CONEC EL MEU ESTIL EDUCATIU?

CONEC EL MEU ESTIL EDUCATIU?

Sé quin estil educatiu predomina en l’educació amb el meu fill?

Estic establint unes bones bases amb el meu fill?

Estic sobre protegint al meu fill o pel contrari sóc molt autoritari/a en la seva educació?

QÜESTIONARI “ESTILS EDUCATIUS

Realitza el següent qüestionari per esbrinar quin estil educatiu tens tu per encarar la relació amb el teu fill.

Respon a les preguntes següents amb sinceritat. Recorda que no hi ha respostes correctes. El objectiu d’aquest qüestionari és conèixer la forma habitual en què et relaciones amb el teu fill/a. Reflexiona poc abans de contestar i intenta que les teves respostes es refereixin a l’últim any. Si cap alternativa s’adapta exactament a tu, marca la que més s’assembli a la realitat.

1. Quin nivell de confiança o proximitat tens amb el teu fill / a?

  • a) Molta confiança
  • b) Regular
  • c) Poca confiança
  • d) 100%

2. Les mostres d’afecte que li dónes al teu fill / a solen ser:

  • a) Freqüents i dirigides a l’infant directament
  • b) Infreqüents i depèn del meu estat d’ànim
  • c) No acostumo a donar-li mostres d’afecte
  • d) Molt freqüents i a vegades potser em faig pesat / da

3. Diries que la comunicació amb el teu fill / a és:

  • a) Faig ús del diàleg per fer-li comprendre les coses
  • b) No dedico suficient temps per explicar-li les coses però ja les anirà aprenent
  • c) No acostumo a comptar amb la seva opinió o li trec importància
  • d) La seva opinió és el més important per a mi i ho parlem tot

4. A l’establir normes per al comportament del teu fill / a, sols explicar-li les raons?

  • a) Molt sovint
  • b) A vegades
  • c) Molt poques vegades
  • d) Si, però sempre li recalco les conseqüències dels seus actes sobre els demès

5. El teu fill / a:  ¿considera que les normes estan establertes de manera clara i precisa?

  • a) Sí
  • b) No ho sé
  • c) No
  • d) Si perquè sinó sap que em poso trist / a

6. Quan el teu fill / a s’equivoca:

  • a) Tractes de fer-lo reflexionar sobre el que ha passat
  • b) Esperes que el resolgui sol o bé ja s’ho trobarà a l’escola
  • c) Sols castigar perquè sàpiga que ho ha fet malament, sense donar moltes explicacions
  • d) Li dono les solucions que li calguin

7. Li sols prometre al teu fill / a recompenses o premis que no compleixes posteriorment?

  • a) No
  • b) Sí
  • c) No acostumo a oferir recompenses per complir amb les seves “obligacions”
  • d) No aplico els càstigs però li dono sempre les recompenses

8. El més important per a tu en l’educació del teu fill / a és que aprengui:

  • a) A ser responsable i a respectar els altres
  • b) A estudiar i comportar-se a l’escola i a cuidar-se a casa
  • c) A obeir
  • d) A no patir o sofrir a la vida que ja és prou dura

9. Quan sorgeix un problema difícil a casa o a la feina:

  • a) Penso que podré resoldre-ho i intento pensar en totes les alternatives possibles
  • b) Penso en les alternatives, però gairebé sempre ho deixo per a l’últim moment
  • c) No m’agrada massa pensar en els problemes
  • d) Penso que ho he de resoldre ràpidament i pateixo molt

PUNTUACIONS:

Per a les preguntes de la 1 a la 8

  • Si has respost majoritàriament a l’opció “a” el teu estil és DEMOCRÀTIC.
  • Si has respost majoritàriament a l’opció “b” el teu estil és PERMISSIU.
  • Si has respost majoritàriament a l’opció “c” el teu estil és AUTORITARI
  • Si has respost majoritàriament a l’opció “d” el teu estil és SOBREPROTECTOR

Per a la pregunta 9, si ha respost:

A: el teu estil d’afrontament dels problemes és positiu
B: el teu estil d’afrontament dels problemes és postergador
C: el teu estil d’afrontament dels problemes és evitador
D: el teu estil d’afrontament dels problemes és patidor

ESTIL SOBREPROTECTOR

En aquest estil s’hi inclouen els pares o mares “helicòpter”, “gallina”, etc.

Predomina molt control (excessiu) sobre les conductes i comportaments del fills. Malgrat això,  no fiquen molts límits o normes, o almenys si hi han finalment no s’exigeixen. Per defecte utilitzen molts premis o recompenses i pocs càstigs.

Son pares afectuosos i comunicatius amb els seus fills. Però intenten evitar qualsevol problema o conflicte i procuren satisfer tots o la majoria dels desitjos dels fills.

El recurs més utilitzat pels pares sobreprotectors és el xantatge emocional “si no fas això, la mama estarà molt trista…”.

En general, es denomina higiene de son a totes aquelles pràctiques dirigides a modificar factors com la nutrició, l’exercici físic, la temperatura, etc. amb l’objectiu de facilitar el manteniment d’un son nocturn i una vigília diürna normals.

ESTIL AUTORITARI

Segons l’edat de l’infant i la seva capacitat de comprendre i seguir instruccions, podem utilitzar tècniques de relaxació per afavorir el trànsit de l’estat de vigília al de la son.

En l’estil autoritari predomina molt control envers als fills, a través de molts límits i normes, generalment poc flexibles i imposades.

Generalment s’acompanya també amb un allunyament afectiu, es demostra poc l’afecte. Per tant, també hi ha poca comunicació amb els fills.

Es reconeix poc els assoliments o els mèrits dels nens i donen poc marge al diàleg i la negociació. Generalment hi ha més càstigs que premis.  

El recurs més utilitzat pels pares autoritaris és l’obligació o l’amenaça.

ESTIL PERMISSIU

Segons l’edat de l’infant i la seva capacitat de comprendre i seguir instruccions, podem utilitzar tècniques de relaxació per afavorir el trànsit de l’estat de vigília al de la son.

Predomina poc control dels pares envers els fills, existeixen poques normes o límits o si hi són, rarament s’apliquen. Per defecte, deixen fer i eviten el conflicte.

Els pares permissius donen pocs premis i pocs càstigs.  

L’afecte i la comunicació es donen d’una forma correcta.

Els recurs utilitzat per els pares permissius és el consentiment.

ESTIL INDIFERENT

Els pares amb un estil eductiu indiferent controlen poc els comportaments dels seus fills. Acostumen a establir poques normes i límits i si en tenen no s’apliquen, per tant també son poc reforçadors de les conductes positives dels fills i apliquen també pocs càstigs.

L’afecte i la comunicació amb els fills és escassa. Deixen fer i eviten els conflictes. S’impliquen poc i acostumen a delegar el seu rol en altres persones o institucions (cuidadors, escola, professors d’activitats extraescolars, altres familiars).

El recurs utilitzat pels pares amb estil indiferent és ignorar.

ESTIL DEMOCRÀTIC

Els pares amb un estil democràtic ofereixen als fills molt afecte, molta comunicació i un control adequat (no excessiu).

Les normes que estableixen els pares democràtic són clares i adequades a l’edat dels fills. Fan un ús raonable dels premis i dels càstigs i predomina el reforç verbal positiu.

El recurs utilitat pels pares democràtics és el diàleg i la negociació.

Els pares democràtics potencien l’autonomia dels fills, ajuden als fills a aprendre autocontrol, els ensenyen a cooperar, respectar les normes i ser responsables, els ensenyen a pensar i aprendre a resoldre els seus problemes i els ajuden a fomentar una bona autoestima.

És important anar donats de la ma com a pares i intentar homogeneïtzar els estils educatius, apropant-se a un estil democràtic per fomentar l’autonomia, el respecte i l’autoestima dels vostres fills.



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra