06 març LES REBEQUERIES EN ELS INFANTS
Un dels motius més freqüents de consulta en Psicologia infantil són els problemes de comportament en els nens. A vegades aquestes conductes són realment explosives i generen una gran preocupació en els pares.
De la varietat de problemes de conducta ens centrarem en la conducta oposicionista desafiant i les rebequeries. Cal comentar que sovint el que és subjacent a aquestsproblemes no és un problema psicològic (depressió, ansietat, etc.) sinó més aviat un aprenentatge inadequat on la resposta mostrada pel nen/a és exagerada o desadaptada a l’entorn.
En el cas de les rebequeries cal dir que són freqüents i poden aparèixer en edats molt primerenques (els primers anys de vida) i que són més probables en infants que tenen un temperament “fort”. Entre els dos i tres anys es poden instaurar de forma intensa i coincideix amb l’aparició i desenvolupament del llenguatge. El que acostuma a passar és que l’infant davant d’una negativa o frustració pot presentar una explosió d’ira, plors, rebequeries…que clarament són exagerats en la situació que es presenten. El fet de que això pugui passar fora de casa (a la botiga, al carrer…) afegeix preocupació ja que els pares es senten observats i jutjats per l’entorn social que observa. Així doncs, és freqüent que els pares, per tal de no passar per aquesta situació, intentin parar la rebequeria donant a l’infant allò que demana. Fent això, el que aconseguim és reforçar la conducta de rebequeria en noves situacions i el problema pot augmentar. També és freqüent que els pares tinguin por a que si el nen es frustrad’aquesta manera tindrà problemes psicològics de més gran i així des de ben petits els pares permeten que els fills escullin els àpats o quina roba posar-se al mati i en definitiva difícilment diuen “no” als nens.
És important assenyalar que hem d’evitar jutjar els pares que pateixen aquesta situació i no hem d’intervenir intentant consolar el nen. El millor per aquesta conducta és ignorar-la i no fer comentaris per intentar tranquil·litzar el nen/a.
Quan aquestes rebequeries s’han instaurat de forma ferma, no és estrany que l’infant entri en una actitud d’oposicionisme que es mostra amb els pares però que no apareix a l’entorn escolar per exemple. En aquest punt el que els pares comenten preocupats és que el nen/a sempre està enfadat/da, que no obeeix, etc…i és que s’entra en una roda realment desagradable.
En aquests casos l’ajut als pares per part d’un professional de la Psicologia és aconsellable ja que en poc temps i amb unes pautes clares aquest comportament es pot ajustar al que és adequat. Com cada cas és diferent i cal esbrinar que no hi hagi d’altres problemes subjacents, i per tant hem de ser prudents en donar consells.
El més adient és fer una anàlisi funcional de la conducta i veure quins desencadenants i quins reforçadors l’estan mantenint i modificar-los.
Realment és molt satisfactori pels pares, per tota la família i pel professional veure com un infant es transforma en un nen/a més content i en definitiva més adaptat a l’entorn ja que això és vital per la seva maduració posterior.
Segueix-nos a:
