15 maig HOMES I DONES, CERVELLS DIFERENTS? Part II
En l’anterior post plantejàvem les diferències cerebrals entre els homes i les dones i com aquestes diferències afecten el comportament, les emocions, les habilitats i en definitiva el funcionament d’homes i dones en la vida quotidiana. A continuació mencionarem d’altres detalls associats a aquestes diferències. Abans però, una reflexió: Homes i dones són diferents, però això no vol dir que un sexe predomini sobre l’altre, més aviat el plantejament és que som complementaris i, per tant, podem aportar cadascú el millor que tenim, per exemple en el cas de les relacions de parella. A més, encara que posseïm habilitats diferents això no vol dir que no puguem aprendre de noves, i és aquí on l’aprenentatge pren protagonisme. Si el cervell humà té una característica és que té un potencial d’aprenentatge extraordinari.
Entre les curiositats que apareixen a causa de les diferències cerebrals hi ha una que manifesten els bebès de pocs dies de vida: Els nens mostren interès dirigint la mirada molta més estona a objectes que als rostres humans mentre que les nenes dirigeixen la mirada més temps a les cares dels cuidadors. En aquest aspecte quan els nens i nenes són una mica més grans la tria que fan de les joguines en el joc espontani és diferent: els nens trien objectes inanimats i les nenes trien joguines amb la figura humana. Podríem pensar que això és degut a la cultura i l’educació, però aquesta tria diferent també és present en els ximpanzés quan són petits i aquí la part educativa no és tan present.
En el camp de les professions també apareix aquesta diferenciació. El percentatge d’homes i dones en algunes professions és clarament diferent. Les enginyeries en general són triades per un nombre clarament més elevat d’homes mentre que les professions que impliquen tenir cura dels altres és a l’inrevés: Magisteri, Medicina, Psicologia i Infermeria. Podem pensar que això és degut a l’educació i segurament aquesta hi influeix, però també pot ser degut a preferències basades en les habilitats cognitives diferents i a preferències basades en comportaments que homes i dones han anat desenvolupant d’ençà que l’espècie vivia en coves. En aquest aspecte i per a intentar revertir la poca preferència de les dones cap a l’enginyeria, una universitat catalana va fer una forta campanya sota el lema: “l’enginyeria és femení” per intentar captar dones cap a aquest camp, però les xifres no han canviat i els homes continuen sent majoritaris en aquestes professions.
Altres habilitats que són diferents entre homes i dones tenen a veure amb la cognició social i l’ús del llenguatge. Que les dones són més parladores segurament no estranya a ningú, de fet s’ha arribat a calcular que les dones emeten fins al doble de paraules al dia que els homes i a més, quan a una dona li ronda un problema té la necessitat de comentar-lo amb un amic, una amiga, parella, etc. El que busca la dona no és consells, és “descarregar” les emocions mitjançant el llenguatge. Els homes en la mateixa situació, és probable que rumiïn el problema amb ells mateixos i el comentin un cop trobada una solució. Aquest fet provoca més d’una incomprensió en les parelles on la dona explica un problema i la parella se centra a oferir solucions mentre que ella necessita ser escoltada únicament, o, d’altra banda, la dona insisteix en el fet que ell li expliqui el que li preocupa i ell simplement i contesta que no hi ha res…
Finalment, i deixant-nos moltes coses més al tinter, sembla que les dones posseeixen de mitjana més neurones mirall -les de l’empatia- i, per tant, tenen més facilitat per captar les emocions expressades corporalment i per entendre i sentir el que l’altre sent… això segurament guarda relació amb la tria de professions vinculada amb la cura dels altres.
Tot i que homes i dones tenim cervells diferents hi ha dones amb habilitats masculines i homes amb habilitats femenines i a més això és qüestió de grau, és a dir que podem tenir més o menys masculinitzat o feminitzat el nostre cervell. El que és vital, però és entendre’ns i col·laborar, no competir, i és en aquest plantejament que podrem avançar com espècie.
Segueix-nos a:
