02 febr. VINCLES TRAUMÀTICS: QUAN L’AMOR ES TORNA UNA TRAMPA
PER QUÈ ÉS TAN DIFÍCIL ALLUNYAR-SE D’ALGÚ QUE ENS FA MAL?
Potser ho has sentit en primera persona, o ho has vist en algú proper: una relació que de fora sembla clarament perjudicial, però la persona que la viu no aconsegueix—o no vol—deixar-la. “Per què no se’n va?”, ens preguntem. La resposta sovint està en un fenomen psicològic complex: la vinculació traumàtica o trauma bonding.
QUÈ ÉS LA VINCULACIÓ TRAUMÀTICA?
La vinculació traumàtica és un lligam emocional intens que es desenvolupa entre dues persones en una relació caracteritzada per cicles d’abús o maltractament i moments de reforç positiu intermitent. No és “només” dependència emocional: és un patró neurobiològic i psicològic que fa que la víctima desenvolupi un vincle paradoxal cap a la persona que li causa dolor.
Aquest concepte va ser descrit inicialment per Dutton i Painter (1981) en el context de violència de parella, però avui sabem que pot aparèixer en múltiples contextos: relacions familiars, laborals, sectes, o fins i tot situacions d’ostatges (el conegut “síndrome d’Estocolm” n’és una variant).
COM ES FORMA AQUEST VINCLE?
La clau està en la intermitència del reforç. Quan una persona alterna entre comportaments abusius i moments d’afecte, atenció o recompensa, es genera un patró d’activació neurobiològica similar al de les addiccions.
El cervell interpreta aquesta intermitència com a imprevisibilitat, i això activa sistemes de dopamina i oxitocina de manera irregular. Els moments “bons” després dels “dolents” generen un alliberament intens de neurotransmissors associats al plaer i a la vinculació, fent que la persona que ho pateix busqui repetidament aquesta validació.
Altres factors que reforcen el vincle traumàtic:
∙ Desequilibri de poder: Una part controla recursos (econòmics, emocionals, socials) que l’altra necessita.
∙ Aïllament social: La persona es veu progressivament separada del seu entorn de suport.
∙ Intermitència impredictible: Els cicles de tensió, explosió i reconciliació (anomenat “cicle de la violència” per Lenore Walker) fan que la persona que ho pateix mantingui esperança constant de canvi.
∙ Desconnexió cognitiva: La persona racionalitza, minimitza o justifica el maltractament com a estratègia de supervivència psicològica.
SENYALS D’ALERTA
Identificar una vinculació traumàtica pot ser difícil, especialment des de dins. Alguns indicadors:
∙ Justificar constantment el comportament abusiu de l’altra persona.
∙ Sentir que “només tu l’entens” o que “ningú més el/la comprendria”.
∙ Tornar repetidament després de trencaments o situacions de crisi.
∙ Aïllament progressiu d’amics, família o activitats prèvies.
∙ Sentiments d’ansietat intensa quan penses en deixar la relació, fins i tot sabent que et fa mal.
∙ Culpabilitzar-te pels conflictes o creure que si canvies, tot millorarà.
∙ Experimentar por, però alhora sentiment de protecció cap a la persona agressora.
PER QUÈ ÉS TAN DIFÍCIL TRENCAR AQUEST VINCLE?
Deixar una relació amb vincle traumàtic no és només una decisió racional. Hi ha múltiples factors en joc:
- A nivell neurobiològic: El cervell ha associat la relació amb cicles d’estrès i alliberament, generant una resposta addictiva.
- A nivell emocional: Existeix un vincle real (encara que disfuncional), por a la soledat, i sovint, esperança de canvi alimentada pels moments positius.
- A nivell social i econòmic: Por a represàlies, dependència econòmica, vergonya, o manca de xarxa de suport.
- A nivell cognitiu: Distorsions com “si m’esforço més, canviarà” o “jo també tinc part de culpa” dificulten prendre decisions.
CAMINS CAP A LA RECUPERACIÓ
Trencar una vinculació traumàtica requereix suport especialitzat i temps.
No és qüestió de “voluntat” o “força”: és un procés terapèutic.
Passos clau en el procés de recuperació:
- Reconeixement: Identificar i posar nom al patró de maltractament.
- Seguretat: Garantir seguretat física i emocional (sovint amb suport extern: xarxa social, professionals, recursos institucionals).
- Intervenció psicològica: Teràpies com la teràpia centrada en el trauma, EMDR, o la teràpia d’acceptació i compromís (ACT) han mostrat eficàcia.
- Reconstrucció de l’autoestima i identitat: Treballar la reconnexió amb un mateix/a, fora de la relació abusiva.
- Xarxa de suport: Reconstruir vincles socials sans i sostinguts.
Un missatge important…
Si estàs vivint una situació així, o coneixes algú que ho està passant, recorda: no és culpa teva. La vinculació traumàtica és un mecanisme psicològic real i complex. Demanar ajuda no és debilitat; és el primer pas cap a la llibertat emocional.
RECURSOS D’AJUDA A ANDORRA
Per situacions de violència de gènere i maltractament:
Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere
∙ Telèfon: 181 (disponible 24 hores, tots els dies de l’any)
∙ Atenció psicològica, jurídica i social especialitzada
∙ Confidencial i gratuït
∙ Depèn del Ministeri d’Afers Socials i Funció Pública
Servei de Policia
∙ Telèfon d’emergències: 110
∙ Unitat especialitzada en violència de gènere
Serveis Socials dels Comuns
∙ Cada comú té el seu servei social que pot oferir suport, orientació i derivació
∙ Atenció personalitzada i seguiment de casos
Centre de Salut Mental (SAAS)
∙ Atenció psicològica i psiquiàtrica
∙ Accessible a través de metge de capçalera o urgències
∙ Telèfon SAAS: 871000
Associació Stop Violències
∙ Entitat que treballa en prevenció i sensibilització
∙ Ofereix suport i acompanyament a víctimes
Per altres situacions de crisi emocional o psicològica:
SOS Andorra
∙ Telèfon: 116123 (atenció a persones en crisi emocional)
∙ Anònim i confidencial
Si la situació és d’emergència o hi ha risc immediat, trucar al 110 (Policia) o 116 (Emergències mèdiques).
FONTS CONSULTADES
Carnes, P. (2015). The Betrayal Bond: Breaking Free of Exploitative Relationships. Health Communications Inc.
Dutton, D. G., & Painter, S. (1981). Traumatic bonding: The development of emotional attachments in battered women. Victimology, 6(1-4), 139-155.
Herman, J. L. (2015). Trauma and Recovery. Basic Books.
Walker, L. E. (1979). The Battered Woman. Harper & Row.
