12 març EL CERVELL: UNA MÀQUINA DE SUPERVIVÈNCIA, NO DE FELICITAT
Vivim en una era on la felicitat s’ha convertit en un objectiu de vida. Ens bombardegen amb missatges que suggereixen que hauríem de sentir-nos bé tot el temps: les xarxes socials ens mostren vides aparentment perfectes, els gurús de l’autoajuda prometen fórmules màgiques per a l’alegria i la publicitat ens diu que serem feliços si comprem determinats productes.
Tanmateix, la ciència ens diu una altra cosa: el cervell humà no està dissenyat per mantenir-nos en un estat de felicitat constant. El seu propòsit principal no és fer-nos sentir bé, sinó garantir la nostra supervivència. És un òrgan optimitzat per detectar amenaces, reaccionar al perill i anticipar problemes.
Això no significa que la felicitat sigui impossible, però sí que no és l’estat predeterminat de l’ésser humà. Si comprenem això, podrem deixar de lluitar contra la nostra pròpia biologia i aprendre a relacionar-nos millor amb les nostres emocions, acceptant que el malestar també és part de la vida.
EL CERVELL: UN GUARDIÀ QUE ESTÀ EN HIPERALERTA
El nostre cervell ha evolucionat al llarg de milions d’anys en un món ple de perills. Des dels nostres avantpassats a la sabana africana fins a l’actualitat, la capacitat d’anticipar amenaces i reaccionar ràpidament ha estat clau per a la supervivència.
- El biaix de negativitat: Donem més importància als aspectes negatius que als positius. Si en el passat un ésser humà ignorava una senyal de perill (com el cruixit d’una branca en la foscor), la seva vida corria perill. El nostre cervell encara funciona sota aquesta lògica, el que explica per què una sola crítica pot afectar més que diversos elogis o per què solem recordar més les experiències doloroses que les agradables.
- El sistema d’alerta constant: L’amígdala, una petita estructura en el nostre cervell, és responsable de detectar amenaces i activar respostes de lluita o fugida. Tot i que ja no ens enfrontem a depredadors, aquest sistema segueix funcionant com si estiguéssim en perill constant. Un problema a la feina, una discussió amb la parella o dificultats financeres poden activar aquesta mateixa resposta d’estrès.
- El cervell ansiós i l’anticipació de problemes: Els nostres avantpassats van sobreviure perquè podien anticipar perills. Avui dia, aquesta mateixa capacitat es manifesta en forma d’ansietat: ens preocupem pel futur, imaginem escenaris negatius i passem temps rumiant problemes que encara no han succeït. Aquests mecanismes, que eren essencials en el passat, ara poden girar-se en contra nostra i fer-nos sentir constantment insatisfets.
PER QUÈ LA FELICITAT NO ÉS L’ESTAT NATURAL DE L’ESSER HUMÀ?
La felicitat, tal com la concebem avui, no era una prioritat evolutiva. El cervell no està programat per mantenir-nos en un estat de satisfacció constant perquè això no hauria afavorit la nostra supervivència.
Sovint considerem les emocions negatives com a molestes o innecessàries, però en realitat tenen un paper fonamental en la nostra adaptació i supervivència. Sense elles, no hauríem evolucionat com a espècie. Les emocions com la por, l’ansietat i la tristesa tenen una funció adaptativa. Ens ajuden a evitar perills, corregir errors i adaptar-nos a situacions difícils.
Per exemple:
- La por: ens ajuda a evitar situacions perilloses. Quan percebem una amenaça, el nostre cos reacciona instantàniament: el cor s’accelera, els músculs es tensen i l’atenció es focalitza en el perill. Aquest mecanisme, que en el passat ens protegia de depredadors, avui ens ajuda a ser prudents davant situacions de risc, com evitar una zona insegura de nit o frenar davant un cotxe que s’acosta massa ràpid.
- L’ansietat: tot i que pot ser incòmoda, la seva funció original és preparar-nos per futurs desafiaments. Ens impulsa a estudiar abans d’un examen, a preparar-nos per una reunió important o a evitar errors que podrien tenir conseqüències negatives. Sense un cert nivell d’ansietat, no sentiríem la necessitat de planificar o de millorar.
- La tristesa: és una resposta natural davant la pèrdua o la decepció. Ens permet processar esdeveniments dolorosos, reflexionar sobre el que ha passat i trobar un nou equilibri. A més, té un efecte social important: quan ens sentim tristos, solem buscar suport en els altres, reforçant així els nostres vincles emocionals. Aquesta funció adaptativa ens ha ajudat, com a espècie, a sobreviure a través del suport mutu.
- La ràbia: tot i ser una emoció que sovint es veu com negativa, té una funció clara: ens impulsa a defensar-nos i a posar límits. Enfront d’una injustícia, la ràbia ens activa per actuar i reivindicar els nostres drets. Si no existís, acceptaríem situacions nocives sense qüestionar-les.
- La culpa: ens ajuda a reconèixer quan hem fet mal a algú i ens impulsa a reparar el dany. En petites dosis, és una emoció útil perquè fomenta la responsabilitat i la millora personal. El problema apareix quan es converteix en una càrrega excessiva i ens impedeix avançar.
Les emocions negatives, per tant, no són enemigues, sinó missatges del nostre cervell que ens indiquen que hi ha alguna cosa a la qual hem de prestar atenció. No es tracta d’eliminar-les, sinó d’entendre-les i gestionar-les adequadament.
Si el cervell estigués dissenyat només per a la felicitat, no sentiríem por davant el perill, ni ens preocuparíem per les nostres relacions o el nostre futur.
LA FELICITAT COM UNA RECOMPENSA TEMPORAL
El cervell allibera dopamina quan aconseguim alguna cosa que afavoreix la nostra supervivència: trobar menjar, establir vincles socials o reproduir-nos. Però aquest plaer és breu perquè el cervell s’adapta ràpidament a qualsevol estímul plaent.
Aquest fenomen es coneix com a adaptació hedonista, i explica per què, després d’aconseguir alguna cosa que desitjàvem (un treball, una relació, un augment de sou), l’emoció positiva dura poc i aviat en tornem a voler més.
Aquesta adaptació va ser útil en el passat perquè evitava que ens estanquéssim. No obstant això, avui ens pot fer sentir com si mai fos suficient, perpetuant la sensació d’insatisfacció.
SI LA FELICITAT NO ÉS L’OJECTIU DEL CERVELL, QUÈ PODEM FER?
Acceptar que el cervell està dissenyat per a la supervivència i no per a la felicitat no significa resignar-nos a una vida de malestar. Al contrari, aquesta comprensió ens permet aprendre a treballar amb la nostra biologia en lloc de lluitar-hi.
Aquí algunes estratègies per equilibrar la tendència natural del cervell cap a la negativitat:
- Enfocar-nos en la gratitud i el positiu
Donat que el nostre cervell dona més pes al negatiu, hem de fer un esforç conscient per notar el positiu. Algunes pràctiques efectives inclouen:
- Mantenir un diari de gratitud: Apuntar tres coses bones cada dia ajuda a entrenar el cervell per prestar més atenció als aspectes positiu.
- Recordar moments feliços: Reviure experiències agradables ajuda a reforçar els circuits cerebrals associats amb l’alegria.
- Expressar apreciació: Agrair als altres enforteix tant les nostres relacions com la nostra percepció del benestar.
- Acceptar i normalitzar el malestar
En lloc de veure l’estrès, la tristesa o l’ansietat com a fracassos, podem aprendre a interpretar-les com a parts normals de la vida. Estratègies com la teràpia d’acceptació i compromís (ACT) o el mindfulness poden ajudar-nos a gestionar millor aquestes emocions sense que ens dominin.
- Enfocar-nos en el propòsit més que en la felicitat
Les investigacions mostren que les persones més satisfetes amb la seva vida no són necessàriament les més felices en el sentit tradicional, sinó aquelles que troben significat en allò que fan.
En lloc de perseguir la felicitat com una emoció passatgera, podem:
- Buscar activitats amb sentit: Feines, hobbies o projectes que ens aportin alguna cosa més profunda que el simple plaer.
- Prioritzar les relacions significatives: Connectar amb els altres és clau per al benestar a llarg termini.
- Ajudar als altres: La generositat i la contribució social han demostrat augmentar la sensació de propòsit i satisfacció.
- Cuidar el nostre cos i l’entorn
El nostre estat emocional està estretament lligat al nostre benestar físic. Dormir bé, fer exercici, passar temps a la natura i cuidar la nostra alimentació pot ajudar a reduir l’estrès i millorar el nostre estat d’ànim.
El cervell humà no està dissenyat per fer-nos feliços, sinó per mantenir-nos vius.
Lluny de ser una mala notícia, aquesta comprensió ens allibera de la pressió d’intentar estar bé tot el temps. En lloc de frustrar-nos per no ser “prou feliços”, podem aprendre a conviure amb el nostre funcionament natural i trobar satisfacció en petits moments i experiències significatives.
FONTS CONSULTADES
Euba, R. (2019). ¿Sabías que no estamos programados para ser felices?. Article extret del següent lloc web: https://www.periodistadigital.com/ciencia/ser-humano/20190723/sabias-programados-felices-noticia-689404010403/#:~:text=Distintas%20ubicaciones%20geogr%C3%A1ficas%20y%20circuitos%20en%20el%20cerebro,no%20se%20encuentra%20en%20el%20tejido%20del%20cerebro.
Alarcón, A. (2025). Tu cerebro no está hecho para que seas feliz, está hecho para que sobrevivas. Article extret del següent lloc web: https://www.lecturas.com/diario/alejandra-pedro-psicologa-tu-cerebro-no-esta-hecho-para-que-seas-feliz-esta-hecho-para-que-sobrevivas_169372
Santos, E. (2025). El cerebro está diseñado para sobrevivir, no para ser felices. Article extret del següent lloc web: https://www.huffingtonpost.es/life/salud/maria-esclapez-psicologa-el-cerebro-esta-disenado-sobrevivir-felices.html
