28 jul. L’EFECTE DE LA MULTITASCA SOBRE EL CERVELL: REALMENT PODEM FER DIVERSES COSES ALHORA?
VIVIM EN UNA SOCIETAT DE LA MULTITASCA
Respondre un correu electrònic mentre contestem un missatge de WhatsApp, consultar les xarxes socials durant una reunió o alternar contínuament entre diferents pestanyes de l’ordinador s’ha convertit en una rutina per a moltes persones. Sovint tenim la sensació que fer diverses coses alhora ens ajuda a aprofitar millor el temps i a ser més productius.
No obstant això, des de la neuropsicologia sabem que aquesta percepció no sempre reflecteix el funcionament real del cervell. Encara que sembli que podem gestionar diverses activitats simultàniament, la majoria de vegades el cervell no processa totes les tasques alhora, sinó que alterna ràpidament l’atenció entre elles. Aquest procés, aparentment imperceptible, comporta un cost cognitiu que pot afectar la concentració, la memòria i el rendiment.
QUÈ ÉS LA MULTITASCA?
La multitasca (multitasking) consisteix a realitzar dues o més activitats de manera simultània o alternant-les ràpidament. Ara bé, no totes les situacions són iguals.
Quan una de les activitats està molt automatitzada, com caminar mentre conversem o escoltar música mentre cuinem, el cervell pot gestionar-les sense grans dificultats. En canvi, quan dues tasques requereixen atenció conscient —com escriure un informe mentre responem missatges o participar en una videoconferència mentre revisem el correu electrònic— totes dues competeixen pels mateixos recursos cognitius.
Segons Marois i Ivanoff (2005), el cervell humà presenta limitacions per processar simultàniament informació complexa. Per aquest motiu, més que fer diverses coses alhora, el que realment fem és canviar l’atenció d’una tasca a una altra.
EL COST DEL CANVI CONSTANT DE TASCA
Les funcions executives, localitzades principalment a l’escorça prefrontal, són les encarregades de planificar, organitzar la conducta i dirigir l’atenció cap als objectius rellevants.
Quan interrompem una activitat per respondre una notificació o consultar el telèfon, el cervell ha de desactivar la tasca que estava realitzant, activar la nova informació i, posteriorment, recuperar el fil de la primera activitat. Rubinstein, Meyer i Evans (2001) van descriure aquest fenomen com a canvi de tasca (task switching) i van demostrar que cada transició comporta una petita pèrdua d’eficiència.
Tot i que cada canvi només requereix uns segons, la suma de desenes o centenars d’interrupcions al llarg del dia acaba incrementant la càrrega cognitiva, allargant el temps necessari per completar les tasques i augmentant la probabilitat de cometre errors.
Aquesta situació és especialment habitual en l’entorn digital actual. Wiradhany i Baumgartner (2024) assenyalen que les notificacions constants, les xarxes socials i l’alternança contínua entre aplicacions dificulten mantenir períodes prolongats de concentració.
LA MULTITASCA AFECTA LA MEMÒRIA?
La resposta és sí. La memòria depèn estretament de l’atenció. Perquè una informació pugui ser recordada, primer s’ha de codificar adequadament.
Quan estudiem mentre consultem el mòbil o llegim un document interromputs per notificacions constants, part de la informació no arriba a consolidar-se perquè el cervell no hi ha dedicat prou recursos.
Ophir, Nass i Wagner (2009) van observar que les persones acostumades a combinar múltiples fonts d’informació presentaven més dificultats per filtrar estímuls irrellevants i mantenir l’atenció sobre la informació important.
Posteriorment, Uncapher, Thieu i Wagner (2016) van trobar que la multitasca digital s’associava amb un pitjor rendiment tant en memòria de treball com en memòria episòdica. Això no significa necessàriament que aquestes persones tinguin “pitjor memòria”, sinó que la informació es processa de manera més superficial i, per tant, es recorda pitjor.
QUIN IMPACTE TÉ SOBRE L’ESTRÈS?
Canviar contínuament d’una activitat a una altra també incrementa l’esforç mental.
Segons Marois i Ivanoff (2005), cada canvi obliga el sistema executiu del cervell a redistribuir els recursos atencionals disponibles. Quan aquest procés es repeteix moltes vegades al llarg del dia, augmenta la sensació de fatiga mental.
En la mateixa línia, Wiradhany i Baumgartner (2024) descriuen que els entorns digitals afavoreixen una atenció fragmentada que dificulta assolir períodes de concentració profunda i pot incrementar la percepció d’estrès.
És important destacar que la multitasca, per si sola, no provoca trastorns d’ansietat ni síndrome de burnout. Tanmateix, pot contribuir a augmentar la càrrega cognitiva en persones que ja treballen en contextos molt exigents.
