20 nov. QUÈ ÉS EL “SOROLL MENTAL” DES D’UNA MIRADA NEUROPSICOLÒGICA?
Hi ha moments en què percebem un estat difús de malestar: cansament persistent, dificultat per concentrar-nos, rumiació constant i una sensació general de saturació mental. No sempre s’identifica amb emocions concretes: no és exactament ansietat, ni depressió, ni estrès intens, però sí un estat d’hiperactivació psicològica i fisiològica que afecta el nostre funcionament cognitiu i emocional.
Aquest fenomen rep sovint el nom de soroll mental. Tot i que no és un diagnòstic clínic, descriu de manera precisa un conjunt de processos neuropsicològics que es posen en marxa quan el cervell supera la seva capacitat òptima de gestió d’estímuls, informació i exigències.
El soroll mental pot entendre’s com el resultat de tres mecanismes:
1. Sobrecàrrega del sistema executiu
El còrtex prefrontal, responsable de funcions com la planificació, presa de decisions, control d’impulsos i regulació emocional, té una capacitat limitada. Quan acumulem tasques, preocupacions o estímuls, el sistema executiu es veu sobrecarregat i perd eficàcia:
- Augmenta la rumiació
- Disminueix la capacitat de focalitzar
- Apareix la sensació de descontrol intern.
2. Hiperactivació del sistema nerviós autònom
L’estrès sostingut, fins i tot quan no és intens, activa de manera prolongada la branca simpàtica del sistema nerviós (l’estat de “lluita o fugida”).
Això es tradueix en:
- Freqüència cardíaca més alta
- Respiració superficial
- Tensió muscular
- Major sensibilitat als estímuls.
3. Bloqueig del processament emocional
Quan el sistema està saturat, el cervell prioritza automatismes i supervivència. L’amígdala, centre de detecció d’amenaces, té més pes, i les xarxes responsables de la regulació emocional es fan menys accessibles.
Això explica perquè:
- Costa identificar què sentim
- Plorem sense motiu aparent
- Ens irritem amb estímuls mínims.
Aquest conjunt de processos genera un estat de “soroll intern” que és, en realitat, un mecanisme d’alarma del sistema nerviós.
Per què apareix?
El soroll mental sovint es desenvolupa després de períodes en què hem funcionat en “mode eficiència” o “mode supervivència”:
– excés de responsabilitats
– manca de descans profund
– hiperestimulació digital
– poca pausa emocional
– sobrecàrrega cognitiva continuada.
Quan no deixem espai per processar experiències, el cervell acumula tasques incompletes (els anomenats open loops) i emocions no integrades. Aquesta acumulació augmenta el soroll intern i minva la capacitat de prendre decisions clares.
ESTRETÈGIES BASADES EN EVIDÈNCIA PER REDUIR EL SOROLL MENTAL
1. Tornar al cos (regular el sistema nerviós)
Quan hi ha molt soroll, el cap hiperactiu desconnecta del cos. Reconnectar-hi és clau per calmar la ment.
Propostes:
• Respiració 4-7-8: inspira 4 segons, mantén 7, exhala 8. 3 o 4 repeticions.
• Caminar sense estímuls: sense música ni mòbil, simplement observant.
• Estiraments lents: 10 minuts al matí o al vespre, amb moviments conscients.
• Dutxa conscient: sentir l’aigua, les olors, la temperatura.
• Natura: 5 minuts de contacte amb verd, encara que sigui en un petit parc.
2. Ordenar la ment (baixar el soroll intern)
Quan hi ha saturació, la ment necessita un espai on abocar el que carrega.
Propostes:
• Escriptura lliure: escriu tot el que tens dins, sense fil ni ordre.
• Llistes externes: treu del cap tasques i preocupacions posant-les en un paper.
• L’espai del “no fer”: 15 minuts al dia per simplement existir.
• Posar nom a tres emocions: encara que siguin imprecises (ex. “cansament, inquietud, confusió”).
3. Desbloquejar emocions
El soroll mental sovint tapa emocions que no hem pogut expressar.
Propostes:
• Música que acompanyi l’estat intern i deixar-te sentir.
• Plorar sense pressa: deixar que el cos faci el que necessita.
• Converses que calmin: parlar amb algú que escolti sense jutjar ni voler arreglar-ho tot.
• Pintar o fer collage emocional: donar forma al que no pots expressar amb paraules.
4. Crear silenci extern per facilitar el silenci intern
No podem calmar la ment si vivim envoltats d’estímuls constants.
Propostes:
• Desconnectar del mòbil en franges concretes del dia.
• Neteja visual: ordenar l’espai físic per reduir el soroll mental.
• Un racó de calma: llum suau, una tassa de te, un moment en solitud.
• Limitar informació: menys notícies, menys xarxes, menys sèries estimulants.
5. Petits rituals diaris per cuidar-te
Els petits gestos sostinguts tenen un efecte significatiu.
Idees:
• Ritual matinal senzill: obrir la finestra, respirar, beure aigua abans de mirar el mòbil.
• Tancament del dia: escriure tres coses que agraeixes o que has fet bé.
• Recordatori visual: una imatge, frase o objecte que et connecti amb la calma.
6. Quan el soroll no baixa
Si després de petits canvis el soroll continua alt, potser necessites un espai de contenció externa: teràpia, suport emocional o revisar la càrrega que portes.
EN RESUM:
El soroll mental no és un enemic: és un missatge. Una manera que té la ment de dir-te que hi ha alguna cosa necessita atenció: descans, límits, pausa o expressió emocional.
Quan deixes d’intentar apagar-lo i aprens a escoltar-lo, es transforma.
Del soroll comencen a emergir frases més clares:
“Estic massa cansat/da.”
“Això ja no em fa bé.”
“Necessito parar.”
“Vull tornar a sentir calma.”
El silenci no arriba quan ho tens tot resolt, sinó quan deixes d’intentar–ho tot alhora.
FONTS CONSULTADES
Estévez, M. (2025). Ruido mental, redúcelo mediante entrenamiento mental. Article extret del següent lloc web: https://quierocuidarme.dkv.es/salud-para-todos/ruido-mental
Gómez, M. (2024). Cómo suavizar los Ruidos Mentales. Article extret del següent lloc web: https://www.psicoactiva.com/blog/suavizar-los-ruidos-mentales/
