28 jul. VACANCES EN PARELLA: DESCANS… O DETONANT?
Arriben les vacances i pensem: “Ara sí. Per fi descansarem, estarem bé, farem coses junts.” Però al cap de pocs dies, comencen els conflictes i allò que havia de ser un temps per reconnectar, a vegades es converteix en una font de tensió.
I això no vol dir necessàriament que la relació estigui malament, sinó que el canvi de context fa aflorar coses que la rutina tapa.
PER QUÈ ES DISCUTEIX MÉS DURANT LES VACANCES?
Durant l’any, moltes parelles comparteixen només unes hores al dia: sopars ràpids, moments al sofà, caps de setmana amb tasques pendents. En canvi, a les vacances passen molt més temps junts, sovint sense estructures ni rutines i això pot accentuar.
Tot i que cada parella és un món, hi ha situacions que es repeteixen amb força freqüència durant les vacances. Són escenaris quotidians que, si no es gestionen amb consciència i comunicació, poden acabar en conflictes:
1. Diferents maneres de descansar
Exemple: Ella vol fer excursions, caminar, descobrir llocs nous. Ell només vol dormir, llegir i desconnectar del món.
El primer pensa: “Mai té ganes de fer res amb mi, sembla que li faci mandra la meva companyia.”
El segon es defensa:
“Per un cop que puc descansar de debò, em fas sentir culpable.”
Què hi ha al darrere?
Dues maneres legítimes de regular-se emocionalment. Però el que pot generar conflicte és sentir que el propi descans no és respectat o que la diferència és una falta d’interès.
Clau:
Acordar activitats compartides i, alhora, respectar moments individuals. Validar que descansar no vol dir el mateix per a tothom.
- Tensions amb la família extensa
Exemple: Cada estiu acaben passant una setmana a casa dels pares d’ell.
El primer pensa: “Mai tenim vacances només per nosaltres. Em sento com una convidada de segona.”
El segon es defensa: “No puc evitar-ho, si no hi anem, els meus pares s’enfaden.”
Què hi ha al darrere?
Moltes vegades apareix el conflicte de lleialtats: entre la parella i la família d’origen. També pot activar-se una sensació de falta de prioritat dins la relació.
Clau:
És important posar límits clars i parlar obertament de les necessitats. Es poden combinar estades amb la família amb temps a soles. No es tracta d’escollir, sinó d’equilibrar.
- Diferències econòmiques
Exemple: Un dels dos vol controlar les despeses. L’altre prefereix viure les vacances com un espai de llibertat i “ja ho compensarem després”.
El primer pensa: “No puc relaxar-me si estem gastant més del que podem.”
El segon es frustra: “Ni a les vacances em deixes respirar. Tot és comptat, tot és una discussió.”
Què hi ha al darrere?
Relacions diferents amb els diners, sovint marcades per la història familiar, la sensació de seguretat o la por a dificultats en un futur. També pot haver-hi qüestions de control i de gestió de l’ansietat.
Clau:
Parlar de pressupost abans de marxar. Pactar límits flexibles. I, sobretot, separar la gestió econòmica de l’afectiva: gastar menys no vol dir estimar menys.
- Expectatives sexuals no compartides
Exemple: Un dels dos espera més sexe a les vacances, pensant que hi haurà més temps, més calma, més ganes. Però l’altre està cansat, desconnectat o poc receptiu. El primer comença a sentir-se rebutjat. El segon se sent pressionat i es bloqueja encara més.
Què hi ha al darrere?
– Dificultats per parlar del desig amb naturalitat.
– Creences que “a les vacances hauria de venir de gust” (i si no ve, alguna cosa va malament).
– Confusió entre desig sexual i desig emocional (voler sexe per sentir-se estimat/da).
Clau:
Validar el malestar d’ambdues parts. Obrir una conversa des de la vulnerabilitat, no des de la crítica. A vegades cal reconnectar emocionalment abans que el desig torni.
“Et trobo a faltar. Podem buscar una manera de tornar a sentir-nos a prop, sense pressa?”
ESTRATÈGIES PER PREVENIR CONFLICTES DURANT LES VACANCES
Prevenir no vol dir evitar el conflicte a qualsevol preu, sinó crear les condicions perquè no esclati de manera destructiva. Aquí tens algunes eines psicològiques per afavorir una convivència saludable i ajustada:
1. Tenir una conversa abans de marxar:
Abans de començar les vacances, reservar una estona per compartir expectatives, desitjos i límits pot evitar molts malentesos.
Proposta:
Cada membre de la parella pot escriure (o simplement expressar) respostes a aquestes preguntes:
– Què necessito realment per descansar?
– Hi ha alguna cosa que m’agradaria fer junts?
– Hi ha alguna cosa que voldria evitar?
– Com em puc cuidar jo… i com podem cuidar el vincle?
Aquest espai permet sortir de l’automatisme i començar les vacances des de la consciència.
2. Pactar temps junts i temps a soles:
Estar de vacances junts no implica fer-ho tot junts. Tenir estones de solitud, encara que siguin curtes, ajuda a regular-se i evitar la saturació.
Exemple: “Aquest matí et ve de gust dormir? Jo aprofito i vaig a caminar sola una estona, així després dinem plegats.”
L’espai personal és oxigen per la relació, no una amenaça.
3. Compartir el “mapa emocional” de cadascú:
Hi ha persones que es tornen més actives i socials durant les vacances, i d’altres que es tanquen, es cansen o es desconnecten. Conèixer com reacciona cadascú pot evitar malentesos.
Exemple: “Quan estic molt cansat, em tanco en mi mateix. No és que t’ignori, és la meva manera de recuperar-me. Si vols, podem acordar que t’ho expliqui millor quan em passi.”
Conèixer els propis patrons i compartir-los ajuda a llegir l’altre amb menys crítica i més empatia.
4. Acordar límits i gestió de diners, visites o sexualitat:
No cal controlar-ho tot però sí que és útil tenir un marc acordat. Els acords prèvies redueixen l’ambigüitat i la tensió.
Exemples:
– Quin pressupost volem respectar?
– Quants dies volem passar amb família?
– Com podem cuidar el desig (o la falta de desig)?
EINES PER REPARAR LA CONNEXIÓ DESPRÉS D’UN CONFLICTE
Quan ja hi ha hagut una discussió, el més important és no quedar-se atrapats en el ressentiment. Aquí tens eines per reparar sense forçar ni fingir.
1. Fer una pausa conscient:
Després d’un conflicte, és útil aturar-se i no seguir discutint en calent. No és fugir, és protegir el vincle.
“Ara mateix no podem parlar des d’un lloc sa. Et sembla si respirem una mica i ho parlem d’aquí una estona?”
La pausa és una estratègia de regulació, no un càstig.
2. Validar el malestar propi i el de l’altre
Reparar no vol dir “tenir raó” sinó atrevir-se a reconèixer el que hem sentit (i el que pot haver sentit l’altre) sense atacar.
Exemples:
“Quan m’has parlat així, m’he sentit molt sola.”
“Em sap greu haver-te parlat malament. Estava saturat i no he sabut gestionar-ho.”
3. Recuperar el contacte afectiu, sense pressió
A vegades, després d’un conflicte, el silenci es fa llarg i costa tornar a apropar-se. Una mirada, una mà, un petit gest poden trencar la distància:
Proposta: Sense paraules, acostar-se, oferir una carícia suau, un contacte breu… i veure si l’altre ho rep. Si no, respectar-ho.
4. Fer balanç del conflicte un cop calmat el moment
No cal ignorar-ho ni recrear-s’hi. Però sí pot ser útil, unes hores o un dia després, revisar què ha passat i fer una mini-reflexió conjunta:
– Què ha activat aquest conflicte?
– Què hem necessitat realment?
– Hi ha alguna cosa que podem fer diferent la propera vegada?
Cada conflicte pot ser una finestra per conèixer-nos millor.
CONCLUSIONS
Les vacances no són només un espai de descans. Són un espai de trobada amb l’altre i amb un mateix. I com tota trobada, poden activar incomoditats, diferències, ferides antigues o necessitats no dites.
Discutir més no vol dir estimar-se menys. Vol dir, moltes vegades, que per fi hi ha espai per mirar-nos de veritat. El que abans s’amagava sota la rutina, ara es mostra: les diferències de ritme, els desitjos no compartits, les expectatives callades, les emocions que havien quedat en espera.
Això pot ser difícil, sí. Però també pot ser una oportunitat de creixement relacional si es travessa amb responsabilitat, cura i comunicació honesta. No es tracta de fer unes vacances perfectes. Es tracta d’aprendre a conviure millor: amb l’altre, amb les diferències i amb les emocions que apareixen pel camí.
Les claus?
– Parlar abans de queixar-se.
– Validar abans de defensar-se.
– Escoltar abans de suposar.
I cuidar la connexió, fins i tot quan hi ha distància.
Si un conflicte de vacances deixa una ferida oberta, potser és un senyal per aturar–se i revisar el vincle amb més profunditat. No des de la por, sinó des del desig de construir una relació més conscient.
FONTS CONSULTADES
Valencoso, A. (2023). ¿Qué dificultades se encuentran las parejas en vacaciones?. Article extret del següent lloc web: https://anabelvalencoso.com/que-dificultades-se-encuentran-las-parejas-en-vacaciones-te-explicamos-cuales-son-y-como-resolverlas/
Marín, C. (2021). ¿Cómo afectan las vacaciones a las familias y las parejas?. Article extret del següent lloc web: https://psicologiaymente.com/pareja/como-afectan-vacaciones-familias-parejas
