31 gen. TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA.

Què és l’autisme?

L’autisme, també conegut com a trastorn de l’espectre autista (TEA), és una condició del neurodesenvolupament que afecta la manera com una persona percep el món i s’interactua amb ell. És fonamental entendre que l’autisme no és una malaltia ni ha d’anar implícit d’una discapacitat, sinó una manera diferent de processar la informació, de sentir i expressar emocions, així com de relacionar-se amb altres persones.

L’espectre del TEA implica una gran diversitat en la forma que es manifesta, amb persones que poden necessitar poc suport i altres que requereixen ajuda significativa en la seva vida diària. Cada persona amb autisme és única i té característiques i fortaleses pròpies, així com maneres particulars d’interactuar amb el seu entorn.

 

 

Característiques de l’espectre autista

1. Dificultats en la comunicació social

Les persones amb TEA poden presentar dificultats per comprendre i participar en interaccions socials. Aquestes dificultats varien en funció de cada individu i del nivell de suport que requereixin. Algunes manifestacions habituals són:

• Normes socials implícites: Pot ser complicat entendre aspectes no verbals, com saber quan és el moment adequat per parlar, com interpretar silencis o iniciar una conversa.
• Expressió verbal i no verbal: Algunes persones poden tenir un llenguatge molt desenvolupat, però amb un to de veu pla o monòton, i potser no utilitzen gestos. Altres, en canvi, es comuniquen mitjançant imatges, dispositius augmentatius o signes.
• Interpretació literal: Els sarcasmes, metàfores o frases fetes poden ser difícils de comprendre amb el risc de malentesos (per exemple, “estirar la tovallola” pot ser entès literalment).
• Contacte visual: Algunes persones poden evitar el contacte visual, no perquè no estiguin interessades en la conversa, sinó perquè els resulta aclaparador o incòmode.

2. Interessos restringits

Aquest comportament és una característica distintiva que sovint es veu com una gran fortalesa:

• Interessos específics: Algunes persones poden tenir un gran coneixement i gairebé enciclopèdic sobre temes concrets com trens, dinosaures, tecnologia, art, etc. Aquests interessos poden ser persistents al llarg del temps o bé evolucionar.
• Atenció al detall: La capacitat per centrar-se en els detalls pot ser molt positiva, especialment en tasques que requereixen precisió. Poden recordar dates, patrons complexos o petits detalls que altres no perceben.
• Dificultat per canviar de tema: Les persones amb TEA solen parlar extensament sobre els seus interessos sense adonar-se que l’altra persona pot no estar tan interessada o voler parlar d’un altre tema.

3. Comportaments repetitius

Aquests comportaments, coneguts com “estereotípies”, poden manifestar-se de diverses maneres:

• Moviments repetitius: Com balancejar-se, moure les mans (“flapping”), girar sobre si mateixos o colpejar objectes. Aquests moviments poden ajudar a la regulació emocional o a gestionar l’estrès.
• Rituals específics: Insistència en fer activitats diàries d’una manera concreta, com vestir-se en un ordre específic o menjar de la mateixa manera.
• Ecolàlia: Algunes persones repeteixen paraules o frases que han escoltat, immediatament o en un moment posterior.
• Fascinació pels patrons: Alinear objectes, ordenar-los per colors o mides, o seguir patrons específics són altres comportaments habituals.

4. Sensibilitat sensorial

Moltes persones amb TEA experimenten el món de manera diferent a nivell sensorial. Això pot implicar:

• Hipersensibilitat: A sorolls (com l’aspiradora o el trànsit), llums brillants (com les llums fluorescents), textures (com certs teixits o etiquetes a la roba) o olors i sabors (potser percebent-los amb més intensitat).
• Hiposensibilitat: D’altres poden buscar més estímuls sensorials, com prémer objectes contra la pell, moure’s constantment o gaudir de sorolls forts.
• Combinació d’ambdues: Algunes persones poden ser hipersensibles en certs aspectes i hiposensibles en d’altres, requerint ajustos personals al seu entorn.

5. Processament diferent de l’entorn

• Atenció al detall: Potser notaran aspectes que altres poden passar per alt, com canvis minúsculs en el seu entorn.
• Aclaparament sensorial: Quan el cervell processa múltiples estímuls simultàniament (sorolls, llums, converses), pot resultar excessiu i provocar moments de sobrecàrrega (anomenats “meltdown”) o desconnexió (“shutdown”).

Nivells d’autisme segons el DSM-5

El DSM-5 classifica l’autisme en tres nivells de suport, que ajuden a identificar les necessitats de cada individu:

Nivell 1: Necessita suport lleu

• Característiques:
  • Dificultats lleus en la interacció social.
  • Problemes per iniciar o respondre adequadament en converses.
  • Conductes repetitives o interessos restringits que interfereixen lleugerament en el dia a dia.
• Exemple: Una persona que té problemes per fer amics però que, amb certa orientació, pot mantenir relacions socials funcionals.

Nivell 2: Necessita suport substancial

• Característiques:
  • Dèficits més marcats en la comunicació verbal i no verbal.
  • Dificultat notable per adaptar-se als canvis o per gestionar situacions noves.
  • Conductes repetitives o interessos restringits que afecten significativament el seu funcionament.
• Exemple: Una persona que pot comunicar-se però té problemes per interpretar gestos o sarcasme i mostra una resistència considerable al canvi de rutines.

Nivell 3: Necessita suport molt substancial

• Característiques:
  • Greus problemes de comunicació, amb poca o cap capacitat per interactuar socialment.
  • Alta rigidesa en el comportament i gran dificultat per gestionar els canvis.
  • Conductes repetitives intenses que afecten greument la seva qualitat de vida.
• Exemple: Una persona que gairebé no respon al llenguatge verbal i que mostra una dependència constant de cuidadors per realitzar activitats bàsiques.

Autisme en l’adolescència

L’adolescència és un període crític en el desenvolupament de qualsevol persona i per als adolescents amb autisme pot suposar un moment encara més complicat:

Els desafiaments socials, emocionals i sensorials que ja són comuns en el TEA sovint es magnifiquen durant l’adolescència, ja que aquesta etapa inclou la pressió per encaixar socialment, el descobriment d’un mateix i l’adaptació a nous entorns i responsabilitats.

• Relacions amb iguals:
  • Molts adolescents amb TEA tenen dificultats per fer i mantenir amistats, ja que poden no comprendre les normes socials no explícites (com quan és apropiat parlar, com mostrar empatia o respondre a una broma).
  • Pot ser difícil interpretar les intencions dels altres, cosa que pot provocar malentesos o conflictes. Per exemple, poden no distingir si algú està sent amistós o sarcàstic.
  • L’augment de la complexitat social en aquesta etapa pot provocar un sentiment de solitud o aïllament.
• Pressió per encaixar:
  • Els adolescents amb TEA sovint són conscients que són diferents, però poden no saber com adaptar-se a les normes socials per encaixar en un grup. Això pot generar ansietat, baixa autoestima o fins i tot rebuig social.
  • En alguns casos, poden adoptar interessos o conductes que consideren “normals” per ser acceptats, tot i que això no sigui natural per a ells.

• Converses:
  • Poden tenir dificultats per seguir converses en grup, ja que aquestes sovint impliquen canvis ràpids de tema, bromes o comentaris implícits.
  • Poden tendir a centrar-se en temes que els interessen molt, parlant extensament d’aquests sense adonar-se si l’altre està interessat o vol parlar d’un altre tema.
• Comunicació no verbal:
  • Els gestos, les expressions facials i el llenguatge corporal poden ser difícils d’entendre o d’usar de manera efectiva. Això pot fer que la seva interacció sembli rígida o desconnectada.

• Ansietat:
  • L’augment de les demandes socials, acadèmiques i familiars pot provocar ansietat significativa.
  • Les situacions noves o inesperades poden ser especialment estressants.
• Explosions emocionals:
  • Quan se senten aclaparats (ja sigui per estímuls socials, sensorials o emocionals), poden experimentar moments de sobrecàrrega (“meltdown”) o desconnexió (“shutdown”).
  • Els “meltdowns” es poden manifestar amb plors, crits o comportaments agressius, mentre que els “shutdowns” poden implicar un retraïment complet o una aparent desconnexió del seu entorn.

• Comportaments repetitius i interessos restringits
• Els interessos especialitzats, que poden haver estat una font de felicitat i confort durant la infància, poden persistir durant l’adolescència. En aquesta etapa:
  • Poden esdevenir una manera de gestionar l’ansietat o d’enfortir la seva autoestima, ja que sovint són molt competents en aquests temes.
  • Algunes vegades, aquests interessos poden generar problemes socials, si són considerats poc comuns o si no es corresponen amb els interessos del grup.
• Els rituals i rutines poden continuar sent importants per sentir-se segurs i controlar l’entorn. Els canvis inesperats en aquestes rutines poden ser molt estressants.
• Educació i entorn escolar

• Poden destacar en àrees que impliquen detalls o rutines repetitives, però trobar dificultats en tasques que requereixen planificació, organització o flexibilitat.
• Els canvis en els professors, assignatures o horaris poden ser desestabilitzadors.
• Els adolescents amb TEA poden ser víctimes d’assetjament a causa de les seves diferències. Això pot tenir un impacte negatiu en la seva autoestima i benestar emocional.
• En molts casos, és necessari un pla d’atenció individualitzat (PI) que inclogui suports específics, com temps addicional per a tasques, un entorn tranquil per fer exàmens o ajudes visuals per estructurar el seu dia.

• Autonomia i transició cap a la vida adulta
• Independència:
  • Aquesta etapa implica un augment de les expectatives d’autonomia (com prendre decisions personals o planificar el futur acadèmic/professional). Per a molts adolescents amb TEA això pot generar molta ansietat.
• Habilitats socials i pràctiques:
  • Les habilitats per gestionar diners, fer compres, o utilitzar el transport públic poden requerir suport addicional.
• Construcció de la identitat:
  • L’adolescència és una etapa d’autodescobriment. Alguns adolescents amb TEA poden sentir-se diferents i experimentar dificultats per entendre com encaixen en el món.

Pautes per a pares

1. Informar-se sobre el TEA

La informació és clau per entendre millor les necessitats i comportaments del teu fill. Algunes formes de mantenir-te informat:

• Llegir llibres o articles: Cerca recursos fiables escrits per professionals especialitzats en l’autisme.
• Participar en tallers o xerrades: Moltes organitzacions ofereixen formació per a pares sobre com abordar aspectes específics del TEA, com la comunicació o la regulació emocional.
• Consultar amb professionals: Parla amb terapeutes, psicòlegs o pediatres especialitzats en autisme per resoldre els teus dubtes.

Exemple pràctic: Si el teu fill té una sensibilitat sensorial elevada, aprendre sobre integració sensorial t’ajudarà a identificar quins estímuls l’alteren i com pots adaptar l’entorn.

2. Establir rutines clares

Els nens amb autisme solen sentir-se més segurs i tranquils amb rutines predictibles. Tenir horaris consistents ajuda a reduir l’ansietat.

• Defineix horaris regulars: Assegura’t que les activitats diàries com menjar, jugar o dormir segueixin un patró estable.
• Anticipa els canvis: Si saps que hi haurà un canvi en la rutina (com una visita al metge o un esdeveniment familiar), avisa’l amb antelació i explica-li pas a pas.
• Utilitza suports visuals: Els pictogrames, calendaris o imatges poden ajudar el teu fill a entendre les activitats del dia.

Exemple pràctic: Si vas al supermercat, ensenya-li imatges dels llocs o coses que veurà i explica-li l’ordre de les activitats (p. ex., “Primer agafarem un carro, després comprarem fruita, i al final pagarem”).

3. Celebrar els èxits

Cada avanç, per petit que sembli, és important. Reforçar els èxits enforteix l’autoestima del nen i el motiva a seguir aprenent.

• Elogia els esforços i no només els resultats: Per exemple, si el teu fill intenta vestir-se sol, felicita’l encara que no ho faci perfectament.
• Utilitza recompenses positives: Ofereix petites recompenses que li agradin, com temps per jugar amb el seu joguina favorit o una activitat que gaudeixi.
• Fes-ho visible: Alguns pares utilitzen “taules d’èxits” on registren els avenços per mostrar-los de manera visual.

4. Cercar suport professional

Els professionals especialitzats poden oferir-te eines i estratègies adaptades a les necessitats del teu fill:

• Teràpia ocupacional: Ajuda a desenvolupar habilitats pràctiques, com vestir-se o alimentar-se.
• Teràpia del llenguatge: Fomenta la comunicació verbal o no verbal.
• Intervenció conductual: Treballa per reforçar els comportaments positius.

Exemple pràctic: Si el teu fill té dificultats per comunicar-se, un logopeda podria ensenyar-li a utilitzar sistemes alternatius com pictogrames o dispositius electrònics.

5. Fomentar la independència

Ajudar el teu fill a adquirir habilitats per a la vida diària pot augmentar la seva confiança i autonomia:

• Divideix les tasques en passos petits: Ensenya-li a realitzar activitats per parts simples. Per exemple, si aprèn a rentar-se les dents, primer pot practicar posar la pasta al raspall.
• Deixa que practiqui: Tot i que li costi temps o no ho faci de manera perfecta, donar-li l’oportunitat d’intentar-ho és fonamental.
• Sigues pacient i reforça el positiu: Reconeix els seus esforços i petits èxits.

6. Desenvolupar habilitats socials

Tot i que les interaccions socials poden ser un repte, és important treballar-hi de manera gradual:

• Simula situacions socials: Pots practicar a casa com saludar, demanar alguna cosa o respondre preguntes simples.
• Utilitza jocs per aprendre: Els jocs de rol o els contes poden ser útils per ensenyar-li habilitats socials bàsiques.
• Proporciona entorns segurs: Introdueix-lo poc a poc en activitats grupals, com tallers o activitats extraescolars, perquè practiqui les seves interaccions socials en un ambient controlat.

7. Gestionar l’ansietat i les dificultats emocionals

L’estrès i l’ansietat són comuns en els nens amb autisme. És molt important ajudar-los a autoregular-se emocionalment:

• Ensenya tècniques de relaxació: Prova exercicis de respiració, massatges suaus o activitats tranquil·litzadores com dibuixar.
• Identifica els desencadenants: Observa quines situacions generen estrès i tracta de minimitzar-les o preparar-lo amb antelació.
• Crea un espai de calma: Dissenya un lloc a casa on el teu fill pugui refugiar-se quan es senti sobrecarregat amb objectes que el tranquil·litzin (p. ex., coixins, la seva joguina preferida, etc.).

Exemple pràctic: Si els sorolls forts el desestabilitzen, podries donar-li uns auriculars amb cancel·lació de soroll.

8. Buscar suport emocional i cuidar de tu mateix

El benestar dels pares és essencial per poder acompanyar un fill amb autisme.

• Connecta amb altres famílies: Els grups de suport poden ser una font valuosa de consells i companyia.
• Estableix moments per a tu: Dedica temps a activitats que t’agradin, encara que sigui una cosa petita, com llegir o fer una passejada.
• Parla amb un professional si ho necessites: No dubtis a buscar ajuda psicològica si sents que l’estrès o la càrrega emocional són massa grans.

Exemple pràctic: Si tens un dia complicat, no et sentis culpable per demanar ajuda a un familiar o amic perquè cuidi el teu fill una estona mentre descanses.

Conclusió

És fonamental entendre que el trastorn de l’espectre autista no és una condició que limiti les possibilitats d’una persona sinó una manera diferent d’experimentar i interactuar amb el món. Les persones amb autisme poden tenir dificultats en certes àrees, com la comunicació verbal i no verbal, les interaccions socials o les conductes repetitives. No obstant això, moltes d’aquestes persones tenen habilitats excepcionals en altres àrees, com la memòria, la capacitat d’atenció a detalls o la resolució de problemes. Això significa que la clau per a una vida plena és identificar i potenciar aquestes habilitats. És essencial respectar els seus ritmes i no forçar-los a adaptar-se a una norma social que potser no els és natural. Crear un espai inclusiu on es respectin les seves necessitats emocionals i sensorials és fonamental per aconseguir una integració efectiva.

Un entorn inclusiu també vol dir que la societat ha d’estar preparada per acceptar i respectar les diferències. Això implica educar a les persones sobre el TEA, eliminar estigmes i crear oportunitats perquè les persones amb autisme participin de manera activa en la comunitat. Així, amb un enfocament comprensiu, de respecte i amb l’ajuda adient, és possible que les persones amb autisme siguin valorades pel que són i puguin portar una vida plena i amb autonomia.

FONTS CONSULTADES

Barloso, K. (2021). Autismo en adolescentes: pubertad, expectativas, síntomas y tratamientos. ?. Article extret del lloc web següent: https://www.autismovivo.org/post/autismo-en-adolescentes-pubertad-expectativas-s%C3%ADntomas-y-tratamientos

Confederación de autismo de España. (2025). Qué es el autismo. Article extret del lloc web següent: https://autismo.org.es/el-autismo/que-es-el-autismo/

Villano, M. (2024). ¿Qué es el autismo, cuál es su causa y cómo se trata?. Article extret del lloc web següent: https://cnnespanol.cnn.com/2024/04/02/explainer-autismo-experto-causas-trax/

@capsiandorra
@capsiandorra
@capsiandorra