06 febr. SEGUEIX SENT UN TABÚ ANAR AL PSICÒLEG?
En els darrers anys, hem observat des de la nostra perspectiva d’atenció psicològica com cada cop és més la demanda de gent que consulta per anar al psicòleg.
La gent ens demana si això és degut encara a l’efecte de la COVID-19. I no sabríem què dir-vos, perquè cert és que des de la pandèmia la demanda d’atenció psicològica ha augmentat però no exclusivament com a motiu de consulta sobre la COVID.
De fet, tots estem essent testimonis del canvi significatiu en la forma en que la societat percep la salut mental. A mesura que la consciència sobre la importància del benestar psicològic ha anat augmentant, l’estigma associat a buscar ajuda professional, particularment a través de la psicoteràpia, ha anat disminuint gradualment.
Tot i així, la pregunta persistent és per què encara sentim que anar al psicòleg és una cosa que s’ha de fer en secret?
Històricament, la recerca d’ajuda psicològica solia ser tabú. La societat sovint associava la necessitat de suport emocional amb debilitat o inestabilitat. Pensa en com les pel·lícules retrataven als personatges que buscaven ajuda psicològica, sovint enfocant-ho en la idea del “boig”. Evidentment aquest factor contribueix a reforçar la idea de l’estigma.
Un dels obstacles més comuns és la idea que només aquells amb trastorns mentals greus necessiten ajuda professional. Aquesta percepció limitada ignora la realitat que la psicoteràpia pot ser beneficiosa per a qualsevol persona que busqui més autoconeixement, gestió de l’estrès o millora de la qualitat de vida.
Un altre aspecte que contribueix a l’estigma residual és la manca de comprensió sobre la diversitat d’enfocaments terapèutics. Alguns encara imaginen els psicòlegs com a figures distants i analítiques. De fet, quants de vosaltres, que heu acudit al psicòleg esperàveu veure el divan i la llibreta de notes?
La realitat és que la psicoteràpia actual contempla una varietat de mètodes, des de la teràpia cognitiva conductual fins a enfocaments més humanistes, adaptant-se a les necessitats individuals.
L’impacte de les xarxes socials i la pressió social també tenen un paper crucial en la percepció de la salut mental. Cert és que les xarxes mostren contínuament la importància sobre el benestar emocional, però encara hi ha la tendència a comparar les nostres vides amb les versions idealitzades que veiem a les plataformes digitals. I això pot portar a que siguem més reticents en admetre que necessitem ajuda, ja que temem ser percebuts com a “fracassats”.
Afortunadament, és esperançador observar la creixent quantitat de figures públiques (de totes les generacions) que comparteixen obertament les seves pròpies experiències amb la psicoteràpia. Aquest tipus de transparència contribueix a normalitzar la recerca d’ajuda professional, desafiant els estigmes restants i fomentant una cultura que valora la salut mental tant com la física.
I això no acaba aquí, s’estan llançant diferents campanyes que desafien les idees errònies i fomenten l’empatia, liderant la càrrega contra l’estigma.
Et deixem aquí alguns exemples:
- Hablemos de #SaludMental (Ministerio de Sanidad): https://www.youtube.com/watch?v=vdw8dU82Ufw
- #NoTeHagasElLoco: https://www.youtube.com/watch?v=VEbOJ4O6NVw
- #HazTuParte para apoyar la salud mental: https://www.youtube.com/watch?v=Ux95R8oq6Bg
- Universitat de Sevilla: https://www.youtube.com/watch?v=S2Evm-JMSJg
Per últim, també podem observar com les escoles comencen a implantar en els seus programes educatius tallers que fomentin les habilitats socials, l’empatia i/o la gestió emocional. Això no només educa, sinó que també ajuda a construir una cultura on parlar de salut mental sigui quelcom natural.
En conclusió, encara que hem avançat significativament en carregar-nos l’estigma de la psicoteràpia, encara hi ha feina per fer. La clau és continuar educant la societat sobre la diversitat de beneficis que la psicoteràpia pot oferir, promovent l’acceptació i la comprensió. En fer-ho, estem construint un futur on la cerca d’ajuda psicològica sigui tan natural i lliure de judicis com anar al metge per a qualsevol altra malaltia.
No permetis que l’estigma residual que encara queda t’obstaculitzi la cerca d’ajuda.
Anar al psicòleg no és cosa d’uns pocs valents, sinó una elecció intel·ligent per al benestar emocional de tots nosaltres.
Seguim trencant barreres junts!
FONTS CONSULTADES:
EL DIARIO (2023). Del tabú al “todo el mundo debería ir a terapia”: ¿se está pervirtiendo la conversación sobre salud mental? Extret de la página web: https://www.eldiario.es/era/perversion-conversacion-sobre-salud-mental_1_10526345.html
MAYO CLINIC (2017). Salud mental: cómo superar el estigma de las enfermedades mentales. Extret de la página web: https://www.mayoclinic.org/es/diseases-conditions/mental-illness/in-depth/mental-health/art-20046477
MINISTERIO DE SANIDAD. Hablemos de #SaludMental. https://www.sanidad.gob.es/campannas/campanas21/HablemosDeSaludMental.htm
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL (2022). Informe mundial sobre salud mental. Transformar la salud mental para todos. Extret de la página web: https://iris.who.int/bitstream/handle/10665/356118/9789240051966-spa.pdf?sequence=1
Segueix-nos a:
