13 oct. VALORS VS. OBJECTIUS: VIURE DES DEL QUE REALMENT IMPORTA
Moltes persones arriben a un moment de la vida en què han aconseguit allò que sempre havien volgut: una feina estable, una parella, una casa, un títol acadèmic. I, malgrat tot, senten un buit difícil d’explicar. “Hauria de sentir-me bé, però no m’hi sento.”
Altres persones viuen en un estat d’agitació constant: sempre corrent darrere del pròxim objectiu, sense poder aturar-se a gaudir del camí. Quan assoleixen una meta, ja estan pensant en la següent. I la satisfacció real mai no arriba.
La Teràpia d’Acceptació i Compromis (ACT) ofereix una perspectiva molt útil per entendre aquests fenòmens: la distinció entre valors i objectius. Una distinció que, tot i semblar senzilla, pot canviar profundament la manera en què ens relacionem amb la nostra vida.
QUÈ SÓN ELS VALORS?
Els valors no són normes morals ni imposicions externes. Són directions lliurement elegides sobre com volem viure i què volem que la nostra vida representi.
Hayes et al. (1999) els defineixen com “qualitats d’acció desitjades i elegides que no es poden aconseguir com a objecte, sinó que s’expressen de manera continuada a través del comportament”. En paraules més simples:
Un valor no és una meta a on arribes i plantes una bandera. És més aviat una brxójola, una direcció cap a la qual t’orientes constantment.
Alguns exemples de valors poden ser:
- Ser una persona present i afectuosa en les meves relacions.
- Contribuir al benestar dels altres a través de la meva feina.
- Viure amb honestedat i coherencia.
- Continuar aprenent i creixent com a persona.
- Cuidar la meva salut física i emocional.
Fixeu-vos que cap d’aquests exemples té un punt final clar. No hi ha un moment en què “ja has acabat” de ser present amb les persones que estimes, o de viure amb honestedat. Els valors es viuen, no s’assoleixen.
QUÈ SÓN ELS OBJECTIUS, LLAVORS?
Els objectius són fites concretes, mesurables i assolibles.
Són les accions específiques que ens apropen a viure d’acord amb els nostres valors.
Per exemple:
- Valor: ser una persona present en les relacions familiars. Objectiu: trucar a la meva mare cada setmana.
- Valor: cuidar la salut. Objectiu: fer trenta minuts d’exercici tres cops per setmana.
- Valor: continuar aprenent. Objectiu: llegir un llibre al mes.
LA CONFUSIÓ ENTRE VALORS I OBJECTIUS: PER QUÈ ENS FA INFELIÇOS
Quan perseguim objectius sense tenir clar què és realment important per a nosaltres es quan vivim centrats només en aconseguir coses i podem acabar perdent de vista els valors que donen sentit al que fem. Aixó pot generar diversos problemes:
El buit després d’assolir una meta
Quan assolim un objectiu que no està connectat amb cap valor profund, la satisfacció és breu o inexistent. El cervell registra l’èxit, però la vida no se sent més plena. És el que moltes persones descriuen com “tenir-ho tot i no sentir res”.
La paralisi davant dels obstacles
Quan la nostra motivació depèn exclusivament d’assolir l’objectiu, qualsevol obstacle pot bloquejar-nos completament. En canvi, quan actuem des dels valors, els obstacles no ens aturen de la mateixa manera: podem continuar avancant en la direcció que ens importa fins i tot quan el camí es complica.
La postergació de la vida real
Moltes persones viuen pensant: “Quan acabi la carrera, llavors seré feliç”, “Quan tingui prou diners, llavors viviré com vull”. Aquesta manera de pensar converteix la vida en una sala d’espera. Els valors, en canvi, són accessibles ara mateix, independentment de les circumstàncies externes.
LA BRIXÓJOLA INTERIOR: UNA METÀFORA PER ENTENDRE ELS VALORS
Harris (2009) utilitza la metàfora de la brúxola per explicar la funció dels valors. Una brúxola no et diu on has d’arribar: et marca una direcció. Pots caminar cap al nord durant anys i mai “arribar” al nord, però la brúxola segueix sent útil perquè et guia constantment.
Els objectius, en canvi, són com destinacions concretes en el mapa: una muntanya específica, un poble determinat. Poden ser molt útils, però si perds de vista la direcció general, pots arribar a la destinació i adonar-te que no era allà on realment volies anar.
Quan els objectius estan alineats amb els valors, cada pas en el camí té sentit en si mateix, no només com a mitjans per arribar a una fita.
COM IDENTIFICAR ELS PROPIS VALORS?
Una de les dificultats més freqüents és que moltes persones no saben bé què valoren realment. Sovint hem interioritzat valors externs (de la família, la societat, la cultura) sense haver-nos preguntat mai què és allò que realment ens importa a nosaltres.
Hi ha diverses maneres de connectar amb els propis valors. Algunes preguntes útils:
- “Quan em sento més viu i connectat, què estic fent?”
- “Si pugués ser la persona que vull ser, com em comportaria?”
- “Què voldria que la gent que m’estima digues de mi quan no hi sóc?”
- “Quines coses son importantes per mi, per la meva vida i al meu voltant?”
Wilson i Murrell (2004) assenyalen que connectar amb els valors propis és un procés que requereix reflexió i pràctica, i que sovint implica distinguir entre allò que volem de veritat i allò que hem après que “hauríiem” de voler.
VALORS, MOTIVACIÓ I BENESTAR PSICOLÒGIC
La recerca en psicologia positiva i en ACT coincideix en un punt fonamental: viure d’acord amb els propis valors està estretament relacionat amb el benestar psicològic.
Ryan i Deci (2000), en el marc de la Teoria de l’Autodeterminació, van demostrar que les persones que persegueixen objectius intrinsecos, és a dir, connectats amb valors personals genuins, experimenten major benestar, motivació sostinguda i satisfacció vital que les que persegueixen objectius extrinsecos com el prestigi, els diners o l’aprovació dels altres.
En termes pràctics: no és el que aconsegueixes el que determina com et sents, sinó si allò que fas està connectat amb allò que et importa de veritat.
UNA REFLEXIÓ FINAL
En una cultura que glorifica els resultats, la productivitat i l’èxit mesurable, és fàcil perdre de vista la pregunta més important: per què fem el que fem?
No es abandonar els objectius, sinó posar-los al servei d’alguna cosa més gran: una vida viscuda des del que realment importa. Quan els objectius sorgeixen dels valors, deixen de ser una càrrega i es converteixen en una expressió d’allò que som i d’allò que volem construir. I la satisfacció, llavors, no arriba només quan arribes a la meta. Està present en cada pas del camí.
FONTS CONSULTADES
Harris, R. (2009). ACT made simple: An easy-to-read primer on Acceptance and Commitment Therapy. New Harbinger Publications.
Hayes, S. C., Strosahl, K. D., & Wilson, K. G. (1999). Acceptance and commitment therapy: An experiential approach to behavior change. Guilford Press.
Ryan, R. M., & Deci, E. L. (2000). Self-determination theory and the facilitation of intrinsic motivation, social development, and well-being. American Psychologist, 55(1), 68–78. https://doi.org/10.1037/0003-066X.55.1.68
Wilson, K. G., & Murrell, A. R. (2004). Values work in Acceptance and Commitment Therapy. In S. C. Hayes, V. M. Follette, & M. M. Linehan (Eds.), Mindfulness and acceptance: Expanding the cognitive-behavioral tradition (pp. 120–151). Guilford Press.
