12 set. TRAUMA
QUÈ ÉS EL TRAUMA?
Un trauma és una experiència emocionalment impactant que sobrepassa la capacitat d’una persona per gestionar-la adequadament en aquell moment.
La manera en què una persona experimenta i processa el trauma pot ser diferent. Per tant, un mateix esdeveniment pot ser traumàtic per a algunes persones però no per a altres. Això depèn de molts factors, com la capacitat de resiliència, les experiències passades, el suport social, els mecanismes d’afrontament que tingui disponibles, etc.
L’impacte del trauma pot manifestar-se tant de manera immediata com a llarg termini i sovint afecta a diferents àrees de la vida d’una persona, tals com la salut física, l’emocional i/o la mental.
La resposta al trauma també pot variar: mentre algunes persones poden recuperar-se amb el temps i amb el suport adequat, d’altres poden desenvolupar trastorns com el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).
TIPUS DE TRAUMA
El trauma es pot classificar en diferents tipus segons la seva durada i la naturalesa dels esdeveniments que el desencadenen:
Trauma agut
El trauma agut és una reacció a un únic esdeveniment traumàtic. Aquest tipus de trauma es produeix a partir d’un succés específic, com un accident, una agressió o un desastre natural. En aquests casos, la persona pot experimentar símptomes immediats com el xoc emocional, la confusió i la por intensa. Els símptomes poden persistir, desencadenant trastorns d’ansietat o estrès posttraumàtic.
Exemple: Imagina’t que tens un accident de cotxe. Després de l’impacte, pot ser que et costi conduir o fins i tot pujar a un cotxe durant mesos, o fins i tot anys, després de l’accident.
Trauma complex
Es produeix quan una persona viu esdeveniments traumàtics repetits en el temps, especialment en contextos d’abús o negligència. El trauma complex sol afectar la manera en què una persona es relaciona amb els altres i com percep el món.
Exemple: Una persona que ha estat víctima de bullying durant la seva infantesa i adolescència pot arrossegar problemes d’autoestima i por al rebuig durant tota la seva vida adulta.
CONSEQÜÈNCIES DEL TRAUMA
Els efectes del trauma es poden manifestar de moltes maneres diferents:
- Emocionals: Després d’un trauma, les emocions es poden tornar molt intenses. L’ansietat generalitzada pot ser un dels efectes més habituals, la persona pot viure en un estat de preocupació i angoixa constant. També és habitual sentir por extrema o desenvolupar fòbies relacionades amb el trauma.
Exemple: Si algú pateix una agressió física, pot tenir por d’anar sol pel carrer o d’estar en llocs foscos.
- Cognitives: El trauma pot portar a trastorns com el TEPT, en què la persona reviu l’esdeveniment traumàtic a través de records intrusius o malsons. També pot sorgir la dissociació, on la persona es desconnecta de l’experiència traumàtica com a mecanisme de defensa. També pot distorsionar la percepció de la realitat, és a dir, les persones poden desenvolupar creences negatives sobre elles mateixes (“soc dèbil”, “no mereixo ser estimat”) o el món (“el món és perillós”, “no es pot confiar en ningú”).
- Físiques: El cos també reacciona al trauma. L’estrès continuat pot provocar problemes de salut com mals de cap, tensió muscular crònica o trastorns digestius. Moltes persones també tenen problemes per dormir bé o pateixen de fatiga crònica, alteracions en el sistema immunitari, etc.
- Relacionals: El trauma sovint fa que la persona tingui dificultats per confiar en els altres o per establir relacions sanes. Moltes persones poden aïllar-se de les persones que estima o, en canvi, esdevenir excessivament dependents emocionalment dels altres.
Exemple: Una persona que ha estat víctima de maltractament pot evitar iniciar noves relacions per por a ser ferida de nou.
- Conductuals: El trauma pot generar canvis en el comportament, com conductes d’evitació. Algunes persones eviten situacions o llocs que els recordin el trauma, mentre que d’altres poden buscar alleugeriment en conductes autodestructives, com l’abús de substàncies.
- Transgeneracionals: El trauma no només afecta la persona que el pateix, sinó que pot transmetre’s a generacions futures. Això es pot veure en famílies on una generació ha viscut esdeveniments traumàtics greus, com la guerra, i els efectes emocionals es reflecteixen en les següents generacions.
Exemple: Els descendents de supervivents de l’Holocaust o de la guerra civil poden experimentar ansietat o inseguretat, malgrat no haver viscut directament aquests esdeveniments.
- Neurobiològiques: Els esdeveniments traumàtics poden tenir un impacte en el cervell. El sistema nerviós entra en mode de “lluita, fugida o congelació”, i el cervell activa mecanismes de supervivència. Parts del cervell com l’amígdala (responsable de processar el perill i les emocions) i l’hipocamp (relacionat amb la memòria) es veuen afectades. Amb el temps, la sobreexposició a l’estrès pot alterar la química del cervell, fent que la persona es mantingui en estat d’alerta constant i afectant la seva capacitat per processar emocions i records de manera sana.
Exemple: Algú que ha viscut un trauma prolongat pot tenir una amígdala hiperactiva, la qual cosa fa que reaccioni exageradament davant estímuls que altres persones no percebrien com amenaçadors.
MECANISMES D’AFRONTAMENT: Estratègies saludables i no saludables
Els mecanismes d’afrontament són les formes en què les persones intenten gestionar l’estrès emocional i psicològic derivat del trauma. Alguns mecanismes ajuden a sanar, mentre que d’altres poden empitjorar la situació.
Mecanismes d’afrontament saludables:
- Teràpia psicològica:
- La Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) ajuda les persones a identificar i canviar patrons de pensament negatius i a enfrontar els records del trauma.
- La teràpia d’exposició ajuda a reduir la por enfrontant, de manera controlada, els records traumàtics.
- L’EMDR és una tècnica utilitzada per processar el trauma mitjançant moviments oculars que faciliten el processament de records dolorosos. Podeu llegir més informació al següent enllaç: https://capsiandorra.com/noticies/emdr-una-terapia-revolucionaria-per-superar-lansietat-lestres-i-els-traumes/
- Suport social: Les connexions socials positives poden proporcionar un sentit de pertinença i ajuda emocional.
- Mindfulness i meditació: Les pràctiques de mindfulness ajuden les persones a mantenir-se en el present i evitar la ruminació constant sobre el passat o la por al futur. La meditació també redueix l’estrès i l’ansietat.
- Exercici físic: L’activitat física allibera endorfines, que ajuden a combatre l’estrès i la depressió. A més, l’exercici pot millorar el son, que sovint es veu afectat pel trauma.
- Expressió artística: Activitats com l’escriptura, l’art o la música poden proporcionar una via d’expressió quan les paraules no són suficients. Aquestes formes d’expressió creativa permeten processar el trauma de manera simbòlica i no verbal.
Mecanismes d’afrontament no saludables
- Evitació constant: Evitar pensar o parlar sobre el trauma pot oferir alleujament temporal, però prolonga el dolor i dificulta la sanació.
- Abús de substàncies: L’ús excessiu d’alcohol o drogues pot proporcionar alleujament temporal, però a llarg termini pot portar a la dependència i empitjorar la salut mental.
- Aïllament prolongat: Tot i que el temps sol pot ser necessari inicialment, l’aïllament constant pot agreujar la depressió i l’ansietat.
- Autolesió o conductes autodestructives: Algunes persones recorren a l’autolesió com una forma de fer front al dolor emocional. Tot i que aquesta pràctica pot proporcionar una alliberació temporal, és extremadament perjudicial.
CONCLUSIONS
Processar el trauma pot ser un procés llarg i difícil però és important recordar que la recuperació és possible. Cadascú té el seu propi ritme i no hi ha un únic camí correcte. És essencial ser pacient amb un mateix i reconèixer els petits avenços que es fan. Encara que l’experiència traumàtica hagi tingut un gran impacte, hi ha eines i recursos disponibles per ajudar en el procés.
Comptar amb el suport de persones de confiança, ja siguin amics, familiars o professionals, pot ser un aspecte clau per fer front al trauma. Compartir el que s’ha viscut en un espai segur i de respecte pot alleugerir la càrrega emocional i ajudar a donar-li sentit al procés de recuperació. No cal passar-ho tot sol, i cercar suport no és signe de debilitat, sinó de força.
Tot i que el trauma pot deixar empremtes, no defineix completament qui som. És possible mirar cap al futur amb una actitud oberta, sabent que, amb temps i esforç, es poden recuperar parts importants del benestar i la vida quotidiana.
FONTS CONSULTADES:
Aila Psicología. (2023). Traumas psicológicos: qué es, síntomas, tipos y tratamiento. ?. Article
extret del lloc web següent: https://ailapsicologia.com/traumas-psicologicos/
García, A. (2024). Trauma complejo: qué es, síntomas, criterios y tratamiento. Article
extret del lloc web següent: https://www.psicologia-online.com/trauma-complejo-que-es-sintomas-criterios-y-tratamiento-5915.html
González, S. (2024). ¿Qué es un trauma transgeneracional?. Article
extret del lloc web següent: https://lamenteesmaravillosa.com/que-es-un-trauma-transgeneracional/
Psicología Amorebieta. (2023). La neurociència del trauma. Article
extret del lloc web següent: https://psicologiaamorebieta.es/la-neurociencia-del-trauma/
