QUÈ PASSARIA SI ET CONVERTISSIS EN VIGILANT D’UNA PRESÓ… O EN PRESONER?

QUÈ PASSARIA SI ET CONVERTISSIS EN VIGILANT D’UNA PRESÓ… O EN PRESONER?

Un experiment real que va demostrar fins on pot arribar la conducta humana

Imagina que et proposen participar en un experiment de psicologia. Et diuen que és segur, que ajudaràs a la ciència i que només hauràs d’“interpretar un rol” durant uns dies. Acceptes. Però, al cap de poc temps, aquell joc deixa de semblar un joc.

Això és exactament el que va passar l’any 1971 en el famós Stanford Prison Experiment, dirigit pel psicòleg Philip Zimbardo.

EN QUÈ CONSISTIA L’EXPERIMENT?

La pregunta que Zimbardo volia respondre era inquietant però molt important:

Som “dolents” per naturalesa… o és el context el que ens pot portar a comportar-nos així?

En altres paraules:

Què passa quan una persona normal rep poder sobre una altra? I què passa quan algú és privat de llibertat i control?

Per investigar-ho, es va crear una presó fictícia als soterranis de la Universitat de Stanford.

24 estudiants universitaris, psicològicament sans, es van oferir voluntaris. Es van dividir a l’atzar en dos grups:

  • Guardians: tenien autoritat. Portaven uniforme, ulleres de sol (per evitar el contacte visual) i havien de mantenir l’ordre.
  • Presoners: van ser detinguts a casa seva per la policia, emmanillats i traslladats a la “presó”. Un cop allà, van perdre el seu nom i van passar a ser un número.
  • Sense rol: No adopten cap rol a no ser que hagin de reemplaçar a algun altre estudiant durant l’experiment.

No se’ls va donar un guió detallat. Només una idea general: actuar segons el seu rol.

I aquí és on tot va començar a canviar.

QUÈ HAVIA DE PASSAR… I QUÈ VA ACABAR PASSANT

L’experiment havia de durar dues setmanes. Però no va arribar ni a la meitat.

El primer dia, els rols no es van interioritzar en els participants, presoners i guàrdies es feien bromes recíprocament.

Però a partir del segon dia els presoners van començar a revelar-se i els guardians van començar a imposar normes estrictes. En qüestió d’hores, els guardians van anar més enllà:

  • Castigaven els presoners amb humiliacions.
  • Els feien repetir exercicis absurds.
  • Els privaven de son.
  • Utilitzaven el poder de manera cada cop més agressiva.

Els presoners, per la seva banda, van començar a mostrar signes d’estrès real:

  • Ansietat
  • Plors
  • Submissió extrema
  • Fins i tot crisis emocionals

Alguns no van poder suportar la situació i van haver de sortir abans d’hora.

En només 6 dies, l’experiment es va haver d’aturar.

EL MÉS IMPACTANT: EREN PERSONES NORMALS

Ni els guardians eren violents abans, ni els presoners eren dèbils.

Eren estudiants com qualsevol altre.

I, tot i això, el context —els rols, el poder, l’entorn— va ser suficient per transformar el seu comportament de manera radical.

I AIXÒ… QUÈ TÉ A VEURE AMB NOSALTRES?

Molt més del que sembla. Aquest experiment social ens ajuda a entendre situacions de la vida real:

  • En entorns laborals, algunes persones amb poder poden acabar actuant de manera autoritària.
  • A l’escola o en grups socials, els rols poden fer que algú domini i algú altre es sotmeti.
  • En institucions com presons o exèrcits, el sistema pot afavorir la deshumanització si no hi ha límits clars.

També connecta amb altres estudis, com els de Stanley Milgram, que van demostrar fins a quin punt podem obeir ordres encara que ens incomodin.

Potser la pregunta no és només “qui som”, sinó:

Qui podríem arribar a ser segons el context en què ens trobem?

El comportament humà no depèn només de la personalitat, sinó també de les situacions, els rols i les dinàmiques de poder.

Et deixem aquest enllaç per si t’interessa aquest tema https://www.ted.com/talks/philip_zimbardo_the_psychology_of_evil

FONTS CONSULTADES

BBC News Mundo (2018). Cómo fue el famoso “experimento de la cárcel de Stanford” que tuvo que suspenderse por perversidad. Recuperat de: https://www.bbc.com/mundo/noticias-46352635

Haney, C., Banks, W. C., & Zimbardo, P. G. (1973). Interpersonal dynamics in a simulated prison. International Journal of Criminology and Penology, 1, 69–97. Recuperat de: http://pdf.prisonexp.org/ijcp1973.pdf

Milgram, S. (1974). Obedience to Authority: An Experimental View. Harper & Row. Perez Roncal, E (2017). El experimento de la cárcel de standford y su aplicación a las relaciones laborales. UAB. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2017/178150/TFG_eperezroncal.pdf

@capsiandorra
@capsiandorra