04 abr. LIMERÈNCIA: LA FANTASIA OBSESSIVA PER UN AMOR
Has sentit mai una atracció tan intensa per una altra persona que els teus pensaments i emocions se centraven únicament en ella? T’has vist immers en una voràgine de fantasies i somnis amb aquesta persona, idealitzant-la fins al punt de perdre l’objectivitat? Si has experimentat alguna cosa així, és possible que hagis passat per un estat de limerència.
QUÈ ÉS LA LIMERÈNCIA?
L’any 1979, Dorothy Tennov, psicòloga experimental i professora de la Universitat de Bridgeport, va utilitzar el terme limerència al seu llibre “Love and Limerence: The Experience of Being in Love“, basat en una dècada de recerca i diversos centenars d’estudis de casos sobre l’aferrament romàntic. Tennov va descriure aquest terme com un “amor apassionat no correspost”.
La limerència és un estat mental involuntari que es caracteritza per una atracció romàntica obsessiva cap a una altra persona. És un estat que els especialistes també reconeixen com a trastorn obsessivocompulsiu enfocat cap a l’amor. I és que, si alguna cosa destaca d’aquest trastorn és aquesta successió de pensaments obsessius amb la persona a qui s’idealitza. I pot arribar a passar amb una persona a qui mai no s’ha vist en persona, amb una persona casual desconeguda o amb una persona amb qui es comparteix una relació.
Allò que diferencia la limerència de l’enamorament o de l’amor és la intensitat, una muntanya russa emocional que fluctua de l’eufòria a la desesperació. És a dir, qualsevol senyal de rebuig pot fer que algú es decebi o entristeixi molt, i qualsevol senyal d’interès pot fer que algú s’emocioni o il·lusioni en excés. És un interminable joc mental d’alts i baixos.
QUAN ES TORNA UN PROBLEMA?
La majoria de la gent experimenta cert grau de limerència, però és problemàtic quan és torna incontrolable i interfereix amb la capacitat de tenir relacions significatives al món “real” perquè estàs mantenint aquesta relació en la “ment”. Els símptomes més freqüents són:
Pensaments intrusius: La persona no pot deixar de pensar en l’altra persona, fins i tot quan està realitzant altres activitats.
Fantasies i somnis: es creen fantasies i somnis elaborats sobre la persona estimada i la relació ideal que podrien tenir.
Comportament compulsiu: La persona busca constantment l’atenció i aprovació de l’altra persona, fins i tot arribant a realitzar comportaments inadequats o arriscats.
Idealització: s’idealitza a la persona, ignorant els seus defectes i magnificant les seves qualitats.
Dependència emocional: La persona sent una forta dependència emocional de la persona idealitzada, i la seva autoestima es veu afectada per la resposta d’aquesta.
QUINES DIFERÈNCIES EXISTEIXEN ENTRE LA LIMERÈNCIA I L’ENAMORAMENT?
L’enamorament és una experiència natural i saludable, mentre que la limerència pot arribar a ser obsessiva i perjudicial. Algunes de les diferències clau entre ambdós són:
La reciprocitat: L’enamorament sol ser recíproc, mentre que la limerència no sempre ho és.
La intensitat: La limerència és molt més intensa que l’enamorament, que acostuma a ser estable i gradual.
Les emocions: La limerència s’acompanya sovint d’una barreja d’eufòria, ansietat, obsessió, por al rebuig i dependència emocional; mentre que en l’enamorament, s’inclou alegria, eufòria, desig i passió.
El comportament: La limerència implica una recerca obsessiva de l’altre, mentre que en l’enamorament, es busca la companyia de l’altre, però es manté la independència.
QUINES CONSEQÜÈNCIES ES DERIVEN DE LA LIMERÈNCIA?
La limerència pot tenir conseqüències negatives tant per a la persona limerent com per a la persona idealitzada. Algunes d’aquestes conseqüències són:
Ansietat i depressió: pot experimentar ansietat, depressió i baixa autoestima si la persona estimada no correspon als seus sentiments.
Comportament autodestructiu: La persona pot arribar a realitzar comportaments autodestructius, com el consum de drogues o alcohol, persecucions i conductes erràtiques (fins i tot il·legals) o fins i tot el suïcidi.
Problemes en les relacions: La limerència pot posar en risc les relacions existents, tant si la persona limerent està en una relació de parella prèvia, com si la persona idealitzada ho està.
COM PUC FER-HI FRONT?
Si estàs experimentant una limerència, hi ha algunes coses que pots fer per afrontar-la:
Accepta la realitat: És important acceptar que la limerència és un estat mental que és difícil de controlar, i no t’has d’avergonyir per això que sents.
Distanciar-se: Es recomana distanciar-se de la persona idealitzada per reduir els pensaments i emocions obsessives.
Tingues paciència: la limerència pot durar mesos (inclús anys) i els sentiments i pensaments no desapareixeran del dia a l’endemà. Dona’t temps.
Centra’t en tu: Dedica temps a les teves aficions, interessos i amistats. Assegura’t de descansar el que necessites, mantenir-te actiu i de cuidar la teva alimentació.
Busca ajuda professional: Si la limerència està interferint en la teva vida diària, és important buscar ajuda professional.
La limerència pot ser una experiència intensa i difícil de manejar, però és important recordar que no és permanent. Amb el temps i esforç, és possible superar-la i tirar endavant amb la teva vida.
FONTS CONSULTADES:
Llano, A. (2023). ¿Sabes qué es la limerencia? El trastorno obsesivo por la pareja que destaca en España. El Español. Extret del lloc web següent: https://www.elespanol.com/vivir/relaciones/sabes-limerencia-trastorno-obsesivo-da-pareja-destaca-espana/814668783_0.html
Palomares Perez, L. (2023). Obsesión por el amor: 10 claves para reconocer la limerencia. Avance Psicólogos. Extret del lloc web següent: https://www.avancepsicologos.com/obsesion-por-el-amor-10-claves-para-reconocer-la-limerencia/ Tennov, D. (2024). Love and Limerence: The Experience of Being in Love. The New York Times. Extret del lloc web següent: https://www.nytimes.com/2024/01/27/style/limerence-addiction-love-crush.html
Segueix-nos a:
