• Català

LA SOBREPROTECCIÓ

24 febr. LA SOBREPROTECCIÓ

Posted at 16:32h in Articles by

Saps que sobreprotegir-los és desprotegir-los?

Tots coneixem el conte de’n Pinotxo, el nen de fusta que li creix el nas en dir mentides o amb els mals actes. És un conte amb moltes metàfores. En aquest nou article volem agafar-ne una en concret: la de la sobreprotecció. En Jepetto, va dissenyar i crear un ninot de fusta per que desitjava tenir un fill. Gràcies a una fada va aconseguir que el seu ninot cobrés vida i es convertís en un nen. L’educació que en Jepetto va donar al seu fill, aplanant-li el camí i facilitant-li tot va provocar que el ninot fos enganyat, estafat, a prendre males decisions, anar per mal camí, males companyies, poca autonomia, etc.

Un dels principals objectius de tot pare és cuidar als fills de tot mal i fer que siguin feliços. Però què passa quan aquest desig de protecció dels pares és tant gran que pot acabar perjudicant als fills?

QUÈ ÉS ÉS LA SOBREPROTECCIÓ?

La paraula sobreprotecció fa referència a la protecció excessiva cap a una persona o cosa. En aquest cas, la sobreprotecció infantil, també anomenada hiperpaternitat, és un model de criança que es basa en la incansable supervisió dels pares sobre els fills. Pares que es preocupen d’aplanar el màxim possible el camí dels seus fills, que tinguin tot el que desitgen, solucionen els seus problemes, que no hagin de fer cap tipus d’esforç, etc, sembla una forma de vida ideal, oi? Realment, aquesta forma d’educar pot provocar grans dificultats i influir negativament en el desenvolupament dels infants ja que els impedeix fomentar la seva autonomia, crea fort impacte en la seva autoestima, apareixen pors, etc. I tenir importants repercussions per al futur.

Deixar que els infants experimentin el seu entorn pel seu compte pot ser difícil i temerós per alguns pares, però és la millor manera de crear persones independents!

Cal remarcar que l’instint paternal no és quelcom negatiu! Però cal aprendre a diferenciar el que és l’instint de la sobreprotecció! Tot es basa en trobar l’equilibri, ja sabem que no tot és blanc o negre sinó que també hi ha una gran escala de grisos.

QUINA ÉS LA DIFERÈNCIA ENTRE CUIDAR I SOBREPROTEGIR?

La sobreptrotecció comporta pensar per ells, actuar per ells, prendre les decisions i solucionar els problemes per ells, és a dir i expressat d’altra forma, impedir-los de pensar, d’actuar, d’equivocar-se i de rectificar. Per tant, la sobreprotecció incapacita que els infants generin una bona confiança en si mateixos, minvant la seva autoestima i la seva vàlua.

TIPUS DE PARES SOBREPROTECTORS

La periodista Eva Millet fa referència a tres models de pares hiperprotectors molt interessants:

  • Pares “helicòpter”: són aquells que sobrevolen sense parar damunt les vides dels seus fills/es, sempre pendents d’allò que desitgen o necessiten.
  • Pares “piconadora”: són els que aplanen el camí dels fills per a que no hi trobin cap tipus d’obstacle.
  • Pares “guardaespatlles”: Són pares susceptibles a qualsevol crítica cap als seus fills/es.

CONSEQÜÈNCIES DE LA SOBREPROTECCIÓ

Els infants necessiten temps per créixer i desenvolupar-se; durant la infància es creen les bases de las fortaleses que ens permeten enfrontar-nos a les adversitats. Quan un infant passa per aquestes etapes sense experimentar emocions negatives, sense equivocar-se, sense actuar per si mateix, … vaja amb el camí ben planet degut a la sobreprotecció, pot patir moltíssim a l’arribar a l’etapa adolescent i adulta. A continuació exposem una sèrie de conseqüències arrel de la sobreprotecció:

  1. Crea una desadaptació a l’entorn: Aquesta conseqüència té dues ramificacions: per una banda: Fomenta baixa autoestima, pors i inseguretat: Pot fer que s’aïllin socialment i no surtin de la seva zona de confort per afrontar les seves pors i per tant aquestes es fan més grans. Per altra banda: Poden convertir-se en nens tirans: apareixent comportaments agressius i/o egocèntics. El suport patern excessiu unit a la manca de límits fa que les persones creguin que tenen molts drets i cap obligació. Per a més informació revisa  CONEIXES LA “SÍNDROME DE L’EMPERADOR / EMPERADRIU”? – Centre Andorrà de Psicologia (capsiandorra.com)
  2. Que els manqui autonomia: perquè la inseguretat fa que el nen no pugui ser un mateix, fet que pot derivar-se en problemes més greus com la manca d’identitat o el fet de no tolerar la frustració. 
  3. Que no aprenguin a assumir responsabilitats: els nens/es que ho tenen tot resolt pels pares eviten fer-se càrrec de les seves pròpies accions, no aprenen a la presa de decisions i/o no se senten capaços de fer-ho. Seran incapaços de reconèixer els seus propis errors.
  4. No saben prendre decisions per si mateixos: Quan els pares fan tot pels fills els treuen l’oportunitat de saber escollir.
  5. Dificultats per relacionar-se amb els altres: Al no tenir un bon desenvolupament de l’autonomia poden inclinar-se a tenir relacions poc favorables, s’aferren a altres persones sense importar la qualitat de la relació convertint-se en manipulables. A més a més, també poden tenir una dependència negativa cap als pares i puguin sentir temor constant d’allunyar-se d’ells.
  6. Poden viure amb ansietat constant: Nens/es incapaços de gestionar la frustració, no saben com resoldre conflictes o d’aprendre dels seus errors per poder millorar.

CONSELLS PER EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ

Us donem alguns consells per evitar la sobreprotecció i fomentar que els vostres fills creixin com a persones fortes i aprenguin a prendre les seves pròpies decisions, siguin valents i no tinguin tanta por al fracàs.  

  1. Deixa que faci front a les dificultats: han d’adaptar-se a un entorn que canvia constantment i així, desenvolupar les seves habilitats. Cal que aprenguin per “assaig-error” explorant el món que els envolta, permetre que s’equivoquin o es frustrin per a que vagi madurant. Els pares han de fer el rol de guia per fomentar la independència.
  2. Fomenta la seva autonomia: Anima a que confiï amb ell/a mateix/a quan cregui que no pugui fer quelcom. Dona-li les pautes per aconseguir l’objectiu. També és molt útil crear rutines diàries, i donar-li ajuda fins que ho faci. És important que es doni compte que pot aconseguir-ho.
  3. No estiguis permanentment angoixant-los: Evita les preguntes sobre com estan o a on van a totes hores. Permet que siguin ells els que expressin.
  4. Escolta, entén i ajuda’l amb les seves pors: No li neguis les pors, ajuda’l a veure-les des d’una altra perspectiva.
  5. Afavoreix que pensin per ells mateixos: Afavoreix que preguin la iniciativa, demana’ls l’opinió en diversos temes i tingues-la en compte. A més, quan s’equivoquin en alguna cosa, no els corregeixis amb crítiques, sinó amb la descripció de la decisió que han pres i l’explicació de per què no ha estat adequada. 
  6. Davant de problemes o conflictes: No intervinguis immediatament davant els conflictes, deixa que provi diferents formes d’actuar; després ho podeu comentar buscant altres alternatives. D’aquesta manera fomentes autonomia, seguretat en si mateix i l’ajudes a prendre decisions.
  7. Assegura’t que realitzen activitats amb altres nens: sense la presència constant d’adults.
  8. No els donis tot allò que demanen i no t’anticipis a les seves necessitats: ensenya’ls el valor de l’esforç.
  9. Has d’estar al seu costat per donar-los suport: Això no significa solucionar tots els seus problemes. Com hem dit, fes de guia sense dirigir. És important que percebi l’atenció i que es senti segur per seguir endavant.
  10. Deixa’ls amb els avis, tiets o bons amics en algunes ocasions: perquè es vagin independitzant de vosaltres, els pares.
  11. Tracta’ls d’acord a la seva edat: Ajuda’l a construir una imatge de si mateix el més positiva possible.
  12. Cuida les teves paraules: poden amagar una actitud massa proteccionista “Vigila! No caiguis!”. És important estar pendents del què fa però deixant-lo fer, cal que percebi les conseqüències de la seva conducta i de que pot solucionar diferents reptes. Prova d’ajudar-lo a través de preguntes. 
  13. Evita donar ordres: i estar contínuament recordant-los allò que han de fer. És millor que els descriguis la situació per a que puguin prendre decisions.

Les conseqüències de criar-se amb sobreprotecció pot comportar problemes psicològics a curt, mig i llarg termini.

Sobreprotegir és, finalment, desprotegir els nens. La clau no es troba en amagar els infants i apartar-los dels problemes i dificultats que poden trobar-se a la vida. Es tracta, doncs, de que se n’adonin de les seves equivocacions i sí, que a vegades ensopeguin. El teu paper com a pare no és impedir que ho facin sinó ajudar-los a aixecar-se i assegurar-te que aprenen a fer-ho. 

FONTS CONSULTADES



Segueix-nos a:

@capsiandorra
@capsiandorra