09 maig PERFECCIONISME I AUTOEXIGÈNCIA: QUAN VOLER FER-HO TOT BÉ ES CONVERTEIX EN UN PES
En la societat actual, l’excel·lència i el rendiment sovint es presenten com a valors essencials per tenir èxit. En aquest context, moltes persones desenvolupen un patró d’autoexigència elevada i perfeccionisme, convençudes que només a través d’un alt nivell de compromís i d’esforç constant podran ser valorades, estimades o reconegudes. Tot i que el desig de fer les coses bé és legítim i saludable, quan aquest desig es converteix en una necessitat rígida o constant, pot tenir conseqüències importants per a la salut mental i emocional.
QUÈ ÉS EL PERFECCIONISME?
El perfeccionisme és una tendència a fixar-se estàndards molt elevats i, sovint, inassolibles, amb una autoavaluació molt crítica davant qualsevol error o resultat percebut com “insuficient”. Sovint, aquestes persones associen l’error amb el fracàs o la decepció, i poden viure’l com un atac a la seva pròpia vàlua personal.
EXEMPLES DE COMPORTAMENTS AUTOEXIGENTS
Alguns signes habituals d’autoexigència i perfeccionisme inclouen:
– Sentiments de culpa quan es descansa o es fa una activitat per plaer.
-Por excessiva a cometre errors o a no estar a l’altura de les expectatives (pròpies o externes).
-Focalització constant en el que falta o no s’ha aconseguit, en comptes de valorar els progressos o assoliments.
-Evitació de projectes o reptes per por de no fer-ho perfectament.
-Necessitat de revisar repetidament una tasca abans de donar-la per finalitzada.
-Incapacitat per delegar, per por que els altres no ho facin “tan bé”.
QUINES CONSEQÜÈNCIES POT TENIR?
L’autoexigència i el perfeccionisme són actituds que sovint es presenten com a trets positius, vinculats a la responsabilitat, la dedicació o la recerca de l’excel·lència. Tanmateix, quan es mantenen de manera sostinguda i inflexible, poden tenir un impacte profundament negatiu en el benestar emocional i mental. El perfeccionisme extrem implica viure amb una sensació constant que mai no n’hi ha prou, que res no és prou bo, i que els errors —per petits que siguin— són fracassos personals. Aquesta mirada rígida i autoexigent pot derivar en estrès crònic, ansietat elevada, esgotament emocional i dificultats per valorar-se positivament. L’autoestima es veu afectada, ja que es construeix en funció del rendiment i no del valor personal inherent.
A més, el perfeccionisme no només s’adreça cap a un mateix: sovint també comporta una actitud crítica o exigent cap als altres, dificultant les relacions personals. Pot generar distància emocional, problemes de comunicació i resistència a mostrar vulnerabilitat o a demanar ajuda, per por de ser percebut com a dèbil o insuficient. Amb el temps, aquesta dinàmica pot crear un aïllament emocional, empobrint els vincles afectius.
En casos més severs, l’autoexigència desmesurada pot contribuir al desenvolupament de trastorns psicològics com l’ansietat generalitzada, la depressió, entre altres. Reconèixer i treballar aquests patrons és clau per construir una relació més sana amb un mateix, basada en l’autoacceptació, la compassió i la flexibilitat.
COM TREBALLAR EL PERFECCIONISME I L’AUTOEXIGÈNCIA?
Superar la rigidesa del perfeccionisme no vol dir “conformar-se” o “deixar d’intentar millorar”. Vol dir aprendre a conviure amb la imperfecció humana, amb la flexibilitat i amb una mirada més compassiva cap a un/a mateix/a. Algunes pautes útils són:
-Revisar les expectatives: Preguntar-se si els objectius que ens marquem són realistes, sostenibles i necessaris.
-Permetre’s l’error: Entendre que equivocar-se forma part de l’aprenentatge i no determina el nostre valor personal.
-Posar límits al temps invertit en tasques o projectes, i acceptar que “prou bé” pot ser més sa que “perfecte”.
-Practicar l’autoestima i l’autocompassió: tractar-nos i parlar-nos com ho faríem amb un amic estimat, de manera més compassiva i comprensiva, fins i tot quan les coses no surten com hauríem volgut.
-Celebrar els èxits, per petits que siguin, i no focalitzar-se només en el que falta.
– Fer pauses i descansar sense culpa: el descans és una necessitat, no un luxe.
QUAN DEMANAR AJUDA?
Si la pressió interna és constant, interfereix amb la vida quotidiana, causa malestar emocional o afecta les relacions, pot ser molt útil fer un treball terapèutic. A través de la psicoteràpia, es pot aprendre a identificar els patrons exigents, entendre’n l’origen i adquirir eines per viure amb més llibertat i equilibri.
No cal ser perfecte per tenir una vida plena. Aprendre a valorar–se també passa per acceptar–se en la imperfecció.
