28 maig L’EVITACIÓ EXPERIENCIAL: COMPRENDRE EL MALESTAR PER A VIURE AMB MAJOR LLIBERTAT
L’evitació experiencial és un concepte àmpliament estudiat dins de la Psicologia Clínica contemporània i especialment desenvolupat per autors vinculats a la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT). Encara que el terme pot semblar complex, fa referència a una cosa molt humana: l’intent constant d’escapar d’emocions, pensaments o sensacions que resulten incòmodes o doloroses.
Tots, en algun moment, tractem d’evitar el sofriment. No obstant això, quan aquesta evitació es torna rígida i automàtica, pot acabar limitant la nostra vida i augmentant el malestar que intentàvem eliminar.
QUÈ ÉS L’EVITACIÓ EXPERIENCIAL?
El psicòleg Steven C. Hayes, un dels principals desenvolupadors de ACT, va definir l’evitació experiencial com la tendència a intentar controlar, reduir o escapar d’experiències internes desagradables, fins i tot quan fer-ho genera conseqüències negatives a llarg termini.
Aquestes experiències internes poden incloure:
• pensaments dolorosos,
• records difícils,
• ansietat,
• tristesa,
• por,
• vergonya,
• sensacions físiques incòmodes.
Per exemple, una persona pot evitar parlar en públic per a no sentir ansietat. En el curt termini experimenta alleujament, però amb el temps pot perdre oportunitats acadèmiques, laborals o socials. D’aquesta manera, l’evitació redueix temporalment el malestar, però enforteix el problema a llarg termini.
En l’article clàssic Experiential Avoidance and Behavioral Disorders (1996), Hayes i els seus col·laboradors expliquen que gran part del sofriment psicològic apareix no tant per les emocions en si mateixes, sinó per la lluita constant contra elles.
LES BASES TEÒRIQUES DEL CONCEPTE
L’evitació experiencial es desenvolupa principalment dins del model de ACT, creat per Steven C. Hayes, Kelly G. Wilson, Kirk D. Strosahl.
Aquests autors sostenen que el sofriment humà augmenta quan les persones intenten controlar rígidament la seva experiència interna. Segons ACT, el problema no és sentir ansietat, tristesa o por, sinó quedar atrapats en la necessitat permanent d’eliminar-los.
El model proposa el concepte de “flexibilitat psicològica”, entès com la capacitat de contactar amb pensaments i emocions difícils sense deixar d’actuar d’acord amb els propis valors i objectius importants.
L’evitació experiencial també es relaciona amb altres enfocaments psicològics, com la Teràpia Dialèctic Conductual desenvolupada per Marsha M. Linehan, qui va treballar àmpliament sobre la regulació emocional i l’acceptació del malestar.
PER QUÈ SUCCEEIX L’EVITACIÓ EXPERIENCIAL?
Un dels aspectes més importants d’aquest fenomen és que funciona com un cercle de retroalimentació.
El procés sol desenvolupar-se de la manera següent:
1. Apareix una emoció o pensament incòmode.
2. La persona intenta evitar-ho o eliminar-ho.
3. A curt termini sent alleujament.
4. El cervell aprèn que evitar funciona.
5. La pròxima vegada la necessitat d’evitar serà encara major.
6. La por o malestar acaba augmentant.
Per exemple, algú amb ansietat social evita reunions perquè tem sentir-se jutjat. Cada vegada que evita una situació social sent alleujament immediat, però al mateix temps enforteix la idea que les relacions socials són perilloses. Amb el temps, l’ansietat creix i l’evitació s’expandeix.
Això explica per què moltes vegades els intents de “no pensar”, “no sentir” o “controlar” unes certes emocions acaben fent-les més intenses.
MANIFESTACIONS QUOTIDIANES DE L’EVITACIÓ EXPERIENCIAL
L’evitació experiencial pot aparèixer de formes molt diferents:
• procrastinació,
• aïllament social,
• ús excessiu del cel·lular o xarxes socials,
• consum problemàtic de substàncies,
• evitació de conflictes,
• perfeccionisme,
• excés de treball,
• distraccions constants,
• conductes compulsives.
Moltes d’aquestes estratègies no són problemàtiques en si mateixes. El problema sorgeix quan s’utilitzen exclusivament per a no entrar en contacte amb emocions difícils.
COM ES POT TREBALLAR?
Des de les teràpies de tercera generació (contemporanis) no es busca eliminar completament les emocions desagradables, sinó modificar la relació que la persona té amb elles. Des de ACT per exemple, el treball terapèutic sol centrar-se en diversos aspectes:
Acceptació emocional:
Consisteix a aprendre a permetre emocions i pensaments sense lluitar constantment contra ells. Acceptar no significa resignar-se, sinó deixar de gastar tota l’energia a combatre experiències inevitables.
Mindfulness o atenció plena:
Ajuda a observar pensaments i emocions sense reaccionar automàticament. Permet desenvolupar major consciència del present i reduir conductes impulsives d’evitació.
Defusió cognitiva:
La persona aprèn a observar els pensaments com a esdeveniments mentals i no com a veritats absolutes. Per exemple, canviar “soc un fracàs” per “estic tenint el pensament que soc un fracàs”.
Acció basada en valors:
Un de les aportacions centrals de ACT és ajudar les persones a actuar segons allò que consideren important, fins i tot en presència de por o malestar.
L’objectiu no és “sentir-se bé tot el temps”, sinó construir una vida significativa encara que existeixin emocions difícils.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT CONÈIXER L’EVITACIÓ EXPERIENCIAL?
Comprendre aquest concepte té gran rellevància perquè permet entendre molts problemes psicològics des d’una perspectiva menys culpabilitzant i més humana.
L’evitació experiencial es pot veure en els problemes d’ansietat, depressió, trastorns alimentaris, addiccions, estrès crònic, trastorns de personalitat i en les dificultats interpersonals.
A més, reconèixer aquests patrons ajuda a identificar com moltes conductes quotidianes poden estar sostingudes per l’intent constant d’escapar del malestar.
Conèixer aquest fenomen també permet desenvolupar major compassió cap a un mateix.
Moltes persones descobreixen que no estan “fallant” per sentir emocions difícils, sinó quedant atrapades en una lluita permanent contra experiències internes inevitables.
EN RESUM
L’evitació experiencial constitueix un dels conceptes més importants de la psicologia contemporània perquè explica com l’intent excessiu d’evitar el sofriment pot acabar ampliant-lo.
Autors com Steven C. Hayes, Kelly G. Wilson i Kirk D. Strosahl van mostrar que el benestar psicològic no depèn d’eliminar totes les emocions difícils, sinó de desenvolupar una relació més flexible i conscient amb elles.
Aprendre sobre evitació experiencial permet comprendre millor el funcionament humà, reconèixer patrons de sofriment i obrir la possibilitat de viure de manera més lliure, autèntica i coherent amb els propis valors.
FONTS CONSULTADES
Hayes, S. C., Wilson, K. G., Gifford, E. V., Follette, V. M., & Strosahl, K. D. (1996). Experiential avoidance and behavioral disorders: A functional dimensional approach to diagnosis and treatment. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 64(6), 1152–1168. https://doi.org/10.1037/0022-006X.64.6.1152
Hayes, S. C., Strosahl, K. D., & Wilson, K. G. (1999). Acceptance and commitment therapy: An experiential approach to behavior change. Guilford Press.
Harris, R. (2009). ACT made simple: An easy-to-read primer on acceptance and commitment therapy. New Harbinger Publications.
Harris, R. (2007). The happiness trap: How to stop struggling and start living. Trumpeter.
Linehan, M. M. (1993). Cognitive-behavioral treatment of borderline personality disorder. Guilford Press.
