LA TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

La teoria que refresca la nostra visió de la intel·ligència!

És al final del segle XIX que les teories sobre la intel·ligència apareixen, sobretot amb els treballs del psicòleg francès Alfred Binet (1857-1911). També es posen a punt els primers testos psicomètrics a demanda del Ministeri de la Instrucció Pública. Es determina llavors un enllaç directe entre el nivell d’intel·ligència i l’èxit escolar.

L’intel·ligència és considerada com una capacitat única, monolítica, anomenada « intel·ligència general ». 

L’any 1912, William Stern proposa avaluar la intel·ligència amb la fórmula: edat mental/edat real x 100 = el famós Quocient Intel·lectual. 

Pero el psicòleg americà Howard Gardner (nascut l’any 1943) canvia i amplia considerablement els nostres coneixements sobre la noció d’intel·ligència. Havent treballat amb públics particulars – víctimes d’accidents, autistes savis o alumnes amb fracàs escolar – i havent estudiat les seves capacitats cognitives, s’arriba a la conclusió que hi ha diverses formes d’intel·ligència de la qual som tots dotats, a proporcions variables. 

L’any 1983, es publica a Frames of mind: the Theory of múltiple intelligence, un enfocament revolucionari que el farà conèixer com el creador de la Teoria de les Intel·ligències Múltiples. En un primer temps, delimita 7 formes independents d’intel·ligència, a les quals n’afegeix una vuitena: la intel·ligència naturalista. 

Els seus treballs són àmpliament utilitzats en el món de l’educació i molts docents s’inspiren de la seva teoria per fer evolucionar les seves pràctiques pedagògiques. Howard Gardner insisteix sobre el fet de que « la mobilització de les nostres múltiples intel·ligències és particularment interessant quan els objectius educatius prosseguits pretenen la comprensió de les disciplines ».

La intel·ligència, pero quina intel·ligència? 

Què és la intel·ligència? « És el que mesura el meu test » ha respost Binet, confirmant així la seva concepció quantitativa de la intel·ligència.

El QI proposa un ventall únic i universal de les facultats mentals, mentre que Howard Gardner s’interessa per les diverses situacions on les diferents formes d’intel·ligència intervenen. Per a ell, « la intel·ligència implica la capacitat per resoldre problemes o per produir béns tenint un valor d’un context cultural o col·lectiu precís ».

 Un altre punt important segons Howard Gardner: cada individu progressa al llarg de la seva vida i continua desenvolupant les seves múltiples intel·ligències amb un ritme que li és propi. 

Una caixa d’eines molt eficient 

De les vuit formes d’intel·ligències descrites per Howard Gardner, cap no és superior a les altres, cap no és més eficaç o més noble. Igual que en una caixa d’eines, el martell no és millor que la serra, tot depèn de l’ús que se’n vol fer. Les vuit intel·ligències són totes importants, complementàries i relativament independents les unes de les altres: es pot ser molt eficient en una d’elles i molt menys en les altres. Per tenir un desenvolupament intel·lectual harmoniós, és preferible esforçar-se i utilitzar totes les nostres capacitats i desenvolupar-les en el transcurs de la nostra existència.

Les implicacions per a l’orientació 

L’escola no valoritza l’existència de varies intel·ligències i no ensenya a desenvolupar totes les nostres aptituds. Però  en la nostra vida professional – i també personal – tindrem l’oportunitat i, sobretot, la necessitat d’explotar el conjunt de les nostres facultats. Per això  és pertinent per a un individu en fase d’orientació de prendre consciència del seu funcionament cognitiu i intel·lectual per tal de conèixer les seves intel·ligències dominants per poder reforçar-les, i de conèixer les intel·ligències amb les quals és menys « hàbil » per poder desenvolupar-les. 

És per això  que el nostre programa Lighthouse proposa un balanç d’orientació exploratoria, no uns testos d’aptituds intel·lectuals, pero si un qüestionari que pretén determinar quins tipus d’intel·ligències són utilitzades per l’individu en situacions diàries i en un context no escolar.

Bibiografia :

Howard Gardner és professor a la universitat de Harvard i, als 71 anys, prossegueix els seus treballs sobre el funcionament mental, investigant per poder descriure altres formes d’intel·ligència. Treballa sobretot sobre la noció que anomena « intel·ligència existencial ». L’any 2014, va ser classificat 11è al rànquing mundial dels millors professionals del management. Per aprofundir aquest tema, podeu llegir les seves publicacions:

• Les intel·ligències múltiples. La teoria que trastoca les nostres idees rebudes, 

• Les formes de la intel·ligència, La intel·ligència i l’escola. 

• New York, Basic books list of the World’s Top Management