05 oct. PUNTS FORTS DEL TDAH: QUÈ DIU L’EVIDÈNCIA
Durant dècades hem explicat el TDAH gairebé només des del que falla: l’atenció, l’organització, la impulsivitat. Tot això és real i pesa. Però la recerca dels últims anys ha començat a mirar també l’altra cara: què aporta, què funciona bé i com se’n pot treure partit. Ho repassem amb calma, sense vendre superpoders, però sense quedar-nos només amb els dèficits.
Sovint parlem de “tres tipus de TDAH”, però en realitat és un sol diagnòstic amb tres maneres de presentar-se:
- Inatenta: distracció, oblits, dificultat per organitzar-se i acabar el que s’ha començat. Passa fàcilment desapercebuda, sobretot en nenes i dones.
- Hiperactiva-impulsiva: inquietud, parlar o actuar sense pausa, dificultat per esperar el torn.
- Combinada: una mica de tot.
Els símptomes han de començar abans dels 12 anys, mantenir-se en el temps, aparèixer en més d’un àmbit (casa, escola, feina) i afectar el dia a dia. Afecta aproximadament un 5% dels infants i entre un 2% i un 3% dels adults. Amb els anys, la hiperactivitat visible sovint es converteix en una inquietud més interna.
QUÈ HI HA DE POSITIU, I FINS ON PODEM AFIRMAR-HO
Un estudi recent comparava 200 adults amb TDAH i 200 sense, i els demanava fins a quin punt s’identificaven amb 25 trets positius. El grup amb TDAH va puntuar més alt en 10 d’aquests punts forts, entre ells l’hiperfocus, el sentit de l’humor i la creativitat, mentre que en 14 d’ells, les puntuacions van ser semblants. Les persones amb TDAH també van destacar en espontaneïtat i intuïció.
Quins són els trets que apareixen amb més força?
1. Hiperfocus. És la capacitat d’absorbir-se a fons en una tasca, fins a perdre la noció del temps i de l’entorn. Passa quan l’activitat és motivadora, nova o gratificant, i és el tret positiu més ben descrit en adults amb TDAH. Pot donar molta profunditat i productivitat, però costa desenganxar-se’n quan toca. Una estratègia útil és decidir amb antelació on val la pena invertir-lo i posar alarmes externes.
2. Creativitat. És el punt fort més citat en la literatura científica. Tenir més trets de TDAH s’associa amb més pensament divergent, és a dir, amb la facilitat de generar moltes idees diferents. Quan es mesuren assoliments creatius reals, els resultats són més desiguals, i els estudis tenen limitacions metodològiques. Ni tot el TDAH és creatiu, ni tota la creativitat és TDAH.
3. Sentit de l’humor. En l’estudi, els adults s’hi van identificar més. Solen ser àgils i associatius, i serveix per rebaixar la tensió i connectar amb els altres. És un resultat d’autoinforme: mesura com es veuen les persones, no una habilitat comprovada de manera objectiva.
4. Espontaneïtat. És la facilitat per improvisar, canviar de pla i viure el moment sense sobreplanificar. També va ser un dels trets que les persones amb TDAH van reconèixer amb més força. El revers és que pot confondre’s amb impulsivitat.
5. Flexibilitat cognitiva. És la capacitat d’adaptar-se i veure una situació des de perspectives diferents. En població general, els trets de TDAH s’hi van associar de manera modesta. En tests objectius de funcions executives, però, no sol sortir com a avantatge. Convé parlar de tendència a adaptar-se i a improvisar, no d’una habilitat demostrada.
6. Sensibilitat (de processament sensorial). És percebre amb més intensitat els estímuls de l’entorn: sorolls, llums, textures, matisos emocionals. Pot ajudar a captar detalls, però també fa que sigui més fàcil saturar-se.
7. Energia. L’energia física i mental és un dels temes més freqüents que descriuen els adults amb TDAH. Pot traduir-se en capacitat de feina, dinamisme i ganes d’engegar projectes. L’altra cara és la dificultat per reposar i mantenir un ritme sostingut.
8. Valentia. En entrevistes amb adults amb TDAH que han tingut èxit, van sortir el coratge, l’esperit aventurer i la disposició a assumir riscos. El cost és que la mateixa disposició pot portar a decisions precipitades.
9. Resiliència. Els participants d’aquelles entrevistes la descrivien com la capacitat de gestionar emoció, conducta i pensament per sobreviure a l’estrès. Hi ha qui la relaciona amb haver hagut de superar dificultats repetides.
10. Rendir sota pressió. El cervell amb TDAH respon especialment bé a la urgència, la novetat i l’interès. Un model explicatiu és que el sistema de recompensa dopaminèrgic s’activa més amb estímuls forts que amb tasques rutinàries. És un avantatge condicionat al context: treballar a l’últim moment també genera estrès i errors.
11. Intensitat emocional. Moltes persones amb TDAH senten les emocions amb més força i més ràpid, cosa que pot donar profunditat en les relacions i passió pel que fan. La recerca clínica ho descriu sobretot com a dificultat de regulació emocional, i per tant és un tret de doble tall.
