PARELLES: PARLEM EL MATEIX IDIOMA?

PARELLES: PARLEM EL MATEIX IDIOMA?

Alguns dels conflictes més comuns que apareixen en les relacions de parella són els problemes de comunicació. Espero coses de l’altre que no em dóna, no l’entenc quan fa certes coses, m’exigeix massa, sembla que no m’escolti, etc. És cert que l’amor és un idioma universal, això no ho discutirem; però bé, el matís és que cadascun empra dialectes de lo més variats. I no, per molt amor que hi hagi entre tu i la teva parella, no significa necessàriament que parlem el mateix dialecte.

Aquestes diferències, generen en ocasions que potser no ens sentim suficientment estimats, o bé que no sentim que l’altre ens omple. O a l’inrevés, que tot i que sento que faig coses per l’altra persona i li demostro el meu amor, a vegades no tinc la sensació que aquest/a ho interpreti com jo voldria.

Què està passant? Doncs que cadascú tenim diferents formes d’expressar i rebre amor, a vegades formes diferents però que en el conjunt mostren el mateix. Per això és important reconèixer què necessito jo i què necessita la meva parella. Perquè de poc serveix que jo constantment doni signes d’amor si l’altre no les entén.

Però ja sabeu quina és la vostra forma d’expressar i manifestar l’amor? Ah! Mai t’ho havies plantejat, oi? Us ajudarem.

A continuació, veureu 4 animals diferents. Llegiu detingudament a cadascun, i intenteu reconèixer quin sou vosaltres i quin és la vostra parella. Identificant-vos amb un dels animals podreu reconèixer el vostre estil predominant de comunicació en la parella.

Us recomanem fer aquest exercici individualment i desprès compartiu-lo amb la vostra parella!

El gos: Aprovació en veu alta

Els gossos se senten estimats gràcies a les declaracions d’aprovació. Quan li dius a un cadell: Que bonic ets !, es posa a tremolar. I quina és la millor manera d’entrenar-lo? Amb elogis i premis. No hi ha res més destructiu que les manifestacions de desaprovació dites amb un to de veu enfadat.

El dialecte que utilitzem per comunicar l’amor és el de MANIFESTAR EN VEU ALTA LA NOSTRA APROVACIÓ. És l’únic que entenem. I només ens sentim estimats quan rebem manifestacions d’aprovació en veu alta. Tot i que ens ho diguin altres persones, de l’única que ho volem realment és de la nostra parella, perquè és la persona a la que volem, volem que ens digui que ens estima. Només les seves declaracions d’aprovació o d’amor poden aconseguir que ens sentim estimats. Quan no ho rebem arribem a la conclusió que no ens estima. Quan ens parlen en un to com si estiguessin enfadats amb nosaltres ens allunyem i ens sentim com si ens haguessin colpejat.

  • Què necessites que aprovi la teva parella de tu?
  • Què necessites que admiri de tu la teva parella?
  • Quins mèrits vols que reconegui?
  • Què necessites que et digui la teva parella?
  • Com et sents quan et diu el que necessites sentir?
  • Què és el que et deia quan començàveu a sortir?
  • Què dius tu, per demostrar-li que l’estimes?
  • Com rep el que tu li dius?

El canari: Temps de qualitat

Els canaris només diuen: Queda’t amb mi! En realitat no es fixen en qui els dóna el menjar o l’aigua. Tant els dóna el que els diguis i no necessiten carícies. Els canaris són feliços quan t’assentes amb ells i escoltes els seus cants atentament. Si els ignores es moren. No per falta d’aliment, sinó per falta d’atenció i amor.

El dialecte que utilitzem per comunicar l’amor és el de el TEMPS DE QUALITAT. És l’únic que entenem. I només ens sentim estimats quan passem temps de qualitat junts. No té importància que ens toquin, que facin coses per nosaltres o que ens diguin repetidament que ens estimen. Ens sentim estimats quan la nostra parella vol passar temps tot sol amb nosaltres. Tot i que altres persones ens ofereixin estones d’atenció exclusiva, escoltant els detalls de com hem passat el dia, dels nostres somnis i preocupacions, de l’única que volem aquesta atenció exclusiva, és de la nostra parella, perquè és la persona a la qual estimem. Només quan ens ofereix aquest temps ens sentim estimats. Quan no ho rebem arribem a la conclusió que no ens estimen.

  • Què necessites que escolti la teva parella?
  • Què vols compartir amb la teva parella?
  • Com vols que siguin les estones que passeu junts?
  • Què és important per a tu?
  • Com et sents quan esteu junts i sols?
  • Què és el que fèieu junts i sols quan començàveu a sortir?
  • Què escoltes, per demostrar-li que l’estimes?
  • Com rep la teva atenció?

El gat: Contacte físic

Els gats són, gairebé exclusivament, criatures de contacte físic. No cal que els alimentis, quan tenen gana, ja cacen. Cridar-los no serveix de res. L’únic que volen és que els rasquis i acariciïs. És la seva manera de sentir-se estimats i de demostrar afecte. Et freguen i sembla que et diguin: Acaricia’m!

El dialecte que utilitzem per comunicar l’amor és el del CONTACTE FÍSIC. És l’únic que entenem. I només ens sentim estimats quan hi ha contacte, des d’una carícia, un petó, una abraçada, un massatge, o  la relació sexual. Ens sentim més estimats quan l’afecte s’expressa així. Tot i que altres persones siguin afectuoses amb nosaltres, de l’única que volem carícies, és de la nostra parella, perquè és la persona a la que estimem, volem que ella ens toqui. Només el seu contacte físic pot aconseguir que ens sentim estimats. Quan no ho rebem arribem a la conclusió que no ens estimen.

  • Quin tipus de contacte físic necessites de la teva parella?
  • Quines mostres d’afecte necessites?
  • Com et sents quan la teva parella s’acosta físicament?
  • Quan necessites que s’acosti físicament?
  • Què rebies quan començàveu a sortir?
  • Quines carícies li ofereixes tu, per demostrar-li que l’estimes?
  • Com rep les teves carícies?
  • Com et sents quan s’allunya físicament de tu?

El peixet d’aquari: Favors i fets

Els peixos se senten estimats sobretot a partir de favors concrets. En realitat no es poden acariciar. Segurament no ens senten ni volen que estiguem amb ells. Un peix només reclama que l’alimentem i netegem la peixera.

El dialecte que utilitzem per comunicar l’amor és el de  FER COSES PER LA NOSTRA PARELLA. És l’únic que entenem. I només ens sentim estimats quan rebem favors, petits detalls, quan fan alguna cosa per nosaltres. Tot i que altres persones ens ajudin, facin coses per nosaltres, de l’única que volem realment aquests detalls és de la nostra parella, perquè és la persona a la qual estimem. Només “allò que fa especialment per a nosaltres” pot aconseguir que ens sentim estimats. Quan no ho rebem arribem a la conclusió que no ens estimen.

  • Quin tipus de necessitats vols que cobreixi la teva parella?
  • Què necessita la teva parella de tu?
  • Com li comuniques les teves necessitats?
  • Com rep el que tu li demanes?
  • Què fas per demostrar-li el teu amor a la teva parella?
  • Què fa la teva parella per demostrar-te el seu amor?
  • Quins detalls especials t’agradaria rebre de la teva parella?
  • Quins detalls especials li ofereixes a la teva parella?

No importa l’edat o la relació, cada persona parla un dialecte, i tendim a créixer amb la falsa suposició que totes les persones són iguals a nosaltres, i per tant, expressen i senten l’amor com nosaltres ho fem. Doncs, no és així. Identificar els diferents dialectes ens pot ajudar a comunicar-nos millor no només amb la nostra parella, sinó també amb els nostres fills, amics i fins i tot amb els companys de feina.

I tu, ja saps quin estil de rebre i donar afecte tens? En quin et reconeixes?

I ara, coneixes el de la teva parella?

Ja ho sabeu! Feu esforços conjunts per comunicar-vos en el dialecte de cadascun!

Referències:

Andrews, A. (2010). The Noticer. Ediciones Luciérnaga

Institut Gomà (2020). Exercici de reflexió extret del curs Creixement sexual i de parella.


Segueix-nos a @capsiandorra i a @capsiandorra