20 abr. LES CLAUS DEL RENDIMENT EN COMPETICIÓ
Un dels grans objectius en la Psicologia de l’esport és ajudar a estabilitzar el rendiment. És a dir, ajudar a que el nivell assolit pels esportistes en els entrenaments pugui ser demostrat en la competició.
Es detecten molts factors que poden alterar el rendiment en un moment concret. Alguns d’aquests factors són accidentals i no previsibles. Per exemple, quan un esportista pateix algun problema de parella o familiar, pot alterar el seu estat d’ànim i condicionar el seu rendiment en aquell dia. En aquest cas es recomana que els esportistes mantinguin uns hàbits saludables que minimitzin la possibilitat d’accidents o adversitats, esdevingudes fora de la dinàmica pròpiament esportiva.
Per ajudar a estabilitzar el rendiment i donar el millor de si en cada moment, sempre m’agrada dir als esportistes que HEM DE CONTROLAR TOT EL CONTROLABLE. Per fer-nos una idea, ens focalitzem en 5 claus bàsiques:
1- CUIDAR DE L’ENTRENAMENT INVISIBLE
Es compon per:
- Hàbits saludables de descans
- Gestió adequada de la dieta
- Control d’hàbits poc saludables o tòxics
- Conductes preventives o de protecció
- Dur l’equipament adequat
- Organització/planificació d’horaris
- Gestió de conflictes interpersonals
En l’àmbit professional aquests factors es tenen molt en compte i en molts casos estan fins i tot regulats per la normativa interna de l’equip o del club.
Altres factors estan relacionats amb les condicions en les quals es desenvolupa la competició. A més professionalització, menys possibilitats hi ha que passi això. Però quan no hi ha uns estàndards regulats i una normativa clara establerta ens podem trobar amb què arribem tard a la competició, amb poc temps per escalfar, fent viatges mal planificats o en unes condicions de comoditat i descans o aclimatació prèvia a la competició deficients.
2- ANTICIPAR POSSIBLES DIFICULTATS
Anticipar dificultats ens ajudarà a prevenir problemes i a estar preparats mentalment per competir en unes condicions concretes.
El plantejament de la competició també pot ajudar a mantenir una estabilitat en el rendiment. Estar preparat/da perquè pugui passar de tot, permet respostes més adaptatives en situacions desfavorables o adverses, i per tant permet una millor consistència en el rendiment.
Per exemple, quan un equip no està preparat mentalment perquè un partit es compliqui, i finalment succeeix, la situació pot ser viscuda de forma extremadament adversa, pot aparèixer por o estrès i el rendiment puntual quedarà afectat. En aquells moments l’esportista potser no tindrà la disposició mental per demostrar el nivell real que té. Això explica moltes derrotes inesperades d’equips “teòricament superiors”.
3- AJUSTAR EXPECTATIVES
Analitzar totes les possibilitats que poden esdevenir-se en la competició, ajuda a estar preparat mentalment en el cas que arribin moments complicats. Una cosa és el que esperem que passi (probabilitats), una altra el que volem que passi (objectius), i una altra el que pot passar. Tenir clar què volem aconseguir és fonamental i marca el plantejament de la competició.
Estar oberts a les possibilitats ens permetrà no alterar-nos davant de situacions adverses, i precisament gràcies a això, poder mantenir la millor concentració possible per continuar competint al millor nivell en aquelles circumstàncies.
El tipus de competició, els rivals, els resultats anteriors… tot això pot ajudar al fet que les expectatives no estiguin ben ajustades. Per aquest motiu els entrenadors intenten tractar totes les competicions de la mateixa manera, sense tenir en compte aspectes que comportin un significat especial. Quan una competició s’associa a un significat especial, s’està jugant amb foc. És cert que pot ajudar a motivar, però també hi ha un risc d’alteració. Quan el que volem és demostrar el nostre nivell real, es recomana tractar les competicions de la manera comprovada que ens ajuda, entrenada i habitual. Tractar una competició de forma especial comporta riscos que acabi passant quelcom diferent i imprevisible.
4- SEGUIR RUTINES COMPETITIVES
Les rutines són conductes usuals que hem comprovat que són útils i controlables, i ens ajuden a aconseguir una preparació adequada per competir en el nostre millor nivell. Per exemple, si arribem una hora i mitja abans al lloc de competició, i no després, és perquè hem comprovat que ens ajuda, perquè així tenim temps de fer tot el que ens cal per preparar-nos sense pressa, i fins i tot podent anticipar alguns inconvenients que puguin aparèixer. Quan ens referim al fet que les rutines han de ser controlables, el que volem dir és que qualsevol cosa que plantegem durant la preparació de la competició ha de dependre només de nosaltres.
Les rutines del “temps d’espera” també són molt importants. Molts equips no ho tenen en compte.
Controlar els temps d’espera (per exemple entre mànegues o classificatòries), utilitzant-los de forma eficient pot preparar l’esportista i reactivar-lo per potenciar el rendiment en el moment oportú.
Dins del pla de competició també podem incloure la dinàmica comunicativa que té l’entrenador. No es tracta només dels minuts que dura la xerrada. És crucial saber escollir la quantitat d’informació, seleccionar-la bé i no atabalar als esportistes, i per orientar correctament la motivació (objectius) i la concentració (com fer-ho), estalviant-nos missatges referits a la significació del partit, els rivals… cosa que ens pot fer caure en la trampa d’estar massa pendent del resultat i les conseqüències del resultat, i per tant d’alterar-nos emocionalment en el cas que el resultat no sigui l’esperat.
És cert que tots els factors que hem analitzat fins ara poden condicionar els nivells de tensió i concentració dels esportistes. Però és evident que durant la competició hi ha molts més factors que els poden alterar, com per exemple cometre un error o la influència del públic. No totes les coses que ens alteren han de ser forçosament negatives. Encerts o jugades especialment favorables poden activar l’eufòria i, en conseqüència, desequilibrar-nos emocionalment.
5- CONTROLAR LES EMOCIONS
Com més centrades estiguin les emocions durant una competició, més estable serà el rendiment.
És imprescindible que els entrenadors i esportistes coneguin i apliquin els aspectes que depenen directament d’ells a l’hora d’aconseguir la màxima estabilitat de rendiment.
Treballar aquestes claus et pot ajudar al fet que el nivell assolit en
els entrenaments pugui ser demostrat en la competició.
FONTS CONSULTADES
- Garces de los Fayos, E. (2001). Algunos retos del psicólogo del deporte. Reflexión desde la práctica profesional. Revista de Psicología del Deporte, 10(1), 85-87.
- Martí, J. (2017). The economic value of Sport Psychologists’ work. Paper presented at the 14th World Congress ISSP. Sevilla Spain.
- Vives, J. (2011). Entrenando al entrenador. Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz. Editorial Bubok.
Segueix-nos a:
