06 jul. COM PUC AJUDAR A LA MEVA FILLA O AL MEU FILL ESPORTISTA?
El treball amb nens esportistes és molt delicat, ja que d’això dependrà que el jove segueixi o no en la pràctica esportiva. Per això és important enfocar a la qualitat del treball amb ells i no a la quantitat del treball; i d’aquesta manera, fer que es diverteixin és el primer dels objectius.
QUIN ROL AGAFEN ELS PARES?
Se’ls ha d’anar preparant a tenir premisses i valors que els guiïn (compromís, sacrifici, esforç, etc.) sense que això afecti les seves activitats escolars i socials més importants, perquè no desenvolupi un rebuig a la pràctica i disciplina esportiva.
Això ajudarà a desenvolupar capacitats esportives i psicològiques que seran molt sòlides si el nen o la nena es vol dedicar a l’esport professional o només a ser un jove preparat per a la vida.
COM M’HE DE COMPORTAR AMB ELL/A?
Molts pares no han estat orientats de com comportar-se o tractar els seus fills abans, durant o després d’una competició, la qual cosa és important en el seu desenvolupament. Sense voler-ho, amb la millor intenció, els pares poden afegir més pressió amb alguns missatges com aquests:
“Estic segur que el vols fer molt bé” (rendiment esperat)
“T’has d’esforçar més” (Menyspreen l’esforç actual)
“Amb l’esforç que faig perquè vinguis!” (No et garanteixo el meu suport futur)
QUÈ PUC FER PER AJUDAR-LO?
- Motivar-lo a que no abandoni l’esport, tot i que li costi, que sentin que els recolzem.
- Planificar bé el seu temps (estudi-esport-social).
- Aprendre a renunciar a altres coses (TV o altres activitats).
- Mostrar interès per l’estudi del nen/a.
- Felicitar-lo i elogiar els esforços.
- Evita parlar-li massa de l’activitat esportiva a casa. Parleu d’altres temes que per ell/a són també importants.
- Evita exigir al nen/a que ho faci bé o aconsegueixi bones marques personals. Centra’t en valorar l’esforç que fa.
- Evita criticar els seus errors i centra’t en els aspectes positius i les conductes que voleu mantenir.
- Evitar enfadar-te amb ell/a quan els resultats no són com voldríem. Mireu conjuntament quins aspectes pot mantenir i li han anat bé, i quins pot millorar en els entrenaments.
- Que sempre senti el suport del pares, sobretot en els pitjors moments.
ELS PARES EN ELS ENTRENAMENTS I LES COMPETICIONS
Com a primer concepte, l’esport infantil és lúdic i no competitiu, serveix per modelar l’obediència a les normes, a la sana competició, a ser solidaris mentre es competeix i a superar-se a si mateix.
La majoria dels pares es posen nerviosos a les competicions, però el bon comportament i respecte a l’autoritat dels pares (entrenadors, jutges, tècnics, dirigents, etc) ha de servir d’exemple als fills.
Si s’assisteix sovint als entrenaments es important recordar que l’entrenador i els nois necessiten tranquil·litat per treballar, no és bo que se sentin contínuament observats i jutjats, s’ha de gaudir observant com a espectador neutral.
Molts rendeixen malament, si reben instruccions dels pares, en aquest cas, cal deixar que siguin ells els protagonistes de l’esdeveniment.
Evitar sentir-se provocat pel comportament d’altres pares, altres atletes, etc. Si arriben els nervis o l’enuig, cal pensar en què podem fer per calmar-nos.
AJUDAR-LO A CONSTRUIR UNA AUTOESTIMA SANA?
És a partir dels 5-6 anys quan comencem a formar-nos un concepte de com ens veuen els demès (pares, mestres), companys, amics, etc. L’autoestima és el nucli principal al voltant del qual orbita cada aspecte de la nostra vida. Segons com es trobi la nostra autoestima, aquesta afecta la percepció i l’afrontament de molts fracassos i èxits.
Una autoestima adequada, vinculada a un concepte positiu de si mateix, potenciarà la capacitat de les persones per desenvolupar les seves habilitats i augmentarà el nivell de seguretat personal, així com també és la base d’una salut mental i física adequada, mentre que una autoestima baixa, enfocarà a la persona cap a la derrota i el fracàs.
PODEM FER QUE TINGUI UNA BONA AUTOESTIMA?
No podem “donar” als nens/es una bona autoestima. L’autoestima no depèn del que els altres pensin, així que no pot elogiar el seu fill fins al punt que arribi a tenir una bona autoestima. Però hi ha unes quantes coses que pot fer per ajudar a que el seu fill desenvolupi una bona autoestima:
- Demostrar al fill que l’estima incondicionalment. Tots els nens necessiten afecte. Desafortunadament, algunes vegades tenen la impressió que si es porten bé o treuen bones notes, seran més estimats. Això pot tenir un efecte negatiu en la seva autoestima. No malcriarem als fills si se li demostra que el nostre amor no està basat en que si són bons atletes, o si es treuen més excel·lents. L’autoestima és saber que et volen incondicionalment.
- Elogiar als fills sovint, però només quan s’ho mereixin. Els fills volen donar una bona impressió als pares, així que assegureu-vos de felicitar-los cada vegada que aconsegueixin alguna cosa especial (sempre la podem trobar). Però cal evitar donar falses felicitacions i elogis. Els nens saben quan es mereixen un elogi i si ho dones quan no ho han merescut, et deixaran de creure, fins i tot quan en veritat el mereixin.
- Deixar que els seus fills “sentin per casualitat” els seus elogis. Trobar oportunitats en les que els seus fills “escoltin per casualitat” els vostres elogis. En relació als afalacs, algunes vegades els nens pensen que els pares només diuen aquestes coses per obligació. Potser creguin més en el que diem si escolten els comentaris amb una altra persona. De la mateixa manera, evitem fer comentaris despectius o negatius dels seus companys o rivals.
- Els èxits personals són una part essencial de l’autoestima. Ajudem als fills a que aprenguin a fer coses per si mateixos. Quan els nens tenen un sentit de la independència, tenen més confiança en provar coses noves i en expandir les seves capacitats. Els podem deixar escollir què posar-se cada matí, quan fer la tasca (en un temps raonable) i prendre altres decisions elementals sobre les seves vides.
- Animar-los a provar coses noves. Els nens se senten orgullosos quan expandeixen el seu món de coneixement, ja sigui muntant a bicicleta o memoritzant les taules de multiplicar. Recordeu com us veu sentir vosaltres de petits quan veu pujar bicicleta per primera vegada: un èxit extraordinari. Mentre més aprenguin els nens, més capaços seran de creure que poden aprendre. Aquestes experiències són valuosíssimes per al creixement personal dels nens i per al desenvolupament d’una bona autoestima
- Seguir de prop els seus èxits. Això es pot aconseguir de diverses maneres. Per exemple, pot fer un àlbum de retalls amb els seus èxits, ja sigui de l’escola o d’algun passatemps que ells tinguin. Trobar maneres creatives de seguir totes les coses que ells hagin aconseguit i de les quals es sentim orgullosos.
- El respecte i l’autoestima van de la mà. Els podem demostrar que són respectats i que els seus sentiments i idees ens importen. Quan es prenguin decisions de la llar, assegureu-vos de tenir en compte les opinions dels vostres fills. En la mesura del possible, l’opinió dels quals també ha de ser presa en compte quan es prenen decisions que els afecten directament. Pregunti’ls que en pensen i feu-los saber que esteu escoltant i tenint en compte les seves opinions.
- Ensenyem als fills el respecte als altres. La millor manera d’ensenyar el respecte a altres és a través del propi exemple. Si respectem a les persones, sense importar qui són i d’on vénen, els seus fills seguiran el seu exemple. Demostreu-ho sobretot en competicions, o en els comentaris entre vestidors o a taula.
És més important un fill que una medalla!
Segueix-nos a:
