11 maig QUÈ ÉS LA TERÀPIA EMDR I PER A QUI FUNCIONA?
Moure els ulls per curar la ment.
Sona estrany, però és una de les teràpies psicològiques més ben avalades per la ciència.
Imagina que el teu cervell és un ordinador. Normalment, quan passes per una experiència difícil, el sistema la processa, l’arxiva i continua endavant. Però de vegades, quan el que has viscut és molt intens —un accident, una pèrdua, una situació d’abús—, el fitxer queda bloquejat. No s’arxiva bé. I llavors, mesos o fins i tot anys després, qualsevol cosa que et recordi aquell moment pot tornar-ho a posar tot en marxa: ansietat, imatges intrusives, por sense explicació.
Aquí és on entra la teràpia EMDR. El seu nom en anglès vol dir Eye Movement Desensitization and Reprocessing, que en català podríem traduir com a desensibilització i reprocessament per moviments oculars.
D’ON VE L’EMDR?
La teràpia va néixer el 1989 gràcies a la psicòloga nord-americana Francine Shapiro, que va observar de manera gairebé accidental que moure els ulls d’un costat a l’altre mentre pensava en preocupacions li reduïa el malestar associat. A partir d’aquella observació, Shapiro va desenvolupar un protocol terapèutic estructurat que des d’aleshores ha estat investigat en centenars d’estudis científics arreu del món.
Avui, l’EMDR no és una teràpia alternativa ni de moda. Està recomanada com a tractament de primera línia per al trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) per organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Associació Americana de Psicologia (APA) i la Societat Internacional per als Estudis de l’Estrès Traumàtic (ISTSS).
COM FUNCIONA, EXACTAMENT?
Durant una sessió d’EMDR, el terapeuta demana a la persona que pensi en el record traumàtic mentre segueix amb els ulls els moviments de la mà del professional d’un costat a l’altre. Aquesta estimulació bilateral —que també es pot fer amb sons alternants a cada orella o amb lleugers tocs a les mans— fa que el cervell treballi en dos llocs alhora: en el passat (el record) i en el present (el moviment, el cos, la sala).
Per què funciona? La hipòtesi més acceptada apunta a la memòria de treball: quan el cervell ha d’atendre dues tasques simultànies, la càrrega emocional associada al record disminueix. Estudis neurobiològics mostren que aquest procés redueix l’activitat de l’amígdala, la part del cervell que actua com a “alarma d’emergència” davant la por. Dit d’una altra manera: el record traumàtic no desapareix, però perd el poder de desestabilitzar-te.
La teràpia EMDR no requereix que expliquis tots els detalls dolorosos. El teu cervell fa la feina; el terapeuta t’acompanya.
LES 8 FASES DEL PROTOCOL EMDR
L’EMDR no és simplement “moure els ulls”. Segueix un protocol estructurat en vuit fases:
- Història clínica — El terapeuta coneix la teva situació i defineix els objectius.
- Preparació — Aprens tècniques de regulació emocional per sentir-te segur/a.
- Avaluació — S’identifica el record específic a treballar i com se sent al cos.
- Desensibilització — Es fan els moviments oculars mentre es pensa en el record.
- Instal·lació — Es reforça una creença positiva sobre tu mateix/a.
- Exploració corporal — Es comprova si queda tensió al cos.
- Tancament — La sessió es clou amb eines de regulació i estabilitat.
- Reavaluació — A la sessió següent, es valora l’evolució i es decideix com continuar.
PER A QUI ÉS ÚTIL?
Quan parlem d’EMDR, la majoria de la gent pensa en traumes greus: guerres, accidents, agressions. I sí, és especialment eficaç per a aquestes situacions. Però la investigació recent ha ampliat molt el seu abast. L’EMDR mostra resultats prometedors en:
- Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT)
- Ansietat i atacs de pànic
- Depressió
- Fòbies específiques
- Dol complicat
- Trastorns de l’alimentació
- Dolor crònic
- Autoimatge negativa persistent
Un estudi publicat el 2024 a Psychological Medicine va concloure que l’EMDR és tan eficaç com d’altres teràpies de primer nivell per al trauma. I una revisió sistemàtica publicada el 2025 al British Journal of Psychology va confirmar que, a més, és el tractament més cost – efectiu entre deu opcions terapèutiques analitzades, amb una taxa molt baixa d’abandonament.
COM SE SENT I QUANT DURA?
Una de les preguntes que més fa la gent és si l’EMDR és un procés llarg. La resposta depèn de cada cas, però en general és una teràpia relativament breu. Per a traumes concrets i ben delimitats, pot ser suficient amb unes poques sessions. En situacions més complexes, el procés és més extens.
Moltes persones descriuen la sensació com si “l’emoció del record s’esvanís”, tot i que els fets en si no canvien. Les coses continuen havent passat, però el pes emocional que portaven se suavitza. D’altres ho comparen amb finalment poder tancar un calaix que portaves anys intentant tancar sense aconseguir-ho.
L’EMDR ÉS PER A MI?
Si tens la sensació que certes experiències passades et continuen condicionant avui —relacions, decisions, reaccions emocionals intenses, records que tornen sense que els hagis convocat—, l’EMDR pot ser una opció molt vàlida a explorar.
No cal que hagis viscut un trauma de gran magnitud per beneficiar-te’n. De vegades les experiències que més ens condicionen no són les que aparentment “haurien” de ser traumàtiques: una humiliació a l’escola, un rebuig dolorós, anys de crítica constant.
El cervell no jutja la magnitud dels fets; reacciona a la càrrega emocional que porten.
És important que la teràpia la dugui a terme un professional de la psicologia amb formació específica en EMDR. El primer pas sempre és una primera consulta on el terapeuta pot valorar si és l’enfocament més adequat per a tu.
FONTS CONSULTADES
- CAPSI – CENTRE ANDORRÀ DE PSICOLOGIA (2021). EMDR: una teràpia revolucionària per superar l’ansietat, l’estrès i els traumes. Recuperat de: https://capsiandorra.com/noticies/emdr-una-terapia-revolucionaria-per-superar-lansietat-lestres-i-els-traumes/
- de Jongh, A., et al. (2024). State of the science: Eye movement desensitization and reprocessing (EMDR) therapy. Journal of Traumatic Stress, 37, 205–216. . Recuperat de: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/jts.23012
- EMDRIA (2025). Recent research on EMDR therapy. Recuperat de: https://www.emdria.org/about-emdr-therapy/recent-research-about-emdr/
- Onofri, A., et al. (2025). Editorial: Present and future of EMDR in clinical psychology and psychotherapy, volume III. Frontiers in Psychology, 16. Recuperat de: https://doi.org/10.3389/fpsyg.2025.1581456
- Simpson, E., et al. (2025). Clinical and cost-effectiveness of EMDR for treatment and prevention of PTSD in adults. British Journal of Psychology, 116, 1128–1149. Recuperat de: https://doi.org/10.1111/bjop.70005
- Wright, S. L., et al. (2024). EMDR v. other psychological therapies for PTSD: A systematic review and individual participant data meta-analysis. Psychological Medicine, 54(8), 1580–1588. Recuperat de: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/38173121/
