24 abr. PERFECCIONISME: VIRTUT O DEFECTE?
L’exigència i el perfeccionisme són dos defectes molt valorats. I dic defectes perquè acaben esclavitzant-nos. Ens sotmeten a nivell d’esforç i competitivitat que impedeixen que puguem viure feliços.
Ens hem educat en una societat competitiva. En la qual el lema de “més és millor” s’utilitza en terreny professional, personal, social. Les xarxes tampoc són el nostre millor aliat i ens venen frases manies com que “no tenim límits”, “la teva actitud pot amb tot”. I ens acabem creient aquestes frases buides. Creences que acaben per frustrar-nos, deprimir-nos i picar-nos l’autoestima.
Per què ens perjudiquen i ens fan sentir malament? Perquè ens eduquen en la falsa creença que hem d’estar tot el dia superant-nos perquè això és sinònim d’èxit. Voler superar-te diu de tu que tens ambició, ganes de ser millor. Però, millor, en què? No seràs millor persona, ni més altruista, ni més amable. Es tractaria de ser millor per a aconseguir més reptes, un millor treball, guanyar més diners… No ens eduquen en l’acceptació ni en la paciència. Tampoc ajuden a desenvolupar una autoestima positiva, perquè la idea de superar-se cada dia ens porta a no estar a gust ni satisfets amb el que tenim ni amb el que som…perquè sempre podria ser una miqueta millor. I això ens frustra. La persona exigent acaba per demanar al seu entorn un nivell d’exigència semblant, amb el que també afecta l’autoestima dels seus.
No confonguem baixar el nostre nivell d’exigència amb la cultura de l’esforç. L’esforç és un valor importantíssim en les nostres vides que ens ajuda a perseverar, a ser disciplinats, a postergar plaers immediats per a comprometre’ns amb les nostres obligacions. L’esforç és necessari, però perquè ens ajudi a ser responsables. Hi ha una diferència abismal entre ser responsable i ser exigent. La persona responsable és una persona complidora, fa el que diu que farà. I una vegada fet, es queda tranquil·la i gaudeix de la vida. La persona exigent, fa el que diu que farà i es queda rumiant tot allò que podria haver fet millor. O perd un temps valuosíssim del seu oci per a continuar millorant un aspecte concret, que segurament ningú sabrà valorar.
Si ets de les persones que sofreix pel seu nivell d’exigència i t’agradaria viure una miqueta més tranquil, et proposem els següents consells:
- Fes-te la pregunta, quin preu estic pagant per ser tan exigent i perfeccionista amb mi? Tracta d’escriure una llista per a prendre consciència d’això. Per exemple: “Perdo temps d’oci que podria invertir amb amigues, anant al gimnàs o fent a casa les manualitats que tant em relaxen.” “Tinc ansietat perquè no arribo a tot com a mi m’agradaria.”
- Deixa de voler controlar-ho tot. No és possible. La vida té una gran part de no controlable i voler ocupar-te del que no depèn tu no sols genera insatisfacció. També eleva els teus nivells d’ansietat. Per a saber si alguna cosa depèn de tu, n’hi ha prou que et preguntis: això que em preocupa tant puc resoldre-ho ara?
- Més no és sinònim de millor. Necessites canviar algunes de les teves creences per a poder baixar el teu nivell d’exigència. Solem ser molt poc tolerants a l’hora de canviar i comprometre’ns amb nous hàbits si no creiem fermament en què són bons per a nosaltres.
- Aprèn a conviure amb el lleuger malestar que provoca la imperfecció. Això suposa suportar una miqueta de malestar. No ens agrada el malestar ni seguir rumiant amb idees que ens porten a continuar sent perfeccionistes i exigents. Per evitar aquest malestar, planxem mitjons, ens posem a cuinar a les tantes de la nit, busquem el regal perfecte per una amiga… Aprèn a conviure amb aquest lleuger malestar que suposa que les coses estiguin a mig fer i que no siguin perfectes. Quan t’acostumes a aquest malestar, si li deixes un temps, si t’exposes a aquesta “mediocritat”, al final el malestar es dilueix. I així deixes d’esclavitzar-te.
- Tingues un anclatge per a calmar els pensaments obsessius que et diuen “fes-ho ara, fes-ho millor”. Quan el teu cap perdi la serenitat donant tornades a com fer les coses millor o com seguir enganxada en tasques que et roben temps, tracta de no parlar amb aquests pensaments i en lloc d’això, pots repetir-te alguna cosa com “tal com ara està, està bé”. Sense jutjar-te, sense raonar.
- Posa’t temps raonables a aquelles tasques a les quals sols donar-los més voltes. A vegades ens enredem amb una tasca i no tenim límits. Ens posem a corregir alguna cosa i ho llegim una vegada i una altra, una vegada i una altra. Posa-li un límit de temps.
- La gent et vol perquè ets persona, no perquè ets perfecte. No necessites l’aprovació de ningú. Si la teva satisfacció personal i la teva seguretat depenen de l’aprovació dels altres, sempre buscaràs com fer les coses millor per a no perdre aquesta aprovació. Necessites creure’t que tu ets valuós per ser persona. Sense més. Pots fallar, pots actuar sense agradar-li als altres, pots tenir idees o projectes que els altres no aprovin. Si algú ha d’apartar-te de la seva vida per aquest motiu, com més aviat millor surti de la teva vida, millor. No necessites un barem que t’estigui mesurant tot el dia.
NECESSITES FLEXIBILITZAR LA TEVA MENT
Obrir-la. Entendre que la vida és més que aquest moment en el qual t’estàs consumint per viure una vida perfecta.
Ningú et demanarà comptes de la teva perfecció quan no siguis aquí. I la petjada que deixes en la vida està més relacionada amb el gaudir i els valors de convivència, que amb el que facis des del teu nivell d’exigència.
Segueix-nos a:
