12 maig TRACKING ESPORTIU: LA TECNOLOGIA ENS CONTROLA?
Molts esportistes no corren només per salut. No pedalen només per plaer. Els esportistes del segle XXI —professionals i amateurs— tenen un nou ritual sagrat: obrir l’app després de suar la samarreta. Per què si no ho pots veure en dades, realment pots considerar que ha passat?
Amb l’auge dels wearables i dels smartphones intel·ligents, el seguiment digital de l’activitat física s’ha convertit en una pràctica gairebé obsessiva. En la pràctica com a psicòleg esportiu, cada cop veiem més freqüentment, com esportistes consulten i analitzen dades com el ritme cardíac, la distància, les calories cremades, el temps de recuperació, o la qualitat del son de forma diària. L’objectiu? Millorar el rendiment… o no.
DEL CONTROL AL CONTROLAT
Poder saber més sobre el teu cos és, en principi, fantàstic. Conèixer el teu ritme cardíac en repòs, la variabilitat del pols o si has dormit profundament pot ajudar-te a ajustar entrenaments o prevenir lesions. Però com passa amb tota informació potent: si no la gestiones bé, et pot passar per sobre.
El problema és que aquesta eina sovint deixa de ser un suport per convertir-se en una font d’obsessió, distracció o fins i tot d’autosabotatge. No és estrany sentir un corredor dir: “Avui no sortiré a córrer, el rellotge diu que he dormit malament”… tot i que el cos realment se sent bé. O algú que talla un entrenament per comprovar si està “anant prou ràpid” segons la mitjana de Strava. I així, a poc a poc, sense adonar-te’n, el tracking deixa de ser un aliat i esdevé un director d’orquestra massa estricte.
UN MIRALL DIGITAL, SOVINT DE REFLEX DISTORSIONAT
Aplicacions com Strava, Garmin Connect o fins i tot Instagram han convertit el simple fet de córrer, nedar o anar en bicicleta en una activitat que sovint cerca no només la millora personal, sinó també la validació externa. La publicació d’entrenaments o marques s’ha convertit en un ritual gairebé imprescindible per a molts esportistes amateurs i professionals. Ja no es tracta només de fer 10 km, sinó de fer-los ràpid, amb estil… i, sobretot, que quedi constància digital.
Aquest “efecte mirall” pot tenir un efecte clarament motivador: compartir reptes i assoliments fomenta la disciplina, crea comunitat i genera un sentiment de pertinença. Però el revers de la moneda és menys saludable. La pressió per mostrar resultats pot derivar en una competitivitat constant, no només amb els altres sinó amb un mateix, i fomentar un culte a la perfecció que alimenta la insatisfacció corporal o del rendiment.
Casos com el del ciclista professional Tom Dumoulin, que va confessar sentir-se esclau de la seva pròpia imatge pública, o el de corredors amateurs que han patit lesions greus per voler mantenir el ritme d’entrenament visible a les xarxes, exemplifiquen com la frontera entre la motivació i l’obsessió es pot esborrar fàcilment.
CAP A UN ÚS CONSCIENT
Controlar l’activitat física a través del mòbil no és dolent en si mateix. De fet, pot ser una eina valuosa per mantenir la constància, per prevenir lesions o per aconseguir objectius. Però com amb qualsevol eina, el secret està en el com.
Per a fer-ne un ús raonable, us recomanem:
• Establir objectius personals realistes, no dictats per la comparació externa.
• Fer dies “offline” on l’entrenament sigui purament experiencial.
• Interpretar les dades amb context emocional i físic.
• No permetre que una app et digui com t’has de sentir. El teu cos té veu pròpia.
• Recuperar la connexió amb el cos i amb les sensacions internes.
Escoltar el teu cos, respectar–lo, interpretar–lo amb intuïció és la clau. Aquesta capacitat —que ja es va afeblint amb els anys i amb l’estil de vida modern— no pot ser substituïda per una gràfica. Quan deleguem massa el criteri a la tecnologia, acabem venerant-la com si fos infal·lible. I no ho és.
FONTS CONSULTADES
Business Insider España (2023). Tu Fitbit y tu Apple Watch pueden acabar perjudicando tu salud. Setembre 2023. Extret del lloc web següent: https://www.businessinsider.es
Feng S, Mäntymäki M, Dhir A, Salmela H. (2021) How Self-tracking and the Quantified Self Promote Health and Well-being: Systematic Review. J Med Internet Research. Extret del lloc web següent: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC8493454/
Mei Z, Zhang Y, Fan Q, Luo S, Luo S. (Maig 2024) The effects of mobile phone dependence on athletic performance and its mechanisms. Front Psychol. Extret del lloc web següent: https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC11138105/#:~:text=Prolonged%20problematic%20use%20of%20mobile,et%20al.%2C%202022a).
Rex Molon Producciones (2024). Las apps de fitness «alimentan» los trastornos alimentarios y la obsesión por la imagen corporal. Febrer 2024. Extret del lloc web següent: https://www.rexmolon.es