Tinguem en compte que la major part de l’evidència sobre punts forts es basa en autoinforme, és a dir, en allò que les persones diuen i perceben de si mateixes. No és menys valuós, però no és el mateix que una mesura objectiva. I no tothom hi troba beneficis: en un estudi, alguns participants van dir que no en veien cap en el seu cas. Els punts forts no compensen ni esborren el patiment quan els símptomes es manifesten de forma greu en certs moments de la nostra vida.
PER QUÈ VAL LA PENA CONÈIXER-LOS
El resultat més interessant no és quins punts forts tenim, sinó què passa quan els coneixem. En aquell mateix estudi, les persones que coneixien millor els seus punts forts i els feien servir més al dia a dia tenien més benestar, millor qualitat de vida i menys símptomes de salut mental, tant amb TDAH com sense. És a dir, no és una màgia del TDAH: és una estratègia que funciona per a tothom, i que les persones amb TDAH poden aprofitar igual que les altres.
La idea no és maquillar el dèficit, sinó posar-lo en l’entorn on costa menys i aporta més. Alguns exemples pràctics:
- Si només tires endavant amb allò que t’interessa, tria feina i estudis que t’enganxin i fragmenta les tasques avorrides en blocs curts amb recompensa.
- Si la urgència t’activa, crea terminis intermedis reals en lloc d’esperar l’últim minut.
- Si l’hiperfocus no té fre, posa una alarma que et faci sortir de la bombolla.
- Si la memòria de treball falla, externalitza: agenda, llistes visibles, recordatoris al mòbil.
- Si tens molta energia, mou-te: les feines actives i els entorns dinàmics ajuden.
- Si ets creatiu i espontani, busca espais on les idees noves siguin benvingudes i no una molèstia.
No és tenir més força de voluntat, sinó dissenyar-te la vida a mida.
El TDAH no és un superpoder, però tampoc només un problema. És una manera de funcionar amb un cost real i, en bones condicions, amb punts forts reals. Entendre’l, tractar-lo quan cal i triar entorns que hi encaixin és el que ens ajuda a viure amb més qualitat. Si et reconeixes en aquestes línies, una valoració professional és el millor punt de partida.
També pots consultar altres articles que hem publicat:
DEL DESORDRE A L’ORDRE AMB TDAH. https://capsiandorra.com/noticies/del-desordre-a-lordre-amb-tdah/
TDAH EN ADULTS. https://capsiandorra.com/noticies/tdah-en-adults/
DOBLE DESAFIAMENT EN EL TDAH: Comprendre la disfòria sensitiva al rebuig. https://capsiandorra.com/noticies/doble-desafiament-en-el-tdah-comprendre-la-disforia-sensitiva-al-rebuig/
TRASTORNS DE L’APRENENTATGE: RECONEGUEM SÍMPTOMES https://capsiandorra.com/noticies/trastorns-de-laprenentatge-reconeguem-simptomes/
FONTS CONSULTADES
American Psychiatric Association (2022). Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (5th ed., text rev.; DSM-5-TR). APA Publishing.
Climie, E. A., & Mastoras, S. M. (2015). ADHD in schools: Adopting a strengths-based perspective. Canadian Psychology, 56(3), 295–300.
Cortese, S., et al. (2018). Comparative efficacy and tolerability of medications for attention-deficit hyperactivity disorder in children, adolescents, and adults: A systematic review and network meta-analysis. The Lancet Psychiatry, 5(9), 727–738.
Faraone, S. V., et al. (2021). The World Federation of ADHD International Consensus Statement: 208 evidence-based conclusions about the disorder. Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 128, 789–818.
Hargitai, L. D., et al. (2025). The role of psychological strengths in positive life outcomes in adults with ADHD. Psychological Medicine, 55, e278.
Hoogman, M., et al. (2020). Creativity and ADHD: A review of behavioral studies, the effect of psychostimulants and neural underpinnings. Neuroscience & Biobehavioral Reviews, 119, 66–85.
Hupfeld, K. E., Abagis, T. R., & Shah, P. (2019). Living “in the zone”: Hyperfocus in adult ADHD. ADHD Attention Deficit and Hyperactivity Disorders, 11(2), 191–208.
Rafael, R. B., Jia, H., Rouel, M., Wootton, B. M., & Mitchison, D. (2026). Attention deficit/hyperactivity disorder (ADHD)-related strengths in adults: A scoping review. Journal of Attention Disorders.
Schippers, L. M., et al. (2022). A qualitative and quantitative study of self-reported positive characteristics of individuals with ADHD. Frontiers in Psychiatry, 13, 922788.
Sedgwick, J. A., Merwood, A., & Asherson, P. (2019). The positive aspects of attention deficit hyperactivity disorder: A qualitative investigation of successful adults with ADHD. ADHD Attention Deficit and Hyperactivity Disorders, 11(3), 241–253.
Volkow, N. D., et al. (2011). Motivation deficit in ADHD is associated with dysfunction of the dopamine reward pathway. Molecular Psychiatry, 16(11), 1147–1154.
White, H. A., & Shah, P. (2006). Uninhibited imaginations: Creativity in adults with ADHD. Personality and Individual Differences, 40(6), 1121–1131.
Wiklund, J., Yu, W., Tucker, R., & Marino, L. D. (2017). ADHD, impulsivity and entrepreneurship. Journal of Business Venturing, 32(6), 627–656.
