22 set. SIGNES PER DETECTAR UN TRASTORN DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
Els trastorns de la conducta alimentària o trastorns de l’alimentació (TCA) són alteracions de la salut en els quals el problema central de la patologia es troba en el patró de la conducta alimentària.
Avui us parlarem dels SIGNES D’ALERTA que podrien ser indicatius d’un TCA (els més freqüents) per a que pugueu estar atents en el vostre entorn, poder-los detectar per ajudar a una detecció primerenca i per tant permetre l’inici d’un tractament.
ANORÈXIA NERVIOSA
Els signes d’alerta tindran relació principalment amb la restricció del menjar (disminuir-lo) així com amb una distorsió o preocupació excessiva sobre la imatge del propi cos.
- Disminució important de la quantitat o freqüència de menjar que era habitual en el seu dia a dia.
- Ocultació o enganys sobre la seva conducta alimentària. Per exemple, amagar el menjar, llançar-lo, indicar-nos que ha dinat però no ho ha fet, desig de voler menjar sol/a, etc.
- Alteració en la manipulació dels aliments. Per exemple, esmicolar molt un aliment abans de menjar-lo, necessitat de mastegar més del necessari, rebuig selectiu d’alguns aliments del plat per considerar-los més calòrics, limitar la seva ingesta a baixa en greix i sense calories, etc.
- Canvi radical en el tipus de dieta. Per exemple voler començar a fer dejú, iniciar una dieta vegana o vegetariana. Cert és que en ocasions només té a veure amb un sistema de creences i conviccions, però que en ocasions l’acceptació social d’aquests fenòmens pot deixar encobert un problema amb el comportament alimentari.
- Queixes sobre molèsties relacionades amb la digestió (dolor, pesadesa, gasos, etc.)
- Tarda en menjar d’una manera exagerada.
- Desenvolupament d’obsessions compulsives alimentàries. Per exemple, potomania, caracteritzada per la necessitat excessiva de beure aigua.
- Dur a terme activitats que compensen el que ha menjat. Per exemple, practicar exercici físic de forma excessiva, vòmits, consum de diürètics, abús de laxants.
- Estigueu alerta a canvis fisiològics i físics importants com una pèrdua de pes important, desaparició de la regla o restrenyiment.
- Preocupació excessiva pel propi cos i pes. Per exemple, mirar-se constantment al mirall, es pesa amb molta freqüència (cada dia o vàries vegades al dia), necessitat de pesar-se després d’haver anat al WC.
- Gran insatisfacció pel que fa a la forma del seu cos. Per exemple, fer ús sovint de comparacions, manifestar que no es sent bé amb una part del seu cos, voler amagar una part del seu cos a través de la roba, no voler mostrar el seu cos en un entorn més públic com la platja, etc.
- Manifesta pànic o por a guanyar pes per la raó que sigui. Per exemple, rebutja aliments per no tenir un cos, manifesta un pes límit (baix) al que voldria arribar, prioritza el pes límit per sobre del saludable, etc.
- Activitats que denoten interès en àrees relacionades amb el menjar. Per exemple, comentaris sobre receptes, cerca sobre nutrició, sobre imatge corporal, sobre dietes, seguir algunes pàgines web, blogs o persones que estimulin l’anorèxia.
- Presència d’aïllament social en situacions que impliquin menjar per evitar tant les crítiques del seu entorn respecte a aquest patró de comportament. Per exemple, deixa d’acudir a àpats socials, prefereix venir després de dinar, etc.
BULIMIA NERVIOSA
Els signes d’alerta tindran més a veure amb el fet d’observar comportaments de menjar molta quantitat en un temps breu i buscar mètodes per compensar allò que ha menjat.
- Observar afartaments. S’entén per un afartament com un episodi en el que es menja una gran quantitat de menjar en un període breu de temps (menys de dues hores), es duu a terme d’una forma ràpida i es mengen aliments que normalment s’eviten. A més, s’acompanyen d’una sensació de falta de control.
- Compres de menjar, “atracaments” a la nevera o a la despensa. A vegades restes de menjar a l’habitació o en llocs inadequats.
- Canvis importants en el pes (pujades i baixades).
- Intents de fer dieta i canvis freqüents en el tipus de dieta.
- Dur a terme activitats que compensen el que ha menjat. Per exemple, practicar exercici físic de forma excessiva, dejú, vòmits, consum de diürètics, abús de laxants.
- Canvis en els hàbits de permanència al WC. Per exemple, hi passa més temps, hi acudeix de forma repetitiva, en horaris concrets o després dels àpats.
- Atenció a l’aparició de problemes digestius (erosió del esmalt dental, gingivitis, etc.), o dermatològics (callositats als artells).
- Problemes amb la percepció del cos i preocupació excessiva pel pes descrits en l’apartat d’anorèxia nerviosa.
TRASTORN PER AFARTAMENT
Els signes d’alerta tindran més a veure amb el fet d’observar comportaments de menjar molta quantitat en un temps breu.
- Observar afartaments.
- Compres de menjar, “atracaments” a la nevera o a la despensa. A vegades restes de menjar a l’habitació o en llocs inadequats.
- Menjar de forma desenfrenada, menjar molt despresa sense gaudir del menjar, sense percebre el gust.
- Secretisme. En sentir vergonya per la ingesta desproporcionada la persona s’amaga.
- Augment de pes o sobrepès.
Si teniu una sospita d’un problema relacionat amb el comportament alimentari no dubteu en consultar un professional per tal trobar assessorament i suport.
BIBLIOGRAFIA:
American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (5th ed.). Arlington, VA: American Psychiatric Association.
Baile-Ayensa, J. I. (2018). Psicología clínica y de la salud en adultos. Manual de casos. Madrid: Ediciones CEF.
Material curs (2021). Trastornos de la conducta alimentária: prevención, evaluación, intervención. HOGREFE TEA EDICIONES.
Raich, R. M. (2017). Anorexia, bulimia y otros trastornos alimentarios. Madrid: Pirámide.
Vázquez, C. y Muñoz, M. (2004). Entrevista diagnóstica en Salud Mental. Madrid: Síntesis.
Segueix-nos a:
