AUTOLESIONS

08 febr. AUTOLESIONS

Posted at 11:28h in Articles by CAPSI Andorra

L’article d’aquesta setmana de CAPSI tracta d’una problemàtica que ha experimentat un increment significatiu en els últims anys, especialment entre els adolescents i els adults joves. Les autolesions: actualment són molt habituals en les consultes tant de psicòlegs com de psiquiatres i no són únicament freqüents en persones que pateixen algun tipus de problema relacionat amb la salut mental sinó també en persones que no en pateixen cap. És molt important que detectem a temps aquest tipus de conductes per posar-hi remei com més aviat millor ja que són un dels principals factors de risc per a realitzar una temptativa de suïcidi.

QUÈ ÉS L’AUTOLESIÓ NO SUÏCIDA (ANS)?

Primer de tot, volem aclarir que existeixen diferents tipus d’autolesions. A grans trets volem diferenciar les autolesions amb i sense la intenció de posar fi a la pròpia vida. En aquest article volem fer èmfasi a les autolesions sense intenció suïcida ja que actualment els psicòlegs estem atenent a molts adolescents que fan servir aquest mètode per enfrontar alguns problemes o dificultats.

Les autolesions ANS són aquelles conductes que impliquen un dany autodirigit sense la intenció d’acabar amb la pròpia vida, com per exemple, fer-se talls, cremar-se expressament, esgarrapar-se, mossegar-se, etc. També és diferent d’altres tipus de conductes autodestructives que no comporten un dany físic immediat com podria ser l’abús de diferents tòxics o fer restriccions en l’alimentació.

Es considera un problema quan aquest acte es converteix en una rutina repetitiva de forma diària.

EL PERQUÈ D’AUTOLESIONAR-SE?

El motiu més comú de les autolesions (ANS) és alleujar un sentiment o un pensament negatiu, com la tristesa, l’ansietat o la ira. L’ANS s’acompanya de conseqüències positives (a curt termini) que augmenten la probabilitat que aquesta conducta es torni a repetir en el futur. És a dir, en el primer moment després de l’autolesió els fa sentir millor, però aquest efecte s’acaba convertint en sentiments de culpa, de frustració, de vergonya, d’espant, etc. i acaben entrant en una espiral. Es podria comparar amb les conductes addictives.

Cada persona té les seves pròpies raons per autolesionar-se, alguns expressen que tenen més d’un motiu per fer-ho i que poden anar variant al llarg del temps; altres els és difícil donar una raó del perquè ho fan.

Tenir clara la funció de l’autolesió ajuda a reduir els sentiments que sorgeixen en segon pla després de l’autolesió i ens ajudarà a trobar conductes alternatives a l’autolesió.

COM PODEM DETECTAR LES AUTOLESIONS?

Si no saps segur si el teu fill/a, o algú del teu entorn, s’autolesiona, hi ha alguna senyal que pot ajudar-te a tenir-ho clar:

– Pot existir un comportament distant o evitatiu. Acostumen a tenir dificultat per expressar els sentiments i emocions.

– Talls, cremades o morats normalment als braços i/o cames. És molt important fixar-se en el seu comportament en el cas d’observar les lesions, acostumen a fer conductes per amagar-ho.

– Trobar amagades ganivetes d’afaitar, ganivets, tisores, maquinetes de fer punxa desmuntades, o altres objectes que poden ser utilitzats per autolesionar-se.

– Veure que duen roba que no s’adequa al clima podria estar amagant les autolesions (per exemple, portar samarreta màniga llarga i/o pantaló llarg en dies calorosos d’estiu).

QUÈ PODEM FER SI DETECTEM AUTOLESIONS?

Descobrir que els nostres fills o algú a qui estimem s’està autolesionant pot ser una situació difícil. Les reaccions més habituals i normals en aquest cas és sentir ràbia i frustració juntament amb una gran preocupació, sentir-se en estat de xoc, tristesa per la situació, etc.

Conèixer aquestes reaccions i saber que són part del procés normal et poden ajudar a cuidar millor de la persona que s’està autolesionant.
Informa’t de tots els dubtes que puguis tenir sobre l’autolesió i de què pots fer com a pare/mare, com a amic, com a familiar o parella, o fins i tot com a professor/a de la persona que està fent l’autolesió. En tots els casos pots ser de molta ajuda:

Com amic/amiga/parella:

Parla amb ell/a del que està passant de forma tranquil·la i empàtica.

Fes-li saber que no està sol/a. Encoratja’l/la a demanar ajuda (si és un/a menor, a un adult de la seva confiança.

Com a professor/a:

És important estar format en aquest àmbit per conèixer factors de risc i senyals d’alarma.

Adopta actitud tranquil·la i fes-li saber que pot confiar amb tu. Cal parlar amb l’alumne i fer-li saber que és necessari avisar als pares del que està passant per posar-hi remei.

Com a pares:

Tria el moment adequat per parlar amb ell/a, de forma privada i tranquil·la.
Fes-li saber que estàs preocupat/da però tenint cura de les teves pròpies emocions.
Intenta no discutir, acusar o amenaçar, i sobretot no castiguis!
Si la persona que s’autolesiona està receptiva a la conversa pots fer preguntes sobre les autolesions: “com et sents abans/ i després?” “Et puc ajudar en quelcom?”. I, el més important: Escolta atentament tot el que pugui explicar encara que et provoqui molt patiment! Mai neguis les seves emocions!
Si rebutja parlar del tema, pots repetir les teves preocupacions i explicar-li que intentaràs tornar a treure la conversa en un altre moment.
Si tens la sospita que algú pot estar autolesionant-se retira del seu abast tots els objectes que poden representar un risc d’autolesió.
Buscar ajuda professional, com el metge de capçalera, un psicòleg, etc., ja que, segurament, no podreu tractar les autolesions sols. Anima’l a deixar-se ajudar! Si és menor d’edat pots forçar-lo a seguir un tractament així i tot els resultats sempre són més bons si el jove està motivat a seguir un tractament.

I si ets tu, el que es fa les autolesions?

Tot i que l’autolesió pot servir-te per afrontar les emocions desagradables, té conseqüències negatives. No resoldrà els teus problemes; en portarà de nous i farà que et sentis pitjor amb tu mateix/a.

Us animem a fer el pas de demanar ajuda, recordeu: No esteu sols!