24 abr. AEROFÒBIA: POR DE VOLAR
Setmana Santa. Uns dies lliures que moltes persones aprofiten per fer una escapada en avió. Però allò que per a alguns significa descans i aventura, per a altres és sinònim de tensió, angoixa i lluita interna. Parlem de la por de volar, un fenomen més comú del que sembla.
Des d’un punt de vista clínic, la por de volar pot manifestar-se de maneres molt diverses: des d’una incomoditat lleu, com sentir-se nerviós abans d’un vol, fins a una fòbia específica, anomenada aerofòbia.
En el cas de l’aerofòbia, la por és intensa, persistent i desproporcionada, i pot portar la persona a evitar viatjar en avió malgrat que això suposi pèrdues importants (de feina, d’oci, d’ocasions familiars…). El malestar pot començar dies abans del vol i arribar al seu pic en el moment de pujar a l’avió o durant el trajecte, amb símptomes com:
- Palpitacions
- Dificultat per respirar
- Sensació d’irrealitat o mareig
- Pensaments intrusius de perill imminent
anmateix, cal destacar que la por de volar no sempre té a veure amb l’avió en si. Moltes vegades, aquest mitjà de transport activa pors que tenen arrels més profundes o generalitzades, com:
- Claustrofòbia: por als espais tancats i a la sensació de no poder sortir. L’interior d’un avió, especialment quan s’activa el senyal de cinturó, pot ser altament activador.
- Acrofòbia: por a les altures, tot i que en un avió sovint no hi ha una percepció directa del buit, el coneixement racional de la distància al terra pot generar inquietud.
- Agorafòbia: temor a trobar-se en situacions on escapar seria difícil o incòmode. L’avió, com a lloc tancat i inalterable durant hores, pot resultar angoixant per a qui pateix aquest tipus d’ansietat.
- Por a la pèrdua de control: moltes persones toleren malament el fet de no poder controlar la situació. Confiar en els pilots, no poder “fer res” si passa alguna cosa, o dependre d’un sistema mecànic i desconegut pot generar molt malestar.
Aquest conjunt d’elements fa que l’avió sigui, sovint, un “escenari simbòlic” on convergeixen diferents tipus de pors. És per això que una persona pot no tenir cap problema amb altres mitjans de transport, i en canvi bloquejar-se només en pensar en un vol.
QUÈ PASSA AL CERVELL QUAN SENTIM POR DE VOLAR?
Quan una persona anticipa un vol o posa els peus dins d’un avió, no només s’activa la seva ment, sinó també tot el seu sistema d’alarma intern. Aquest procés no és voluntari: és una resposta automàtica del cervell davant una situació percebuda com a potencialment amenaçadora, tot i que objectivament no ho sigui.
- L’amígdala: el radar de la por
La protagonista principal d’aquesta activació és l’amígdala cerebral, una estructura petita però potent, situada al sistema límbic, que funciona com una mena de radar emocional. Quan detecta un senyal que associa a perill (com el soroll del motor, el moviment de l’avió o simplement el record d’un vol anterior amb ansietat), l’amígdala envia un senyal d’alarma al cos.
- Activació de l’eix de l’estrès
Aquesta senyal activa l’eix hipotàlem-hipòfisi-glàndules suprarenals (HHA), que posa en marxa tot el sistema de resposta a l’estrès. Les glàndules suprarenals comencen a alliberar cortisol i adrenalina, dues hormones que preparen el cos per a la supervivència: augmenten el ritme cardíac, la tensió muscular, la respiració i l’estat d’alerta. És el que anomenem resposta de lluita o fugida.
Aquest mecanisme és molt útil si estem davant un perill real i imminent (per exemple, travessar el carrer i veure venir un cotxe de cop), però no ens ajuda gaire dins d’un avió, on no hi ha cap acció possible per “escapar”. El cos reacciona com si estigués en perill, però la ment sap que no ho està. I és aquí on comença el conflicte intern.
- Desconnexió entre emoció i raó
En situacions d’alta ansietat, la connexió entre el còrtex prefrontal (la part del cervell encarregada del pensament racional, la presa de decisions i la inhibició de respostes emocionals) i l’amígdala es debilita. És a dir, el nostre cervell racional perd la capacitat de frenar la reacció emocional. El resultat: els pensaments catastròfics prenen el control:
“I si el pilot perd el control?”
“I si el motor falla?”
“I si em dona un atac de pànic i ningú em pot ajudar?”
Aquests pensaments, tot i ser molt improbables o poc realistes, són viscuts com a molt creïbles i amenaçadors, i això alimenta encara més la resposta del cos. A cada pensament, el cos reacciona com si fos cert. I com més s’activa el cos, més pensaments negatius apareixen. És el que anomenem bucle de retroalimentació ansiosa o cercle viciós cos-ment.
Un exemple:
Imagina’t que sents una petita turbulència. El cervell ho interpreta com un senyal d’alerta, l’amígdala s’activa i et sents tens. Aquesta tensió física fa que et fixis més en els sorolls, el moviment, els altres passatgers. Aleshores penses: “Això no és normal.” I aquest pensament fa que la tensió augmenti. Com més tensió, més pensaments catastròfics. I com més pensaments, més tensió.
Aquest cercle pot intensificar-se fins arribar a una crisi d’ansietat o a una necessitat imperiosa de voler sortir de l’avió, malgrat que això sigui impossible. El malestar es torna molt real, i sovint és viscut amb vergonya, culpa o sensació de fracàs personal, cosa que el pot cronificar.
ESTRATÈGIES PSICOLÒGIQUES
Quan es treballa la por de volar des de la psicologia, no es busca eliminar la por de cop sinó entrenar la ment i el cos per sostenir-la sense bloqueig ni patiment innecessari. Les eines més efectives provenen de la Teràpia Cognitivoconductual (TCC), una orientació terapèutica àmpliament avalada per la recerca científica per al tractament de fòbies i trastorns d’ansietat.
