08 febr. AUTOLESIONS
L’article d’aquesta setmana de CAPSI tracta d’una problemàtica que ha experimentat un increment significatiu en els últims anys, especialment entre els adolescents i els adults joves. Les autolesions: actualment són molt habituals en les consultes tant de psicòlegs com de psiquiatres i no són únicament freqüents en persones que pateixen algun tipus de problema relacionat amb la salut mental sinó també en persones que no en pateixen cap. És molt important que detectem a temps aquest tipus de conductes per posar-hi remei com més aviat millor ja que són un dels principals factors de risc per a realitzar una temptativa de suïcidi.
QUÈ ÉS L’AUTOLESIÓ NO SUÏCIDA (ANS)?
Primer de tot, volem aclarir que existeixen diferents tipus d’autolesions. A grans trets volem diferenciar les autolesions amb i sense la intenció de posar fi a la pròpia vida. En aquest article volem fer èmfasi a les autolesions sense intenció suïcida ja que actualment els psicòlegs estem atenent a molts adolescents que fan servir aquest mètode per enfrontar alguns problemes o dificultats.
Les autolesions ANS són aquelles conductes que impliquen un dany autodirigit sense la intenció d’acabar amb la pròpia vida, com per exemple, fer-se talls, cremar-se expressament, esgarrapar-se, mossegar-se, etc. També és diferent d’altres tipus de conductes autodestructives que no comporten un dany físic immediat com podria ser l’abús de diferents tòxics o fer restriccions en l’alimentació.
Es considera un problema quan aquest acte es converteix en una rutina repetitiva de forma diària.
EL PERQUÈ D’AUTOLESIONAR-SE?
El motiu més comú de les autolesions (ANS) és alleujar un sentiment o un pensament negatiu, com la tristesa, l’ansietat o la ira. L’ANS s’acompanya de conseqüències positives (a curt termini) que augmenten la probabilitat que aquesta conducta es torni a repetir en el futur. És a dir, en el primer moment després de l’autolesió els fa sentir millor, però aquest efecte s’acaba convertint en sentiments de culpa, de frustració, de vergonya, d’espant, etc. i acaben entrant en una espiral. Es podria comparar amb les conductes addictives.
Cada persona té les seves pròpies raons per autolesionar-se, alguns expressen que tenen més d’un motiu per fer-ho i que poden anar variant al llarg del temps; altres els és difícil donar una raó del perquè ho fan.
Tenir clara la funció de l’autolesió ajuda a reduir els sentiments que sorgeixen en segon pla després de l’autolesió i ens ajudarà a trobar conductes alternatives a l’autolesió.
COM PODEM DETECTAR LES AUTOLESIONS?
Si no saps segur si el teu fill/a, o algú del teu entorn, s’autolesiona, hi ha alguna senyal que pot ajudar-te a tenir-ho clar:
– Pot existir un comportament distant o evitatiu. Acostumen a tenir dificultat per expressar els sentiments i emocions.
– Talls, cremades o morats normalment als braços i/o cames. És molt important fixar-se en el seu comportament en el cas d’observar les lesions, acostumen a fer conductes per amagar-ho.
– Trobar amagades ganivetes d’afaitar, ganivets, tisores, maquinetes de fer punxa desmuntades, o altres objectes que poden ser utilitzats per autolesionar-se.
– Veure que duen roba que no s’adequa al clima podria estar amagant les autolesions (per exemple, portar samarreta màniga llarga i/o pantaló llarg en dies calorosos d’estiu).
QUÈ PODEM FER SI DETECTEM AUTOLESIONS?
Descobrir que els nostres fills o algú a qui estimem s’està autolesionant pot ser una situació difícil. Les reaccions més habituals i normals en aquest cas és sentir ràbia i frustració juntament amb una gran preocupació, sentir-se en estat de xoc, tristesa per la situació, etc.
- Conèixer aquestes reaccions i saber que són part del procés normal et poden ajudar a cuidar millor de la persona que s’està autolesionant.
- Informa’t de tots els dubtes que puguis tenir sobre l’autolesió i de què pots fer com a pare/mare, com a amic, com a familiar o parella, o fins i tot com a professor/a de la persona que està fent l’autolesió. En tots els casos pots ser de molta ajuda:
Com amic/amiga/parella:
Parla amb ell/a del que està passant de forma tranquil·la i empàtica.
Fes-li saber que no està sol/a. Encoratja’l/la a demanar ajuda (si és un/a menor, a un adult de la seva confiança.
Com a professor/a:
És important estar format en aquest àmbit per conèixer factors de risc i senyals d’alarma.
Adopta actitud tranquil·la i fes-li saber que pot confiar amb tu. Cal parlar amb l’alumne i fer-li saber que és necessari avisar als pares del que està passant per posar-hi remei.
Com a pares:
- Tria el moment adequat per parlar amb ell/a, de forma privada i tranquil·la.
- Fes-li saber que estàs preocupat/da però tenint cura de les teves pròpies emocions.
- Intenta no discutir, acusar o amenaçar, i sobretot no castiguis!
- Si la persona que s’autolesiona està receptiva a la conversa pots fer preguntes sobre les autolesions: “com et sents abans/ i després?” “Et puc ajudar en quelcom?”. I, el més important: Escolta atentament tot el que pugui explicar encara que et provoqui molt patiment! Mai neguis les seves emocions!
- Si rebutja parlar del tema, pots repetir les teves preocupacions i explicar-li que intentaràs tornar a treure la conversa en un altre moment.
- Si tens la sospita que algú pot estar autolesionant-se retira del seu abast tots els objectes que poden representar un risc d’autolesió.
- Buscar ajuda professional, com el metge de capçalera, un psicòleg, etc., ja que, segurament, no podreu tractar les autolesions sols. Anima’l a deixar-se ajudar! Si és menor d’edat pots forçar-lo a seguir un tractament així i tot els resultats sempre són més bons si el jove està motivat a seguir un tractament.
I si ets tu, el que es fa les autolesions?
Tot i que l’autolesió pot servir-te per afrontar les emocions desagradables, té conseqüències negatives. No resoldrà els teus problemes; en portarà de nous i farà que et sentis pitjor amb tu mateix/a.
Us animem a fer el pas de demanar ajuda, recordeu: No esteu sols!
FONTS CONSULTADES
- Grup GRETA (Grup d’Estudi i Tractament de l’Autolesió)
<a href=”http://grupogreta.com” data-type=”URL” data-id=”grupogreta.com”>grupogreta.com</a>
- Méndez, I. (octubre de 2019). Autolesiones. Vida saludable: Universitat de Barcelona. Clínic Barcelona
https://www.clinicbarcelona.org/asistencia/vida-saludable/autolesiones
- Quesada, L. (05-12-22) Alerta per les autolesions en joves. Salut mental: El Diari d’Andorra.
Segueix-nos a: