17 març L’ELECCIÓ DE NO TENIR FILLS
Cada vegada més persones adultes decideixen no tenir fills. No per circumstàncies, sinó per elecció conscient i deliberada. En anglès, la paraula que les designa és childfree —literalment, “lliures de fills”— un terme que, a diferència de childless (“sense fills”), conté una connotació positiva: no és una absència, sinó una tria.
Aquesta decisió ha estat històricament tractada com una anomalia. És a dir, com una fase transitòria, un egoisme, una immaduresa o, en el pitjor dels casos, un símptoma psicològic. La investigació científica acumulada en les últimes dècades ofereix una imatge radicalment diferent.
PER QUÈ UNA PERSONA TRIA NO TENIR FILLS
La pregunta és legítima científicament, sempre que no es reformuli implícitament com: “Però… per QUÈEEEE?“, amb la càrrega de sospita que sovint porta. La recerca qualitativa en alguns estudis identifica un conjunt de motivacions freqüents, que no s’exclouen entre si:
Autonomia i llibertat personal: el desig de dissenyar un projecte vital propi sense les restriccions que implica la criança. No és “no vull responsabilitats”, sinó “vull triar les meves responsabilitats”.
Vocació professional o creativa: el compromís profund amb projectes que es perceben incompatibles —o difícilment compatibles— amb la dedicació que requereix tenir fills.
Consciència ecològica i social: la preocupació real per l’impacte ambiental, el futur del planeta o les condicions en què creix una persona.
Absència de desig parental: de manera senzilla i sense necessitat de més explicació: no sentir l’impuls d’una criança pròpia. I és una de les raons reportades amb major freqüència.
Experiències vitals i familiars: la història personal complexa, models de parentalitat que no es volen reproduir, o una infància pròpia que fa replantejar-se la transmissió d’un cert tipus de família.
Cap d’aquestes motivacions és, per si mateixa, patologia. Cap és “el veritable motiu” que amagaria un altre. Cap requereix ser revisada per un professional tret que la persona ho desitgi activament.
BENESTAR PSICOLÒGIC: QUE DIU L’EVIDÈNCIA?
La pregunta que preocupa a tothom —inclosa, de vegades, la pròpia persona— és: “seré feliç?”
La resposta de la ciència és matisada, però il·luminadora. Un metaanàlisi publicat a Psychological Bulletin (Batz-Barbarich et al., 2018) que va analitzar dades de desenes de milers de persones en múltiples països conclou que les diferències en satisfacció vital entre progenitors i persones sense fills eren mínimes, molt modulades pel context, i quasi inexistents quan la situació era voluntària.
Una revisió sistemàtica de 15 estudis (Stahnke, Cooley & Blackstone, 2022, The Family Journal) va confirmar una associació positiva entre childfreeness i satisfacció vital. Alguns estudis longitudinals (Umberson et al., 2010; Koropeckyj-Cox et al., 2007) constaten nivells superiors de satisfacció en la parella i en el temps propi percebut com a significatiu.
El factor clau no és tenir o no tenir fills:
és la congruència entre la decisió presa i els valors propis.
Quan la decisió és autèntica —no pressionada, no evitada per por, no imposada per defecte— el pronòstic psicològic és excel·lent. Podríem plantejar-ho així: el benestar no depèn del contingut de les decisions vitals, sinó de si estan alineades amb els valors profunds de la persona i preses des d’una posició de flexibilitat psicològica, no d’evitació experiencial.
ENCARA EXISTEIX CERT ESTIGMA SOCIAL?
Un element que la recerca documenta amb insistència és l’estigma. La psicologia social ja teoritzava amb que les persones childfree són percebudes com a competents però deficients en calidesa. La dissociació és rellevant: no s’impugna la seva intel·ligència ni la seva capacitat, sinó la seva humanitat afectiva. Se les percep com a fredes, egoistes, poc empàtiques. I les dones childfree reben aquest judici amb major intensitat que els homes, en el que la recerca anomena un biaix interseccional de gènere.
S’ha pogut documentar que les persones childfree experimenten estigma persistent i que la pressió social es manifesta en comentaris repetits com: “Ja canviaràs d’opinió” o “Quan siguis gran te’n penediràs”.
Des d’una perspectiva psicoclínica, l’efecte d’aquest estigma és real: genera dubte secundari (distingible del dubte genuí), culpa social i la necessitat de justificació permanent davant d’altri. Reconèixer-lo com a pressió externa —no com a veritat interior— és part del treball de consolidació identitària.
UNA DECISIÓ GENUÏNA
La decisió de no tenir fills, quan és genuïna, forma part de la construcció d’una identitat adulta coherent. Psicòlegs de l’orientació humanista-existencial i de la tercera onada de les teràpies cognitivo-conductuals coincideixen en un punt: el benestar a llarg termini no depèn del contingut de les tries vitals, sinó de si s’han fet des d’un lloc d’autenticitat.
L’autenticitat, en aquest context, no vol dir “estar segur al 100%” —cap decisió vital important s’hi presta— sinó que la decisió és coherent amb els valors propis, no és producte d’una fusió cognitiva amb expectatives socials, i s’ha examinat amb honestedat.
Les persones childfree que viuen la seva tria des d’aquesta posició no mostren, com a grup, diferències clínicament rellevants en indicadors de salut mental respecte a progenitors en condicions similars.
Quan una persona arriba a consulta amb dubtes al voltant d’aquesta decisió, el rol del psicòleg o psicòloga no és orientar cap a cap opció. No ho és perquè no és un problema tècnic que té solució correcta, sinó un procés vital que mereix acompanyament.
El que sí pot ser útil clínicament:
• Distingir la veu pròpia del soroll social. Moltes persones arriben a consulta preguntant-se si el que senten és “seu” o és l’efecte acumulat de la pressió familiar i cultural. Això és una pregunta psicològicament legítima i treballable.
• Explorar si hi ha evitació experiencial. La decisió de no tenir fills feta des de la por (al dolor, a la pèrdua de control, a la repetició de patrons parentals) mereix un examen diferent que la mateixa decisió feta des de la llibertat.
• Acompanyar els “dols pels camins no triats”. Fins i tot una decisió ferma i satisfactòria pot portar, en moments vitals determinats, un dol per les versions de la pròpia vida que no s’han escollit. Això no invalida la decisió: és simplement una part de qualsevol elecció important.
• Treballar l’impacte de l’estigma. Quan la pressió social genera símptomes ansioso-depressius, conflictes relacionals o una necessitat excessiva de justificació, el treball terapèutic pot ser molt valuós.
En tots aquests casos, la intervenció psicològica no “corregeix” la decisió, sinó que ajuda la persona a habitar-la amb més llibertat i menys soroll.
Triar no tenir fills és una opció vitalment vàlida, psicològicament sana i, per a moltes persones, profundament satisfactòria. La ciència no avala la idea que sigui una decisió incompleta, immadura ni condemnada al penediment.
El que l’evidència sí mostra, de manera consistent, és que el benestar psicològic a llarg termini depèn de la coherència entre les decisions vitals i els valors propis, de la qualitat de les relacions significatives construïdes, i de la capacitat de viure la pròpia vida des d’un lloc d’autenticitat i consciència —independentment de si inclou fills o no.
FONTS CONSULTADES
Batz-Barbarich, C., Tay, L., Kuykendall, L. & Cheung, H. K. (2018). A meta-analysis of gender differences in subjective well-being: Estimating effect sizes and associations with gender inequality. Psychological Bulletin. Extret del lloc web següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29980167/
Ciesielski, P. & Bakiera, L. (2024). Childfreeness in Poland: group description and reasons behind not wanting to have children. Current Psychology, 43. Extret del lloc web següent: https://psycnet.apa.org/record/2025-26650-001
Debest, C. (2012). Le choix d’une vie sans enfant. Presses Universitaires de Rennes. Tesi doctoral, Université de Poitiers. Extret del lloc web següent: https://www.researchgate.net/publication/289374995_CR_de_lecture_Charlotte_Debest_Le_choix_d’une_vie_sans_enfant
Denson, N., Ferreira, D. & Denson, T. F. (2025). Evidence of a negative bias toward people who are childfree by choice. Journal of Social Psychology. Extret del lloc web següent: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41100206/ https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/41100206/
Dillarstone, H., et al. (2023). Climate change and reproductive decision-making: a systematic review. PLOS Climate. Extret del lloc web següent: https://journals.plos.org/climate/article?id=10.1371/journal.pclm.0000236
Dubus, Z. & Knibiehler, Y. (2020). La non-parentalité au XXIe siècle: étude des childfree. Sextant: Revue du Groupe interdisciplinaire d’Études sur les femmes, 36. Extret del lloc web següent: https://pdfs.semanticscholar.org/e013/7075eb04a0a5cbafbf068967ba7a82df25ff.pdf
Gotman, A. & Lemarchant, C. (2017). Sans enfant. Travail, Genre et Sociétés, 37. Extret del lloc web següent: https://shs.cairn.info/revue-travail-genre-et-societes-2017-1-page-33?lang=fr
Smith, I., Knight, T., Fletcher, R. & Macdonald, J. A. (2020). When men choose to be childless: An interpretative phenomenological analysis. Journal of Social and Personal Relationships. Extret del lloc web següent: https://psycnet.apa.org/record/2019-81169-017
Stahnke, B., Cooley, M. E. & Blackstone, A. (2022). A systematic review of life satisfaction experiences among childfree adults. The Family Journal. Extret del lloc web següent: https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/10664807221104795
Umberson, D., Pudrovska, T. & Reczek, C. (2010). Parenthood, childlessness, and well-being: A life course perspective. Journal of Marriage and Family. Extret del lloc web següent: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1741-3737.2010.00721.x
Watling Neal, J. & Neal, Z. P. (2021). Prevalence and characteristics of childfree adults in Michigan (USA). Plos. Extret del lloc web següent: https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0252528
