11 maig INSOMNI INFANTIL: HÀBITS I HIGIENE DEL SON
L’insomni constitueix una de les queixes més freqüents en les consultes de psicologia infantil.
Es caracteritza per la insatisfacció per la quantitat o qualitat del son associat a:
- Dificultat per iniciar el son (en nens es posaria de manifest per la dificultat en iniciar el son sense la intervenció del cuidador).
- Dificultat per mantenir el son, caracteritzat per despertars freqüents o problemes per tornar a conciliar el son un cop despert.
- Despertar-se d’hora al matí amb incapacitat per tornar a dormir.
Aquesta alteració del son genera malestar important al nen i afecta en alguna àrea de la seva vida (social, escolar, comportament, etc.).
La dificultat del son s’ha de produir almenys 3 nits a la setmana i ha d’estar present durant un mínim de 3 mesos.
Aquesta dificultat es produeix malgrat les condicions siguin favorables per a dormir.
L’insomni en nens pot produir una sèrie de conseqüències en els nens o adolescents com: fatiga, somnolència, pèrdua d’activitat, apatia, irritabilitat, negativisme, mals de cap, agitació, alteracions en la memòria i en la concentració.
L’insomni pot aparèixer per múltiples causes:
- Degut a causes mèdiques
- Degut a hàbits incorrectes
- Degut a causes psicològiques
- Insomni psicofisiològic
- Insomni produït per al·lèrgia als aliments
Els tractaments que demostren més evidència científica pel tractament de l’insomni infantil són:
- La reeducació d’hàbits del son i higiene del son.
- Les teràpies cognitivo – conductuals
- El tractament farmacològic
HIGIENE I HÀBITS DE SON
En general, es denomina higiene de son a totes aquelles pràctiques dirigides a modificar factors com la nutrició, l’exercici físic, la temperatura, etc. amb l’objectiu de facilitar el manteniment d’un son nocturn i una vigília diürna normals.
Us presentem una sèrie de recomanacions per a treballar els hàbits i higiene del son:
RELAXACIÓ
Segons l’edat de l’infant i la seva capacitat de comprendre i seguir instruccions, podem utilitzar tècniques de relaxació per afavorir el trànsit de l’estat de vigília al de la son.
Aquestes tècniques es poden basar en exercicis de tensió-distensió de diferents grups musculars (es pot començar pel cap, cos, extremitats superiors i inferiors).
El control de la respiració (concentrant-se en el so de l’aire a l’entrar i sortir per la boca), el comptar cap enrere des de 10 imaginant que anem baixant els esglaons d’una escala, són també formes de focalitzar l’atenció i induir un estat de relaxació .
En nens més petits poden utilitzar la seva imaginació i demanar-los que s’imaginin que són qualsevol objecte, joguina o alguna cosa que per a ell sigui significatiu i relaxant. A partir d’aquí podem induir sensacions agradables de calor, distensió muscular, etc. (per exemple pot imaginar que és una gran esponja i va absorbint una agradable calor).
Podeu consultar la GUIA DE TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ I RESPIRACIÓ EN NENS I ADOLESCENTS per a tenir més informació.
Referències:
Asociación Americana de Psiquiatría. Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM 5. Arlington, VA, Asociación Americana de Psiquiatría, 2013.
Estivill, E., Segarra, F., Roure, N. (2010) El insomnio de inicio y mantenimiento en la infancia. PediatrIntegral.
García C., Alberola S. (2018) Guía de Algoritmos en Pediatría de Atención Primaria. Insomnio. Disponible a: algoritmos.aepap.org
Segueix-nos a:
