17 maig CONNEXIONS QUE ENS DELIMITEN: Explorant l’aferrament emocional.
T’has demanat alguna vegada per què ens sentim atrets cap a algunes persones i no cap a d’altres? Què fa que una relació sigui perdurable i significativa? La resposta pot residir en els lligams d’aferrament emocional, un fenomen poderós que modula les nostres interaccions des de la infància fins a l’edat adulta.
Des dels primers dies de vida, busquem connexions que ens aportin seguretat i afecte. Aquests vincles, forjats en la intimitat de les nostres relacions més properes, influeixen profundament en la nostra manera de relacionar-nos amb el món que ens envolta. Però, que és l’aferrament emocional i com afecta les nostres vides? En aquest article, explorarem com els vincles afectius es creen des de la infància primerenca i com continuen influint en les nostres relacions en l’edat adulta.
Què és l’aferrament emocional?
L’aferrament emocional conceptualitza la tendència dels éssers humans a crear forts vincles afectius amb determinades persones. És un aspecte fonamental de la nostra experiència humana, i es refereix a la necessitat innata de connectar amb altres persones de manera íntima i segura. Aquesta connexió ens proporciona un sentiment de suport emocional, seguretat i confort en moments de necessitat.
Desenvolupament de l’aferrament en la infància
L’aferrament és el lligam afectiu primari. No podem escollir tenir o no tenir-lo, de fet, és positiu i permet una base de supervivència, garantint que les necessitats de l’infant quedin cobertes. El desenvolupament de l’aferrament en la infància és fonamental per establir les bases per les relacions interpersonals al llarg de la vida.
Quan som nens, des del moment en què naixem fins que adquirim certa autonomia, som dependents d’altres persones. És per aquest motiu que estem biològicament preparats per vincular-nos i desenvolupar aquest important vincle d’aferrament amb les persones que ens envolten i ens cuiden. A més de cobrir les nostres necessitats físiques, també promou que es compleixin les necessitats de seguretat i protecció.
Sovint pensem que tot el que ens va succeir en la infància no té rellevància en l’edat adulta. La qualitat de l’aferrament en la infància també està relacionat amb el desenvolupament emocional i social de cada persona. És important tenir en compte que l’aferrament no és estàtic i pot modular-se al llarg del temps en resposta a noves experiències i relacions. Les intervencions primerenques dirigides a millorar la seva qualitat poden tenir un impacte positiu en el desenvolupament emocional i social de l’infant.
Estils d’aferrament
Segons la teoria de l’aferrament de John Bolwby i altres investigadors, hi ha diferents tipus d’aferrament que es poden observar en les relacions entre els infants i els seus cuidadors. És un vincle que establim amb les persones importants del nostre entorn, iniciat per aquelles que ens van criar en la infància.
Quins són els estils d’aferrament?
- Aferrament segur: Està caracteritzat per la incondicionalitat, quan les figures cuidadores no només han cobert les necessitats físiques del nen, sinó també s’han mostrat disponibles emocionalment. Han establert una base segura, de proximitat i afecte, estant presents per cobrir les necessitats de l’infant en tot moment.
- Aferrament insegur: No existeix aquesta base de seguretat, aquesta proximitat o afecte, i això influirà en el desenvolupament de l’infant.
- Aferrament fugisser-evitatiu: Aquells cuidadors que s’han mostrat més freds o distants emocionalment, sense transmetre una base de seguretat. Es promou l’autosuficiència i l’autonomia.
- Aferrament ansiós-ambivalent: Es construeix quan, de nens, les figures cuidadores no sempre han estat presents de manera emocional. Com a infant, no soc capaç de reconèixer quan puc rebre aquesta proximitat, apareix de forma intermitent.
- Aferrament desorganitzat-indiscriminat: Aquest tipus d’aferrament acostuma a estar associat a experiències traumàtiques o relacions inconsistents amb els cuidadors. Acostumen a mostrar una falta de coherència en el seu comportament.
En conclusió, l’aferrament emocional és un aspecte fonamental de l’experiència humana que modula les nostres relacions des de la infància fins a l’edat adulta. La qualitat de l’aferrament desenvolupat en la infància pot tenir un gran impacte en diferents àrees de la vida adulta, incloent-hi les relacions interpersonals, l’autoestima, la intimitat i la salut mental.
Les persones que han desenvolupat un vincle segur tendeixen a tenir relacions més satisfactòries i estables en l’edat adulta, mentre que aquells amb estils d’aferrament insegurs poden enfrontar-se a reptes en les seves relacions, com dificultats per confiar en els altres o la por a l’abandonament. A més, l’aferrament emocional influència en la manera que ens relacionem amb nosaltres mateixos, afectant conseqüentment la nostra autoestima i la nostra capacitat per establir límits saludables en les relacions.
És fonamental el paper de l’aferrament emocional en teràpia, ja que permet entendre els patrons relacionals de cada persona i abordar els reptes emocionals i relacionals subjacents. Explorant les experiències d’aferrament passades, es poden treballar en ferides emocionals i fomentar el creixement personal. Entendre la importància i el seu impacte en la vida adulta pot ajudar-nos a cultivar relacions més saludables, millorar la nostra autoestima i promoure el benestar emocional i mental.
FONTS CONSULTADES:
Sanz, Y. (2023). Tipos de apego: Qué son y cómo influyen en la edad adulta. Somos Estupendas.
Recuperat de: https://somosestupendas.com/tipos-de-apego/#h-que-es-el-apego
Gago, J. (2014). Teoría del apego. El vínculo. Escuela Vasco Navarra de Terapia Familiar, 11, 1-11.
Torres, R. H. (2023). La teoría del apego: qué es, postulados, aplicaciones y
trastornos.
Recuperat de: https://neuronup.com/neurociencia/neuropsicologia/la-teoria-del-apego-que-es-postulados-aplicaciones-y-trastornos/
Rodriguez, B. (2021). Teoria de l’aferrament. El vincle. | Sílvia Rodríguez Ben.
Recuperat de: https://www.silviarodriguezben.com/teoria-de-laferrament-el-vincle/