EL PAPER DEL TELÈFON MÒBIL
El telèfon intel·ligent és probablement una de les principals fonts d’interrupció de l’atenció.
Fins i tot quan decidim no consultar una notificació, el cervell ha de dedicar recursos a inhibir la resposta automàtica d’agafar el dispositiu.
Ward et al. (2017) van observar que la simple presència del telèfon mòbil sobre la taula reduïa el rendiment en tasques que requerien memòria de treball i capacitat de raonament. Els autors van anomenar aquest fenomen brain drain, ja que una part dels recursos cognitius roman disponible per al dispositiu encara que aquest no s’estigui utilitzant.
Aquestes troballes expliquen per què moltes persones tenen la sensació de concentrar-se millor quan deixen el mòbil fora del seu camp visual.
HI HA PERSONES QUE FAN MILLOR LA MULTITASCA?
Algunes persones consideren que estan acostumades a treballar fent diverses coses alhora. Tot i això, la investigació no dona gaire suport a aquesta idea.
Ophir et al. (2009) van trobar que les persones que feien més multitasca amb mitjans digitals presentaven més dificultats per controlar les distraccions i seleccionar la informació rellevant.
És cert que l’experiència i l’automatització poden facilitar determinades activitats, però quan dues tasques exigeixen control executiu, el cervell continua mostrant les mateixes limitacions bàsiques.
COM PODEM REDUIR ELS EFECTES DE LA MULTITASCA?
Algunes estratègies senzilles poden ajudar-nos a treballar amb més eficàcia:
- Prioritzar una sola tasca sempre que sigui possible, evitant alternar constantment entre activitats.
- Agrupar tasques similars, com respondre tots els correus electrònics en moments concrets del dia.
- Reduir les interrupcions, silenciant notificacions o deixant el telèfon fora del camp visual durant les tasques que requereixen concentració. Les troballes de Ward et al. (2017) suggereixen que aquesta simple mesura pot alliberar recursos cognitius.
- Fer pauses breus i regulars, ja que l’atenció sostinguda disminueix amb el temps i necessita períodes de recuperació.
CONCLUSIONS
La multitasca s’ha convertit en una característica habitual de la nostra manera de treballar i de relacionar-nos amb la tecnologia. No obstant això, la neuropsicologia mostra que el cervell humà té una capacitat limitada per gestionar diverses tasques complexes de manera simultània.
El que habitualment anomenem multitasca correspon, en realitat, a una successió molt ràpida de canvis d’atenció. Quan aquests canvis es repeteixen de forma constant, poden afectar la memòria, la concentració i el rendiment, alhora que incrementen la fatiga mental.
En un context cada vegada més digitalitzat, protegir l’atenció s’ha convertit en un hàbit de salut cognitiva. Reservar moments per treballar sense interrupcions, limitar les notificacions i centrar-nos en una sola activitat quan sigui possible són estratègies senzilles que poden ajudar-nos a aprofitar millor els nostres recursos cognitius i reduir la sensació de saturació mental.
FONTS CONSULTADES
Kahneman, D. (1973). Attention and effort. Prentice-Hall.
Marois, R., & Ivanoff, J. (2005). Capacity limits of information processing in the brain. Trends in Cognitive Sciences, 9(6), 296–305. https://doi.org/10.1016/j.tics.2005.04.010
Ophir, E., Nass, C., & Wagner, A. D. (2009). Cognitive control in media multitaskers. Proceedings of the National Academy of Sciences, 106(37), 15583–15587. https://doi.org/10.1073/pnas.0903620106
Rubinstein, J. S., Meyer, D. E., & Evans, J. E. (2001). Executive control of cognitive processes in task switching. Journal of Experimental Psychology: Human Perception and Performance, 27(4), 763–797. https://doi.org/10.1037/0096-1523.27.4.763
Uncapher, M. R., Thieu, M. K., & Wagner, A. D. (2016). Media multitasking and memory: Differences in working memory and long-term memory. Psychonomic Bulletin & Review, 23(2), 483–490. https://doi.org/10.3758/s13423-015-0907-3
Ward, A. F., Duke, K., Gneezy, A., & Bos, M. W. (2017). Brain drain: The mere presence of one’s own smartphone reduces available cognitive capacity. Journal of the Association for Consumer Research, 2(2), 140–154. https://doi.org/10.1086/691462
Wiradhany, W., & Baumgartner, S. E. (2024). Media multitasking and cognitive functioning. En M. B. Oliver, A. A. Raney, & J. Van den Bulck (Eds.), The International Encyclopedia of Media Psychology (2a ed.). Wiley.
