies amb 3 fills… el segon fill no és sent protagonista perquè ho acostuma a ser el primer, el què ho realitza tot per primer cop! Tampoc és el “consentit”, perquè ho és el fill petit! Des de principis del segle XX que s’estudia els trets de personalitat dels germans mitjans, se’ls descriu com els més rebels, més introvertits, més competitius, amb més gelosia. Ho heu sentit mai? O potser tu ets un germà/na mitja/na i t’hi identifiques?
QUÈ ÉS LA SÍNDROME DEL GERMÀ MITJÀ?
El terme de la Síndrome del germà mitjà va ser creat pel psicoterapeuta Alfred Adler a 1912, en relació a la teoria de l’Ordre del naixement, on suggeria que la posició en la qual arribem al món afecta la personalitat i als èxits què s’assoliran a la vida de cadascú.
Sovint, en consulta, o, veiem que hi ha diferències en la manera com els pares tracten els fills o bé com els propis fills es senten amb relació a la dinàmica familiar, en funció de si són els primers, els mitjans o els més petits. Tots tenen un rol ben definit excepte el fill del mig. El fill o filla gran s’emporta totes les responsabilitats i amb qui els pares han après gran part del que saben de la tasca de fer de pares, en canvi, el petit es considera el més “consentit” i el que s’enduu tota l’atenció dels pares (i resta de família!); es considera que és el més consentit o consentida! Però i el fill/a mitjà? Tal i com he sentit dels propis implicats/des… “Em sento ignorat, soc l’últim de tots tres, … Els meus pares estan més orgullosos dels meus germans/es”.
D’aquesta manera, podem observar que la dinàmica en algunes famílies amb tres fills pot comportar que el fill/a de la posició intermèdia es puguin sentir com a infants descuidats, ignorats, més sols o soles desenvolupant així una personalitat particular; degut, senzillament al seu ordre de naixement. Tots hem sentit en alguna ocasió que el naixement d’un primer fill és el que comporta més feina ja que hem d’aprendre a fer de pares i que un segon fill gairebé creix i es cria sol, fins aquí tot correcte, però en néixer un tercer fill, és quan pot sorgir el problema.
Els infants que han nascut en la segona posició de tres fills posseeixen un fort desig d’atenció dels seus familiars i poden presentar característiques de rebel·lia en diversos àmbits del seu dia a dia, també es considera que són infants molt competitius. Alfred Adler, en la seva teoria de l’Ordre de naixement descriu la rebel·lia, la ira i la gelosia com a trets de personalitat característics dels fills mitjans; a més a més poden ser infants que tenen unes relacions més distants i menys propensos a expressar els seus sentiments amb la seva família; i òbviament aquests factors poden desencadenar alteracions emocionals significatives en aquests infants i de retruc, a les seves famílies a través de diversos conflictes.
Pel que apuntem sembla que ser el fill mitjà només té conseqüències negatives! Però no és del tot cert, trobem algunes característiques positives! Ser el germà mitjà fomenta un millor desenvolupament de les habilitats socials com és l’assertivitat i bones habilitats comunicatives, a més a més de mostrar-se més independents i resolutius.
COM PODEM EVITAR AQUESTA SITUACIÓ?
Atenció pares de tres criatures! No us culpeu ni us jutgeu! Aquesta situació es pot donar de forma natural i ningú n’és culpable! Tot i així us volem donar uns consells per poder evitar-la:
- Evita fer comparacions entre germans. Evitareu la frustració i la competitivitat entre germans.
- Tracta a cadascun d’ells com persona única, recorda que tots han sortit del mateix ventre però tots són diferents entre ells i amb unes necessitats diferents.
- Dedica temps (de qualitat!) als teus fills, de forma individual i de forma conjunta. I especialment amb el mitjà, en el cas que se senti descuidat en comparació amb els seus germans per poder fomentar la seva confiança.
- Fes saber al tots els teus fills/es que cadascun d’ells és una peça única que crea el trencaclosques familiar. Preocupa’t per les seves inquietuds i elogia les seves virtuts.
Cal remarcar que en aquesta síndrome no ens trobem davant de cap trastorn específic publicat en cap Manual oficial de Salut Mental, es tracta d’una teoria de trets de personalitat d’algunes persones que si que s’identifiquen amb aquesta perspectiva, i clar, tampoc es compleix amb totes les famílies que tenen tres descendents!
Encara que es pot pensar que la Síndrome del fill mitjà és un mite, hi ha infants en aquesta posició que poden sentir-se invisibles, desatesos, etc. Tot i ser una percepció de la pròpia criatura cal que els pares vetllem per a canviar aquesta percepció i poder evitar problemes més endavant.
VALORA, GAUDEIX I COMPARTEIX TOT ALLÒ POSITIU DELS TEUS FILLS!
FONTS CONSULTADES:
Gilbert, T (21/07/2012) La gran, el mitjà i el petit. La teoria del germà del mig. Criatures: Ara.Cat
https://criatures.ara.cat/criatures/gran-mitja-petit-teoria-germa_1_2442574.html
Grijota, E (04/02/2024) Síndrome del hermano mediano: ¿mito o realidad? Crianza: Ediciones el País.
Sabater, V (20/06/2023) Todo sobre el síndrome del hijo del medio. Familia: La Mente es maravillosa.
https://lamenteesmaravillosa.com/todo-sobre-el-sindrome-del-hijo-del-medio/
Segueix-nos a:
