27 gen. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA: PER QUÈ DEIXAR-HO COSTA TANT
Has intentat deixar una substància, reduir l’ús del mòbil o controlar una conducta que se t’escapa de les mans… i t’has trobat amb ansietat, irritabilitat, insomni o un desig intens de tornar-hi?
Si és així, no t’està fallant la força de voluntat. El que estàs experimentant té un nom: síndrome d’abstinència.
La síndrome d’abstinència és una de les principals raons per les quals moltes persones abandonen un procés de canvi massa aviat.
QUÈ ÉS LA SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA?
La síndrome d’abstinència és el conjunt de símptomes físics, emocionals i mentals que apareixen quan una persona redueix o interromp una substància o una conducta a la qual ha desenvolupat dependència.
No només apareix amb drogues o medicaments. Avui sabem que les addiccions conductuals —pantalles, xarxes socials, joc, compres o menjar compulsiu— també poden generar abstinència, sobretot en l’àmbit psicològic i neurobiològic.
No és un fracàs personal: és el cervell intentant readaptar-se.
PER QUÈ EL COS I LA MENT REACCIONEN AIXÍ?
Quan una substància o conducta activa repetidament el sistema de recompensa, el cervell s’hi acostuma. Aquesta activació constant fa que altres fonts de plaer i regulació emocional quedin en segon pla.
Quan l’estímul desapareix -> Baixa la dopamina -> Augmenta la tensió emocional -> Apareix el desig intens de recuperar allò que calmava o estimulava.
Com més temps i intensitat ha tingut el consum o la conducta, més intensa pot ser la síndrome d’abstinència.
SUBSTÀNCIES I SÍMPTOMES HABITUALS
A continuació et parlem dels símptomes més habituals d’abstinència que apareixen en funció de la substància o conducta. Les durades que s’indiquen fan referència principalment a la fase aguda de la síndrome d’abstinència, és a dir, el període en què els símptomes són més intensos.
En algunes persones, especialment quan el consum o la conducta ha estat prolongada, poden persistir símptomes més subtils com ansietat, insomni intermitent, baix estat d’ànim o dificultats de concentració durant mesos. Aquest període es coneix com a abstinència prolongada i requereix sovint acompanyament psicològic.
ALCOHOL
- SÍMPTOMES ESPECÍFICS: tremolors, suor abundant, ansietat intensa, irritabilitat, insomni, nàusees, palpitacions. En casos greus: confusió, convulsions o delirium tremens.
- INICI: 6–24 hores després de l’últim consum.
- DURADA HABITUAL (FASE AGUDA): Punt màxim a les 24 – 72 hores. Però pot continuar setmanes. Fase aguda sol durar 5–7 dies.
NICOTINA
- SÍMPTOMES ESPECÍFICS: irritabilitat, nerviosisme, inquietud, augment de la gana, dificultat de concentració, malestar general i fort craving (pensaments recurrents i desig intens).
- INICI: hores després de l’últim consum.
- DURADA HABITUAL: 2–4 setmanes.
CÀNNABIS
- SÍMPTOMES ESPECÍFICS: insomni, somnis molt vius o desagradables, irritabilitat, ansietat, inquietud, disminució de la gana i malestar emocional.
- INICI: 1–3 dies.
- DURADA HABITUAL: 1–3 setmanes.
OPIACIS
- SÍMPTOMES ESPECÍFICS: dolors musculars i articulars, calfreds, suor, diarrea, vòmits, inquietud, ansietat intensa i agitació psicomotora.
- INICI: 6–12 hores.
- DURADA HABITUAL: 7–10 dies.
BENZODIAZEPINES
- SÍMPTOMES ESPECÍFICS: ansietat severa, insomni intens, tremolors, hipersensibilitat als estímuls, irritabilitat, confusió i risc de convulsions.
- INICI: dies o setmanes després de reduir el consum.
- DURADA HABITUAL: setmanes (pot prolongar-se si la retirada no és progressiva).
ESTIMULANTS (COCAÏNA, AMFETAMINES)
- SÍMPTOMES ESPECÍFICS: cansament extrem, estat depressiu, anhedonia, apatia, somnolència excessiva i craving.
- INICI: hores o pocs dies.
- DURADA HABITUAL: El pic més fort es dona a les 9 hores fins a 5 dies des de la interrupció. L’abstinència oscil·la d’1 a 10 setmanes.
PANTALLES I XARXES SOCIALS
- SÍMPTOMES: irritabilitat, avorriment intens, inquietud, dificultat per regular emocions, necessitat constant de connexió.
- DURADA HABITUAL: 1–2 setmanes.
COMPRES COMPULSIVES / MENJAR COMPULSIU
- SÍMPTOMES: ansietat, impuls urgent de comprar, pensaments obsessius, frustració i culpa.
- DURADA HABITUAL: setmanes.
COM AFRONTAR LA SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA
Afrontar l’abstinència no és aguantar sense ajuda. Aquestes pautes poden reduir significativament el malestar.
- ENTÉN QUÈ T’ESTÀ PASSANT. Saber que els símptomes són esperables, tenen una causa neurobiològica i són temporals, redueix la por i evita interpretacions catastrofistes com no puc, sempre serà així.
- EVITA EL TOT O RES. Quan és possible, una reducció progressiva és més efectiva i segura que una retirada brusca, especialment amb alcohol, benzodiazepines o conductes molt arrelades.
- APRÈN A TRAVESSAR EL CRAVING. El craving no dura per sempre, encara que ho sembli.Puja à arriba a un pic à baixa. És en aquest moment que toca aplicar alguna de les següents estratègies:
- Respiració lenta (4–6 respiracions/minut)
- Moure el cos (caminar 10 minuts)
- Dutxa calenta o freda
- Distracció activa (no passiva).
- CUIDA EL TEU COS COM A BASE DEL PROCÉS. Dormir amb horaris regulars, menjar de forma estructurada, beure aigua i fer exercici moderat i constant. Un cos esgotat empitjora l’abstinència.
- REDUEIX ESTÍMULS ASSOCIATS. Durant les primeres fases t’aconsellem evitar llocs, persones o rutines que activin el desig i limitar l’accés (apps, diners, substàncies). No és debilitat, és estratègia.
- NO HO FACIS SOL/A. L’acompanyament psicològic ajuda a sostenir el malestar, ensenya estratègies personalitzades, redueix molt el risc de recaiguda. Buscar ajuda és una decisió de salut, no un últim recurs.
- DONA SENTIT AL MALESTAR. El malestar és un símptoma de canvi, no un senyal de fracàs. Indica que el cervell està reaprenent a funcionar sense la dependència.
La síndrome d’abstinència pot ser dura, però no és eterna. Amb informació, suport i pautes adequades, es pot travessar i convertir–se en el primer pas cap a una vida amb més llibertat i equilibri.
FONTS CONSULTADES
AMERICAN PSYCHIATRIC ASSOCIATION. (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). American Psychiatric Publishing.
GONZÁLEZ, I; TUMULURU, S; GONZÁLEZ, MA. (2015). Cocaína: una revisión de la adicción y el tratamiento. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq. vol.35 no.127 Madrid jul./sep. 2015. Recuperat de: https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0211-57352015000300008
MEDLINEPLUS (2025). Abstinencia alcohólica. Recuperat de: https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000764.htm
NATIONAL INSTITUTE ON DRUG ABUSE. (2018). Drugs, brains, and behavior: The science of addiction. National Institutes of Health. Recuperat de: https://www.drugsandalcohol.ie/13597/8/NIDA_Drugs_Brains_Behavior.pdf