A continuació, les cinc estratègies més rellevants:
1. Reestructuració cognitiva
La por s’alimenta, en gran part, de pensaments automàtics distorsionats: idees que apareixen gairebé sense adonar-nos-en i que donem per certes, però que no ho són.
Exemple de pensament distorsionat:
“Si hi ha turbulències, vol dir que alguna cosa no va bé i potser l’avió caurà.”
Replantejament racional:
“Les turbulències són habituals en la majoria de vols. No són perilloses, i els avions estan dissenyats per resistir-les.”
En teràpia, s’ajuda a la persona a identificar, qüestionar i substituir aquests pensaments. És un entrenament cognitiu que no busca positivisme ingenu, sinó pensar de manera més ajustada a la realitat, fet que contribueix a regular el sistema d’alarma.
2. Exposició gradual (imaginada i real)
Una tècnica clau per reduir la por és l’exposició progressiva a allò que activa l’ansietat. Com que evitar l’avió manté i reforça la por, el cervell necessita reaprendre que el vol no és perillós a través d’experiències viscudes o imaginades.
L’exposició pot començar de forma molt suau:
- Mirar fotografies d’avions
- Escoltar l’àudio d’un enlairament
- Veure vídeos de vols comercials
- Imaginar mentalment tot el trajecte, des de fer la maleta fins a aterrar
Aquestes exposicions poden acompanyar-se de tècniques de regulació emocional, i després poden anar augmentant en intensitat. Quan es fa de manera guiada i segura, l’exposició redueix la reacció de l’amígdala i el cervell aprèn que pot estar en contacte amb l’avió sense que hi hagi conseqüències negatives.
3. Tècniques de respiració i regulació fisiològica
El cos juga un paper central en la vivència de la por. Quan estem en alerta, la respiració s’accelera i es torna superficial, cosa que alimenta més ansietat. La respiració diafragmàtica, lenta i conscient, ajuda a trencar aquest cercle.
Tècnica simple i eficaç:
- Inhalar pel nas durant 4 segons
- Mantenir 2 segons
- Exhalar lentament per la boca durant 6–8 segons
- Repetir-ho durant 2-3 minuts
Aquesta pràctica activa el sistema nerviós parasimpàtic, responsable de la relaxació, i pot utilitzar-se abans, durant i després del vol. També són útils altres tècniques de regulació com fer servir un objecte per a tocar (bola antiestrès, goma elàstica, un mocador suau…) o petits moviments corporals que donin sensació de control.
4. Atenció plena (Mindfulness)
El mindfulness ajuda a calmar la ment, no perquè elimini la por, sinó perquè ens ajuda a relacionar-nos amb ella de manera diferent. En lloc de lluitar contra l’ansietat, l’observem amb curiositat i sense judici.
Durant el vol, pots:
- Centrar-te en les sensacions del cos: el tacte del seient, la temperatura de l’aire, els sons neutres
- Escoltar música amb plena atenció
- Assaborir un caramel lentament, connectant amb el gust i la textura
Aquestes pràctiques ajuden a ancorar-te al moment present, i redueixen la tendència de la ment a anticipar perills inexistents.
5. Entrenament en afrontament i preparació prèvia
Tenir un pla d’acció preparat et pot donar una sensació de control molt valuosa. No es tracta de controlar el vol, sinó el teu entorn emocional i mental.
Exemples de recursos personals a preparar:
- Frases calmants com: “És normal sentir ansietat. Passarà.”
- Playlist amb música que et tranquil·litzi
- Podcast o audiollibre que et distregui
- Petit diari per escriure pensaments durant el vol
Recorda: Quan tens un pla, el teu cervell percep que “pot fer alguna cosa” davant el malestar, i això ja disminueix l’ansietat.
Aquestes estratègies no són “trucs” ràpids, sinó eines que es poden entrenar, integrar i adaptar a cada persona. Treballar-les en teràpia, amb acompanyament i pràctica progressiva, pot canviar completament la manera de viure el vol.
CONCLUSIONS
La por de volar no és una exageració, sinó una resposta real del cervell davant d’una situació que percep com a perillosa, tot i que racionalment sabem que no ho és. S’activa l’amígdala, s’alliberen hormones de l’estrès i apareixen pensaments catastròfics que fan créixer el malestar.
Aquest tipus de por sovint no té a veure amb l’avió en si, sinó amb sentir que no tenim el control, que no podem fugir o que el cos “s’activa sol”. Però això es pot entrenar.
La psicologia disposa d’eines efectives com la teràpia cognitivoconductual, la respiració conscient, l’exposició gradual o el mindfulness per ajudar-te a gestionar l’ansietat i sentir-te més segur durant el vol.
Amb acompanyament i pràctica, moltes persones aconsegueixen no només pujar a l’avió, sinó fer-ho amb més calma i confiança.
FONTS CONSULTADES
García, A. (2024). Aerofobia (miedo a volar): qué es, causas, síntomas y tratamiento.Article extret del següent lloc web: https://www.psicologia-online.com/aerofobia-miedo-a-volar-que-es-causas-sintomas-y-tratamiento-7459.html
Palomares, L. (2023). Fobia a volar en avión: Cómo superar la aerofobia con el tratamiento adecuado. Article extret del següent lloc web: https://www.avancepsicologos.com/aerofobia/
Torres, A. (2016). Aerofobia: cuando el miedo a volar es patológico.Article extret del següent lloc web: https://www.psicologia-online.com/aerofobia-miedo-a-volar-que-es-causas-sintomas-y-tratamiento-7459.html
