MALSONS INFANTILS I TERRORS NOCTURNS

13 maig MALSONS INFANTILS I TERRORS NOCTURNS

Els malsons infantils i els terrors nocturns s’engloben dins dels trastorns del son i concretament en el grup de les parasòmnies.

Es denominen parasòmnies a aquells trastorns del son caracteritzats per esdeveniments o conductes anormals associades a la son, a les seves fases específiques o als moments de transició son-vigília.

Normalment no constitueixen trastorns importants però sí que poden ser objecte d’assessorament o intervenció psicològica pels efectes secundaris que poden produir en el nen (por a adormir-se a la nit, a agafar el son només, irritabilitat, ansietat, etc.).

DIFERÈNCIES ENTRE MALSON Y TERROR NOCTURN

Segons l’edat de l’infant i la seva capacitat de comprendre i seguir instruccions, podem utilitzar tècniques de relaxació per afavorir el trànsit de l’estat de vigília al de la son.

Es tracta d’un dels trastorns més freqüents en la infància.

Podem definir-lo com un somni llarg molt elaborat, amb riquesa de detalls i que provoca en el nen una forta sensació d’ansietat, por o terror. El contingut dels mateixos és molt variat però sempre hi ha un component de perill per a la integritat física de l’infant. En general no fan referència a situacions reals (excepte en aquells nens que han patit situacions traumàtiques).

L’episodi sol acabar amb el despertar de l’infant, tornant aquest a un estat de plena alerta i amb la sensació de por o ansietat encara present.

A diferència del que passa amb els terrors nocturns, el nen, normalment, és capaç de relatar amb tot detall el malson, els seus personatges, circumstàncies i fets que s’han anat succeint.

Encara que els malsons no solen suposar un risc, per si mateixes, per a la salut de l’infant, sí que poden produir un cert temor a dormir, especialment, si aquests són freqüents. És en aquests casos quan es pot alterar el patró de son i aparèixer secundàriament la somnolència excessiva, irritabilitat, ansietat, etc.

Els malsons solen aparèixer en la fase REM i amb major freqüència en la segona meitat de la nit.

Respecte als seus orígens s’han associat amb agents externs que han provocat inquietud en el nen. A mesura que disminueixen les causes que l’han produït aniran desapareixent. No solen haver trastorns psicològics associats als malsons sinó que normalment tenen relació amb fases específiques de el desenvolupament emocional.

Quan són molt freqüents, sí que s’ha associat a nens amb un perfil d’inseguretat per algun motiu familiar, escolar o un altre.Són també habituals en nens que han estat separats de les seves mares durant un llarg període de temps o si són hospitalitzats.

Segons el DSM-IV (Manual Diagnòstic), la prevalença oscil·la entre un 10-50% en nens de 3 a 5 anys. El primer episodi sol aparèixer per primera vegada entre els 3 i 6 anys.

Normalment aquests episodis es superen amb l’edat i no necessiten cap tipus d’intervenció psicològica.

Prevenció dels malsons

• Convé identificar els factors que puguin ser estressants per al nen per tal d’eliminar-los o reduir-los.
• És important saber escoltar i/o interpretar les claus del seu comportament (si han hagut canvis en la seva conducta habitual contingentment a l’aparició de malsons, etc..).
• Crear uns bons hàbits i higiene del son (horaris per dormir regulars, rutina abans d’anar a dormir, controlar aspectes de l’ambient que entorpeixen la qualitat del son, etc.).
• Millor evitar pel·lícules, programes o contes de terror abans d’anar a dormir.

Orientacions d’actuació davant els malsons

• El malson sol acabar amb el nen despert, però ell segueix sentint i manifestant una gran ansietat o por.
• Els pares han de saber tranquil·litzar els nens després de l’episodi.
• És important que acudeixin al dormitori del fill, l’escoltin però sense entrar en massa detalls sobre el contingut del somni.
• No aclaparar amb massa explicacions d’entrada (per exemple intentar demostrar-li que els monstres només existeixen en la seva imaginació).
• Utilitza una veu suau i tracta de no mostrar-te excessivament preocupat o ansiós pel que ha succeït.
• Dóna-li instruccions en el sentit que ha tingut un malson mentre dormia i que ja ha passat tot.
• Si el nen és petit o està molt espantat pot valorar-se, després de l’episodi concret i la seva magnitud, la idoneïtat de deixar-lo dormiral dormitori dels pares, o que algun d’ells l’acompanyi durant algun temps mentre tracta d’agafar el son. També pot deixar-se connectat algun petit pilot de llumo bé deixar-li un objecte que li proporcioni seguretat. De totes maneres, aquests aspectes s’han de valorar en cada cas per no crear hàbits inadequats.
• Pels nens més grans (a partir 7 o 8 anys) pot funcionar bé que els pares parlin al matí sobre el malson. Cal esbrinar si hi ha alguna cosa que el preocupa especialment (a l’escola, a casa …).
• Explica-li que aquests episodis, tot i que molt molestos, obeeixen a uns processos normals que es donen durant el creixement i tenen caràcter transitori. Amb això podrem contribuir a rebaixar el nivell d’ansietat associada a l’episodi i el temor que es torni a produir.
• El parlar sobre els fets en un ambient calmat i lúdic sempre resulta una gran eina terapèutica.
• Pot també, segons l’edat de l’infant, utilitzar el dibuix o descriure el malson com a mitjà per treure fora la por i plasmar-ho en un paper on podrà manipular la història, canviant el final del malson. D’aquesta manera, amb un nou final podem propiciar que el nen es senti més segur. Cada nen és diferent i així succeeix amb la vivència del malson, per tant, haurem ajustar-nos a les peculiaritats de cada cas.

Els anomenats terrors nocturns són menys freqüents que els malsons, però, tenen també una alta incidència en la població infantil.

Durant l’episodi és habitual que el nen s’assenti bruscament al llit i comenci a cridar i plorar amb una expressió facial de terror i signes d’intensa ansietat. A diferència del que succeeix en els malsons, no sol despertar-sefàcilment malgrat els esforços d’altres persones que tracten de treure’ldel moment desagradable. Si finalment s’aconsegueix, el nen es mostra confús, desorientat durant uns minuts i amb una certa sensació de por però no tan acusat com en el cas dels malsons. No hi ha record del somni i si no s’ha despertat totalment torna a dormir immediatament sense record del que va passar a l’endemà.

Segons DSM-IV (Manual diagnòstic), la prevalença dels terrors nocturns en població infantil és de 1-6%, sent mes freqüent en nens.

Normalment s’inicia en nens d’edats compreses entre 4 i 12 anys, i remetenespontàniament durant l’adolescència.

Els terrors nocturns solen aparèixer en les fases 3 i 4 de la son NO REM, normalment en la primera meitat de la nit.

Els nens amb terrors nocturns no presenten una major incidència de trastorns mentals o psicopatològics que la població general. La tensió emocional i la fatiga semblen incrementar l’aparició d’aquests episodis. Fets traumàtics recents (hospitalitzacions, separació de la mare, mort esser estimat, etc.) són factors de risc que poden desencadenar i mantenir els episodis.

Alguns autors defensen un component hereditari en els terrors nocturns i fins i tot s’apunten factors genètics. No obstant això, això no ha de minimitzar la influència dels factors externs o ambientals com l’estrès, la presència s’associa de forma molt evident amb alguns d’aquests episodis.

Prevenció dels terrors nocturns

• Tant en els terrors nocturns com en els malsons cal valorar la conducta de l’infant durant la vigília. Considera si hi ha problemes a l’escola o un altre àmbit que puguin estar influint en el mateix. Si es confirma l’existència d’aquests factors externs,  caldria actuar sobre ells per tal de solucionar el problema.
• Evita pel·lícules, sèries o històries de terror abans d’anar a dormir, així com jocs que suposin una excitació excessiva pel nen. 
• Crea una rutina a l’hora d’anar a dormir que sigui senzilla i relaxant: bany, llegir, parlar d’aspectes agradables, mimos, etc.
• Assegura’t que el nen descansa suficientment. Que dorm les hores suficients amb regularitat en els horaris.
• No permetis que es quedi despert fins molt tard.
• Una altra tècnica molt efectiva consisteix a despertar a l’infant abans de l’hora en què habitualment apareixen els episodis (en la primera meitat de la nit). Això requerirà l’observació prèvia durant diversos dies per poder establir el moment aproximat en què es produeix. Amb aquesta acció es talla el cicle de la son i, per tant, l’aparició de l’episodi.

Orientacions d’actuació davant els terrors nocturns

• És important establir clarament el diagnòstic diferencial amb els malsons comentats anteriorment ja que es tracta de trastorns diferents però que s’expressen en el mateix àmbit: el son.
• Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen necessitar tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen i així ho estimi un professional de la salut.
• En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d’adoptar una actitud tranquil·la i de coneixement del trastorn.
• Durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui del llit o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat (recordem que el nen no està despert).
• No parlar-li ni intentar despertar-lo.
• Cal esperar que l’episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància.
• No és recomanable discutir al dia següent sobre l’episodi, ja que podríem preocupar-lo i provocar resistències a l’hora d’anar a dormir.
• Poden també ser necessàries l’aplicació de tècniques que ensenyin a l’infant a afrontar els malsons que li provoquen ansietat. Es pot entrenar la relaxació o fer que el malson perdi el seu caràcter amenaçant. Hi ha nens que desenvolupen la capacitat de desconnectar o finalitzar el son quan aquest passa a ser amenaçant (són conscients que estan somiant malgrat estar adormits).

Referències:

Asociación Americana de Psiquiatría. Guía de consulta de los criterios diagnósticos del DSM 5. Arlington, VA, Asociación Americana de Psiquiatría, 2013.

Asociación Española de Pediatría. (2014-2019). Pesadillas y terrores nocturnos. España. En família AEP. Recuperat de:  https://enfamilia.aeped.es/

Asociación Española de Pediatría (2008). Protocolos de la Asociación Española de Psiquiatría Infanto-Juvenil. Madrid. AEP Asociación Española de Pediatría. Recuperat de: https://www.aeped.es/

Banús, S. (2018-2020). Pesadillas, Terrores nocturnos. Tarragona. Psicodiagnosis: Psicología Infantil y Juvenil. Recuperat de: https://psicodiagnosis.es/

The Nemours Foundation (1995 -2020). Terrores nocturnos. Kidshealth. Recuperat de: https://kidshealth.org

Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra