LÍMITS I NORMES PER ALS MÉS PETITS

LÍMITS I NORMES PER ALS MÉS PETITS

Els límits permeten als nens funcionar en sintonia amb les normes socials (milloren en la seva adaptació social), a regular millor el seu comportament (adquireixen autocontrol) i a sentir-se més segurs (guanyen confiança).

Tant dolent és no tenir límits com ser totalment rígid i inflexible amb els límits. Aplicar els límits amb fermesa i flexibilitat dependrà sobretot del teu sentit comú.

TIPUS DE LÍMITS

INFRANGIBLES: Són els imprescindibles per garantir la seguretat del nen. Per exemple, quan creuem un carrer anem agafats de la ma. No fiquem els dits als endolls….

IMPORTANTS PEL BENESTAR: Aquests són importants pel desenvolupament dels nens i pel seu benestar. Per exemple, no es pega (tot i que tens dret a defensar-te si t’agredeixen), no es menteix, no diem paraulotes, s’ha d’esmorzar,….

IMPORTANTS PER LA CONVIVÈNCIA: S’estableixen pels pares per facilitar l’ordre i la convivència i varien en funció dels valors i necessitats de cada família. Són flexibles perquè es poden fer excepcions quan arriba el cap de setmana, quan marxem de vacances, quan tenim gent a casa…. Per exemple, ens hem de banyar tots els dies, només mirem una hora de dibuixos al dia, no es menja al menjador, es menja a la cuina.

CLAUS PER POSAR LÍMITS

D’HORA: Si el poses la primera vegada que observes un comportament que no t’agrada et serà més fàcil en un futur perquè evitaràs que el comportament negatiu es desenvolupi. T’estalviaràs molta feina!

SEMPRE: El fet de que aconsegueixis que el nen desisteixi del comportament no apropiat no vol dir que no ho tornarà a intentar. La clau està en que els límits siguin clars i presents en tot moment.

TOTS A LA UNA: De poc serveix que el pare no deixi veure els dibuixos pel matí si la mare li permetrà de tant en tant. És important que els pares es posin d’acord.

AMB TRANQUILITAT: Per a que el nen t’escolti, t’entengui i aprengui el que intentes ensenyar-li procura comunicar-li amb calma i des de la tranquil·litat.

AMB AMOR I CARINYO: Quan presentem el límit amb afecte el nen entendrà que no és un atac cap a ell, sinó simplement una norma per complir. Un límit expressat ajudarà als més petits a acceptar-lo millor. Per exemple, No! No et deixo veure la TV i punt! VS No, ho sento, però ara no vull que vegis la TV.

POSEM NORMES A CASA

No és necessari ficar masses normes perquè els nens no seran capaços de recordar-les ni complir-les totes. Poques normes seran beneficioses per tota la família, perquè facilitaran la convivència i estalviaran alguns conflictes.

La majoria de vegades la necessitat de posar normes ens agafa per sorpresa, perquè no podem anticipar totes les normes que són importants i perquè la pròpia edat dels nens fa que ens haguem d’anar adaptant a noves situacions i necessitats.

TIPUS DE NORMES

Idealment les normes haurien de ser consensuades per tots els membres de la família perquè d’aquesta manera el nen la recordarà millor i la seva implicació en el compliment de la norma serà major. Però no sempre serà així.

NORMES CONSENSUADES: Són aquelles que establim amb els nens i que ens ajuden a resoldre conflictes. Quasi totes les situacions quotidianes que impliquen responsabilitat per part del nen/a seran normes consensuades. Per exemple, si el teu fill pinta una paret o tira el got a la taula serà ell o ella qui ho netejarà.

NORMES IMPLÍCITES: Tots les coneixem i no cal consensuar. Per exemple, els nens no poden conduir el cotxe.

NORMES IMPOSADES: A vegades s’ha de posar la norma de forma unilateral. Per exemple, no pots ficar els dits a l’endoll, s’ha d’anar a l’escola, els pares decidim on anem de vacances,…. Això no exclou la possibilitat de diàleg i escolta. És important que escoltem el que els nostres fills ens volen dir, com es senten i quines són les seves preferències, encara que no per això haguem de cedir.

ALGUNS EXEMPLES DE NORMES

Les normes sempre hauran d’estar ajustades a l’edat dels nens.

Fiqueu vosaltres les pròpies normes en funció de les vostres necessitats com a pares i família.

Per els menors d’ún any les normes establertes es basaran exclusivament en la seva seguretat. Per exemple, no es posen els dits a l’endoll, a la cadireta del cotxe s’hi va lligat.

Per els nens entre 1 i 2 anys les normes estaran basades en la seva seguretat i començarem a incloure algunes normes socials i sobre l’ús de tecnologies. Per exemple, creuem el carrer agafats de la mà d’un adult, el telèfon dels pares és dels pares,…

Entre 2 i 3 anys les normes faràn ènfasi en el bon tracte, el respecte i les normes socials, per exemple quan et demanem d’estar quiet fem cas i parem, recollim el que tirem de la taula, demanem perdó si fem mal a un altre nen, etc. També introduïm normes que afavoreixen una bona higiene (per exemple, a taula ens rentem les mans abans de menjar); i temps sense pantalles, per exemple no encenem la TV sense permís, després de sopar no veiem la TV. Per suposat, es mantindràn les normes ja apreses i sol·licitades en etapes anteriors.

Entre els 3 i 5 anys s’haurà de seguir insistint en moltes de les normes mencionades anteriorment perquè els nens necessiten moltes repeticions per interioritzar les normes o hàbits. A més de les normes mencionades introduirem altres que tenen a veure amb introducció de responsabilitats (per exemple, ajudem a parar la taula; la roba bruta la ficarem al cistell de la roba,… ); la cura dels objectes (per exemple, tractem els objectes amb cura) i les relacions socials (per exemple, quan estem amb altres nens no juguem amb videojocs, saludem quan ens saluden, compartim les nostres joguines amb altres nens, …)

A partir dels 5 anys encara els repetim normes dels 3 i inclús dels 2 anys, però moltes altres ja estan interioritzades. A mesura que es van fent grans introduirem normes que tenen a veure amb la col·laboració a casa (per exemple, fem el nostre llit i guardem el pijama) i l’ús de la tecnologia (per exemple, res de videojocs ni TV fins que no haguem fet els deures).

ESTABLIU VOSALTRES ELS VOSTRES LÍMITS I NORMES A CASA SEGONS ELS VOSTRES VALORS I NECESSITATS

FONTS CONSULTADES

BILBAO, Á (2018). Educar en positivo. Guía práctica de ejercicios y normas de sentido común para educar en positivo. Material curs Educar en positivo.



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra