13 gen. RECONNECTA AMB EL COS AMB EL MINDFULNESS CORPORAL ERÒTIC
TORNAR AL COS… SENSE PRESSA…SENSE EXIGÈNCIES…SENSE EXPECTATIVES…
En consulta, moltes persones expliquen una experiència similar: “sé què hauria de sentir, però no ho sento”. El cos hi és, la parella també, però la vivència eròtica sembla desconnectada, automàtica o buida. El desig no apareix, el plaer és limitat o, senzillament, la ment està a tot arreu menys en el cos.
En aquest context, el mindfulness corporal eròtic emergeix com una eina terapèutica poderosa. No es tracta d’aprendre tècniques sexuals noves ni d’intentar “activar” el desig a cop de voluntat, sinó de recuperar la capacitat d’habitar el cos amb la presència, la curiositat i la seguretat. Una proposta aparentment senzilla, però que pot esdevenir profundament transformadora.
En aquest article, explorarem el mindfulness corporal eròtic des d’una perspectiva clínica: què és, per què funciona, en quins casos és especialment útil i com s’integra en el treball terapèutic centrat en la sexualitat, el trauma i la regulació emocional.
QUÈ ENTENEM PER MINDFULNESS CORPORAL ERÒTIC?
El mindfulness, tal com el va popularitzar Jon Kabat-Zinn l’any 1979, consisteix a prestar atenció al moment present, de manera intencional i sense judici. Traslladat al camp corporal i eròtic, implica:
- focalitzar l’atenció en sensacions físiques reals, no en fantasies o expectatives,
- observar el que passa al cos tal com és, sense exigir que sigui diferent,
- permetre el plaer, però també la neutralitat, la incomoditat o l’absència de desig.
El terme eròtic aquí no es limita a l’acte sexual. Fa referència a la capacitat de sentir el cos com a viu, sensible i present, independentment de si apareix excitació genital o orgasme.
Des d’aquesta mirada, amb el mindfulness corporal eròtic no es busca resultats, sinó experiència.
PER QUÈ EL PLAER FALLA QUAN LA MENT ESTÀ EN MODE CONTROL?
Una de les grans paradoxes del plaer és que no respon bé a la pressió. Des del punt de vista neuropsicològic, l’excitació sexual requereix un cert grau de seguretat i relaxació. Quan la ment està ocupada en:
- autoavaluar-se (“ho estic fent bé?”),
- anticipar resultats (“m’excitaré?”),
- controlar respostes (“hauria de sentir més”),
El que s’activa és el sistema d’alerta, no el de plaer.
En moltes dificultats sexuals (desig inhibit, anorgàsmia, dolor sexual, disfunció erèctil), observem un excés de cognició (ment en marxa) i un dèficit de presència corporal. El mindfulness corporal eròtic actua justament aquí: posa èmfasi en reduir el soroll mental, per ampliar la capacitat de sentir.
COS, TRAUMA I SEXUALITAT
Des d’un enfocament clínic, és imprescindible parlar de trauma. Moltes persones amb dificultats sexuals no han patit un trauma sexual explícit, però sovint darrere sí que poden haver-hi:
- experiències de vergonya corporal,
- educació sexual repressiva,
- vivències mèdiques invasives,
- abusos,
- relacions en què el desig propi no era respectat.
Aquestes experiències poden deixar empremta al sistema nerviós. El cos aprèn que sentir pot no ser segur. En aquests casos, el mindfulness corporal eròtic no pretén enfocar-se en una pràctica d’intensificació, sinó de reconciliació amb el cos.
Treballar des de la consciència corporal permet detectar senyals primerenques de tensió o desconnexió, recuperar la sensació de control intern i, diferenciar entre excitació, activació i ansietat.
I sí, a vegades el primer “èxit terapèutic” és simplement poder notar que no se sent res, sense pànic.
EL MINDFULNESS NO ÉS RELAXACIÓ (ENCARA QUE A VEGADES RELAXI)
Un malentès habitual és pensar que el mindfulness serveix per relaxar-se. En realitat, serveix per prendre consciència. Això vol dir que, en el context eròtic, poden aparèixer incomoditats, avorriment, impaciència o emocions inesperades.
I tot això també forma part del procés terapèutic. Des d’un punt de vista clínic, el valor no està en eliminar aquestes experiències, sinó en poder sostenir-les sense fugir.
Com solem dir a consulta (amb un somriure còmplice): el cos no sempre col·labora amb les nostres expectatives, però sempre ens dona informació.
EL PAPER DEL TERAPEUTA
En un marc clínic, el mindfulness corporal eròtic no s’improvisa. Requereix una guia acurada, especialment quan hi ha antecedents de trauma o bloqueig intens.
El terapeuta en aquest procés:
- ajuda a posar paraules a l’experiència corporal,
- valida reaccions aparentment “contradictòries”,
- evita que la pràctica es converteixi en una nova font d’autoexigència.
Un dels aprenentatges més interessants d’aquesta pràctica, és que el plaer no es força: es permet. Quan la persona deixa de “buscar-lo”, sovint apareix de formes inesperades: més subtil, més difús, però també més autèntic.
EXERCICI PRÀCTIC AMB PARELLA: PRESÈNCIA CORPORAL
Aquest exercici no té com a finalitat provocar excitació ni resposta sexual concreta, sinó entrenar la capacitat de sentir el cos en presència de l’altre, reduint l’autoexigència i augmentant la seguretat relacional.
Objectiu terapèutic
- Afavorir la connexió amb les pròpies sensacions corporals.
- Reduir la pressió sobre el desig i el rendiment.
- Millorar la comunicació implícita i explícita de límits.
- Reforçar la sensació de seguretat en el contacte.
Durada orientativa
Entre 15 i 20 minuts.
Preparació
- Un espai tranquil, sense interrupcions.
- Roba còmoda (no és necessari despullar-se).
- Acord previ: no hi ha expectativa sexual, ni abans ni després de l’exercici.
Aquest punt és clau. Quan el cos sap que no “ha de passar res”, sovint pot permetre’s sentir més.
Pas 1: arribar al propi cos
(individual, 3–5 minuts)
Cada membre de la parella, assegut o estirat, tanca els ulls si ho desitja i porta l’atenció a:
- la respiració,
- els punts de contacte amb el terra, el llit o la cadira,
- les sensacions generals del cos (pes, temperatura, tensió, buidor).
No es tracta de relaxar-se, sinó d’observar. Si apareixen pensaments, es deixen passar.
Pas 2: contacte conscient
(per torns, 5 minuts cadascun)
Una persona fa de donant, l’altra de receptora.
- El donant col·loca suaument una mà sobre una zona neutral del cos de la parella (per exemple: esquena, avantbraç, espatlla…).
- La mà resta quieta o es mou molt lentament, sense intenció de provocar res.
- La receptora porta l’atenció exclusivament a què sent al cos, no al que “hauria” de sentir.
És important recordar:
👉 no cal agradar,
👉 no cal respondre,
👉 no cal sentir plaer.
Si en algun moment la sensació és massa intensa o incòmoda, la receptora pot dir simplement: “para” o “canviem”. El límit també forma part de l’exercici.
Després s’intercanvien els rols.
Pas 3: posar paraules a l’experiència
(Per torns, 5 minuts)
Sense interpretar ni analitzar, cada persona completa frases com:
- “Al meu cos he notat…”
- “M’ha estat fàcil/difícil…”
- “He descobert que…”
No es parla de l’altre, sinó de la pròpia vivència.
Això reforça la consciència interoceptiva i evita entrar en dinàmiques de correcció o justificació.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE
- En parelles amb dificultats sexuals, aquest exercici sovint desperta emocions inesperades (tendresa, tristesa, frustració). Totes són vàlides.
- En casos de trauma, pot ser recomanable escurçar el temps, ampliar les zones “segures” o fer-lo inicialment amb el terapeuta com a guia.
- L’exercici pot repetir-se diverses vegades, però perd eficàcia si es converteix en una rutina mecànica o en un “pas previ obligatori” al sexe.
Recorda que aquest no és un exercici per fer-ho bé, sinó per notar què passa.
FONTS CONSULTADES
Brotto, L. A., et al. (2016). Mindfulness-based group therapy for sexual desire. Journal of Sex Research. Extret del lloc web següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/24814472/
Kabat-Zinn, J. (2003). Mindfulness-Based Interventions in Context. Clinical Psychology: Science and Practice.
Levine, P. A. (2010). In an Unspoken Voice: How the Body Releases Trauma. North Atlantic Books.
Sánchez-Sánchez, L. & Valderrama Rodríguez, M. F. (2020). Mindfulness en la salud sexual y bienestar psicológico de profesionales y cuidadores/as de personas en riesgo de exclusión social. Elsevier. Revista Internacional de Andrología. Extret del lloc web següent: https://www.elsevier.es/es-revista-revista-internacional-andrologia-262-pdf-download-S1698031X21000418
