I SI UN MIRACLE PASSÉS AQUESTA NIT?

I SI UN MIRACLE PASSÉS AQUESTA NIT?

UNA TÈCNICA PER IMAGINAR LA TEVA VIDA COM LA VOLDRIES I MOBILITZAR ELS RECURSOS CAP ALLÀ

Hi ha preguntes que no tenen resposta… però d’altres que obren portes. “La pregunta del miracle” és una d’aquestes últimes: és una invitació aparentment senzilla que pot provocar canvis profunds en la manera com entenem els nostres problemes i, sobretot, les possibles solucions. Encara que sembli una tècnica de màgia o autoajuda, en realitat forma part d’un enfocament terapèutic seriós, basat en evidències, conegut com a Teràpia Centrada en Solucions (Solution-Focused Brief Therapy, SFBT).

Aquesta setmana et convidem a fer un exercici pel teu compte, per descobrir com pot ajudar-te a replantejar situacions que et preocupen i, qui sap, potser començar a caminar cap a una versió millorada de la teva vida.

D’ON SURT AQUESTA TÈCNICA?

La “pregunta del miracle” va ser formulada per Insoo Kim Berg i Steve de Shazer, dos dels fundadors de la Teràpia Centrada en Solucions als anys 80. Aquest enfocament parteix d’una premissa revolucionària: no cal entendre a fons les arrels d’un problema per començar a resoldre’l. Enlloc de quedar-nos atrapats en el perquè de les coses, podem començar pel “com seria si ja estiguessin resoltes”.

Aquesta perspectiva, lluny de ser superficial, es fonamenta en l’observació que moltes persones, quan imaginen el futur que desitgen, troben pistes molt concretes sobre accions, actituds i recursos que ja tenen (o poden desenvolupar). La pregunta del miracle no és una vareta màgica, però pot ser una brúixola.

T’animo a fer aquest exercici amb calma, paper i llapis a mà, o en veu alta si prefereixes. El pots fer sol o fins i tot amb una persona de confiança. Aquí tens les instruccions:

1. Imagina que un miracle passa

“Suposa que aquesta nit, mentre dorms, passa un miracle. El problema que t’està preocupant desapareix. Però com estaves dormint, no te n’adones. Quan et despertes… com sabries que ha passat aquest miracle?”

No es tracta d’imaginar un món ideal, irreal o màgic, sinó de descriure amb detall el primer dia sense el problema. Com et lleves? Què sents? Què fas diferent? Quina cara fas? Amb qui parles? Com reacciones a situacions que abans t’angoixaven?

Aquesta descripció ha de ser el més concreta i quotidiana possible. No val “em sentiria millor”, sinó més concret, com “em llevaria sense aquella pressió al pit”, “no miraria el mòbil compulsivament” o “em posaria la roba sense donar-hi tantes voltes”.

2. Quines serien les primeres senyals?

Ara que tens al cap aquest escenari, reflexiona:

Quines serien les primeres pistes, petites però significatives, que et farien sospitar que les coses han començat a canviar?”

Potser notes que respons amb més paciència als teus fills, que tornes a tenir ganes de cuinar, que surts a caminar sense obligació. Aquestes senyals són importants perquè t’indiquen accions i sentiments concrets que poden estar ja a l’abast, encara que el problema no hagi desaparegut del tot.

3. Com t’adonaries que el problema està resolt?

“Com sabries, amb certesa, que el problema ha deixat de tenir el poder que tenia?”

Aquesta pregunta ajuda a definir metes clares. Sovint ens quedem amb un malestar difús: “estic malament”, “no tiro”, “estic perdut”… però no tenim clar què significaria estar bé. Aquesta pregunta t’obliga a posar-hi forma: “quan pugui fer això…”, “quan deixi de pensar constantment en allò…”, “quan torni a gaudir d’allò altre…”

4. Quines diferències hi hauria respecte a avui?

“En què et sentiries diferent respecte a com estàs ara? Com ho notarien els altres? Què canviaria en el teu dia a dia, en la teva relació amb els altres, en la teva manera de mirar-te?”

Aquesta part convida a observar el canvi des d’una perspectiva més relacional i sistèmica. No només és important com et sentiries tu, sinó com canviaria el teu entorn, les teves interaccions, els teus hàbits. Aquest exercici de visualització pot convertir-se en una eina poderosa per identificar petits canvis que poden començar avui mateix.

PER QUÈ FUNCIONA?

Aquesta tècnica funciona per diversos motius psicològics ben estudiats:

  • Activa una mentalitat orientada a les solucions. Deixa de posar el focus en el problema i el desplaça cap a escenaris desitjables.
  • Ajuda a concretar objectius. Moltes vegades sabem que volem “estar millor”, però no sabem què significa això exactament.
  • Identifica recursos interns. Quan imagines que el miracle ja ha passat, sovint et veus actuant d’una manera que, en realitat, ja has experimentat abans. Això reforça l’autoeficàcia.
  • Redueix la sensació de bloqueig. Imaginar una realitat diferent fa que el cervell es tregui de sobre la paràlisi de l’“això no té solució”.

A més, a diferència d’altres enfocaments més introspectius o analítics, aquesta eina és pràctica, ràpida i es pot repetir tantes vegades com vulguis. De fet, molts terapeutes la utilitzen de forma recurrent per ajudar els pacients a redefinir les seves metes i reconnectar amb el sentit del canvi.

Però… No ens enganyem: el miracle no passarà mentre dorms. Demà et despertaràs amb la mateixa càrrega de feina, els mateixos whatsapps per respondre i probablement alguna contractura al teu cos. Però hi ha una cosa que sí pot haver canviat: la teva manera de mirar la situació.

Potser descobreixes que ja hi ha senyals de canvi, o que tens més eines de les que pensaves. Potser et permets començar per una petita acció diferent. I potser, qui sap, comença una cadena de canvis que no té res de sobrenatural però sí molt de significatiu.

La pregunta del miracle no és una solució màgica, però és una finestra cap a possibles solucions reals. Et convida a imaginarte diferent, a somiar de manera pràctica, a projectarte cap a un futur on les coses funcionen millor. I des d’aquí, començar a caminar cap allà.

FONTS CONSULTADES

  • De Shazer, S., & Dolan, Y. (2007). More Than Miracles: The State of the Art of Solution-Focused Brief Therapy. Routledge.
  • Berg, I. K., & Miller, S. D. (1992). Working with the Problem Drinker: A Solution-Focused Approach. W.W. Norton.
  • O’Hanlon, B. (2003). Do One Thing Different: Ten Simple Ways to Change Your Life. HarperOne.

@capsiandorra
@capsiandorra
@capsiandorra