11 jul. PERSONES TÍMIDES? O INTROVERTIDES?
Tot i que pugui semblar estrany, timidesa i introversió són dos conceptes diferents que molt sovint es poden confondre.
La timidesa fa referència a sentir angoixa o incomoditat en situacions socials, fet que pot dificultar la interacció amb les altres persones. D’altra banda, la introversió és un tret o una característica de la personalitat en la qual una persona prefereix activitats solitàries o en grups reduïts.
És important tenir en compte que no totes les persones tímides són introvertides, ni totes les introvertides, tímides. Algunes persones poden ser tímides, però poden gaudir de la companyia d’altres persones, mentre que algunes persones introvertides poden sentir-se poc, o gens, còmodes en situacions socials a més a més de necessitar temps de solitud per a recarregar les seves energies.
Cal destacar que ambdues característiques són naturals i normals, i no necessàriament indiquen un problema o patologia. Però en el cas que puguin causar dificultats significatives en la vida d’una persona, és recomanable buscar ajuda professional per aprendre diverses estratègies per a gestionar-les de forma saludable.
En l’article d’aquesta setmana volem explorar aquestes dues característiques i veure’n les conseqüències de cadascuna d’elles. Pels psicòlegs és important tenir molt clara la diferència entre totes dues característiques per poder oferir l’atenció adequada a les necessitats de cada característica, que tampoc són les mateixes.
PER QUÈ NO SIGNIFICA EL MATEIX SER TÍMID I SER INTROVERTIT?
Tant les persones tímides com les introvertides presenten certes reticències a l’hora d’abordar les situacions socials. Tot i així, podem observar una diferència important: la motivació per socialitzar. La persona amb timidesa evita la situació social per sentir la sensació d’ansietat, la por al rebuig o de malestar a l’hora d’interactuar amb els altres; mentre que la persona introvertida prefereix o escull la soledat i la tranquil·litat, ja que és una de les seves formes de recarregar la seva energia en el seu món interior, ben al contrari a les persones extravertides.
Les persones amb timidesa tenen dificultats significatives a l’hora de relacionar-se amb les altres persones. Ja des que són infants tenen una por irracional a ser jutjats negativament pels altres i de fer el ridícul en diferents situacions socials. Acostumen a fer esforços per passar desapercebuts i les seves habilitats socials són més aviat escasses presentant dificultats importants a l’hora de tenir converses mostrant-se insegurs i amb molta vergonya, especialment amb persones que no coneixen o no són del seu entorn més proper.
Les persones introvertides, en canvi, no presenten dificultats per relacionar-se ni senten aquesta por irracional a ser jutjats o fer el ridícul, senzillament prefereixen la soledat o la companyia de poques persones i compten amb més habilitats socials que les persones amb timidesa degut a que no solen sentir-se incòmodes en situacions socials, especialment si són activitats tranquil·les.
QUAN HEM DE PREOCUPAR-NOS?
Pel que podem observar amb la informació recollida en aquest article, la timidesa pot comportar problemes més severs que la introversió.
Les persones tímides poden arribar a desenvolupar problemes més greus per la manca de confiança i seguretat en si mateix/a podent ser percebudes pels altres com a maleducats, persones fredes o distants o fins i tot com a estranyes. És per aquest motiu que sovint poden sentir-se rebutjades en les seves interaccions socials i els pot provocar problemes d’autoestima. Imaginem un nen o nena tímid/a que mai ha buscat ajuda, com serà aquesta persona en l’etapa adulta?
Les persones introvertides gaudeixen de la solitud i de les activitats tranquil·les, no tenen la necessitat de tenir molts amics; condicions que ells mateixos trien per al seu benestar. Però tot i així, moltes vegades aquest tipus de personalitats tan marcades pot portar a la persona a aïllar-se social i laboralment, fet que també podria comportar-li problemes d’autoestima.
En el cas dels infants és important fixar-se en la qualitat de les seves relacions socials. En el cas que no tinguin amics ja és un senyal d’alerta important per començar a demanar ajuda i fer prevenció de possibles problemes futurs com problemes de socialització, trastorns d’ansietat i depressius o fòbia social. Cal tenir en compte que els introvertits tenen amics, encara que escassos.
Un altre signe d’alarma, tant en nens o amb adults tímids, seria observar respostes ansioses o de temor en determinades situacions socials, com per exemple llocs amb molta gent; en canvi, els introvertits no experimenten aquest tipus de respostes tot i que eviten aquestes situacions ni les gaudeixen.
Cal fixar-se també amb la seva forma de comunicar-se: poden presentar dificultats a l’hora d’establir converses amb altres persones, o bé, el seu tipus de comunicació pot ser poc adequat mostrant un estil més agressiu o molt passiu.
En el cas dels infants també podem afegir que els tímids, al contrari que els introvertits, poden semblar nens tristos i preocupats. En el cas dels adults, també podem observar aquests estats emocionals, tot i que molts d’ells ja poden haver après a conviure amb aquestes condicions.
Com hem pogut comprovar en aquest article, ni la timidesa ni la introversió són, a priori, una patologia, són trets que influeixen en la conducta i condicionen les relacions interpersonals podent bloquejar o afectar la vida d’aquestes persones i, per tant, poder acabar desenvolupant alguna patologia.
FONTS CONSULTADES:
Gonzalez Suarez, S (18/08/23) ¿Por qué ser introvertido no significa ser tímido? Psicologia: La Mente es Maravillosa. Article extret del següent lloc web:
https://lamenteesmaravillosa.com/introvertido-no-significa-ser-timido/
Tresb (21/10/23). ¿Cuál es la diferencia entre introvertido y tímido? Psicologia: Yodona. El Mundo. Article extret del següent lloc web:
https://www.elmundo.es/yodona/vidasaludable/2023/10/21/650c52a2e85ece916d8b45cf.html
