20 març HIKIKO, QUÈ? HIKIKOMORI
Fa ja molts anys, quan estudiava el grau de psicologia, recordo que en una classe ens van explicar que hi havia una síndrome que estava en molt auge al Japó. Es tractava de la síndrome Hikikomori, caracteritzada perquè els afectats s’aïllen totalment del món durant mesos o fins i tot anys. L’any 2014, un estudi realitzat per l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar de Barcelona, va reportar 164 casos d’Hikikomori en l’Estat Espanyol i en el que afirmaven creure que hi podia haver molts més casos, però es trobaven amb moltes dificultats per accedir a les persones confinades a les seves habitacions. Malauradament, a Andorra no hi ha registres d’aquesta síndrome.
QUÈ ÉS LA SÍNDROME HIKIKOMORI?
El terme Hikikomori prové del japonès i significa “apartat” o “confinat”. Va ser descrit per primera vegada pel psiquiatre japonès Tamaki Saito als anys 90 per referir-se als joves que s’aïllaven completament de la vida social i es tancaven a la seva habitació durant mesos o anys; en aquell moment el Dr. Tamaki va fer una estimació d’1,2 milions de persones patien la síndrome Hikikomori al Japó.
És un fenomen psicopatològic i sociològic en el que una persona s’aïlla de la societat com a mínim durant 6 mesos, tancant-se a la seva habitació, sense interès ni motivació pel treball, pels estudis o per les relacions socials. De mitjana, les persones amb síndrome d’Hikikomori s’aïllen al llarg de tres anys, però hi ha registrats casos més extrems, com el d’un home que va passar 30 anys tancat a casa.
A diferència d’una agorafòbia, les persones amb Hikikomori solen experimentar apatia per la societat. En canvi, l’agorafòbia és un trastorn d’ansietat que genera por intensa i irracional a trobar-se en situacions on resulta complicat poder fugir o en què no es pugui aconseguir ajuda fàcilment en cas de patir un atac de pànic.
Aquesta síndrome es caracteritza per:
- Hi ha més prevalença entre adolescents i adults joves de gènere masculí.
- Aïllament social extrem: eviten l’escola, la feina i la interacció social; es tanquen o es confinen a la seva habitació.
- Gran dependència de la tecnologia amb jocs en línia, xarxes socials. Actualment, també es fa referència als dibuixos i còmica de Manga.
- Alteració del ritme circadiari (dormir durant el dia i estar despert a la nit).
- Ansietat o depressió associades, però sense un trastorn mental primari clar.
QUINES SÓN LES CAUSES?
Les causes del Hikikomori són complexes i multifactorials, però es poden dividir en tres àmbits principals:
Factors individuals:
- Són persones sensibles, tímides, introvertides o evitatives, amb mancances en les habilitats socials i pocs recursos per gestionar l’estrès del seu dia a dia.
- Acostumen a presentar baixa tolerància a la frustració.
- Són persones amb predisposició a patir trastorns depressius o d’ansietat.
Factors familiars:
- La síndrome està estretament relacionada amb la sobreprotecció parental, especialment per part de la mare.
- Patrons de relacions familiars conflictives o exigències excessives per part dels pares.
- Dependència econòmica dels pares.
Factors socials i culturals
- Pressió acadèmica i laboral extrema, especialment al Japó i altres societats asiàtiques, estesa actualment a molts més països.
- Experiències d’assetjament escolar, el qual provoca por a la interacció social.
- Canvis en la dinàmica social amb l’auge d’Internet i el teletreball.
I LES CONSEQÜÈNCIES?
L’aïllament prolongat té un fort impacte en la salut mental i física de les persones afectades, a través de:
- Problemes psicològics: Trastorn d’ansietat, depressió, baixa autoestima i, en casos extrems, autolesions i ideació suïcida.
- Deteriorament físic: Sedentarisme, obesitat o desnutrició, alteracions en el ritme de la son.
- Desconnexió social i econòmica: Deteriorament de les habilitats socials necessàries per a interaccionar amb els altres; a mesura que passi el temps presentaran dificultats per reincorporar-se a la societat.
- Dependència econòmica de les seves famílies.
A nivell familiar, genera estrès i càrrega emocional per als cuidadors, en aquest cas els pares, que sovint no saben com abordar la situació.
ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE LA SÍNDROME HIKIKOMORI
A continuació us detallem una sèrie d’estratègies per la prevenció de la síndrome Hikikomori, enfocades a reduir el risc d’aïllament social en adolescents i joves adults.
Prevenció en l’àmbit familiar:
- Fomenteu una comunicació oberta i saludable a casa: Eviteu dinàmiques autoritàries o sobreprotectores. És important promoure diàlegs sobre emocions.
- Establiu rutines equilibrades: És important que els fills participin en activitats fora de casa (esport, extraescolars, trobades amb amics) per evitar la desconnexió progressiva de la societat.
- Limiteu l’ús de la tecnologia i feu-ho de forma saludable: Evitar que els videojocs o internet siguin l’única via de socialització, promovent un ús responsable i equilibrat amb activitats presencials.
- Estigueu atents a senyals d’alerta: Falta d’interès per sortir, abandonament de les relacions socials, alteracions del son o rebuig constant a activitats externes poden ser indicis d’aïllament progressiu.
Prevenció en l’àmbit educatiu
- És important promoure l’educació emocional i les habilitats socials: Incorporar programes que ensenyin a gestionar l’estrès, la frustració i la por al fracàs acadèmic o social.
- Crear espais segurs i inclusius: Lluitar contra l’assetjament escolar i fomentar una cultura de respecte perquè els joves no se sentin rebutjats o aïllats.
- Orientació i suport psicològic: Tenir professionals accessibles als centres educatius per atendre casos de malestar emocional i prevenir l’abandonament escolar.
Si sospiteu o detecteu que el vostre fill, o algú proper del vostre entorn, presenta signes de la síndrome Hikikomori, com aïllament prolongat, rebuig constant a sortir de casa, alteracions del son i desconnexió de la realitat social, és fonamental buscar ajuda professional com més aviat millor. Un professional especialitzat pot realitzar una avaluació exhaustiva i establir un pla d’intervenció adequat.
La síndrome Hikikomori ens fa pensar que, tot i la gran atracció i comoditat que ens aporta el món digital, les relacions humanes i el contacte social són fonamentals pel benestar emocional. Entendre les causes i les possibles solucions és essencial per evitar que aquest problema s’expandeixi i afecti més persones.
FONTS CONSULTADES
Redacció de TV3Catalunya (17/11/2014). Un diagnosticat a Catalunya de la síndrome Hikikomori: “Vaig acabar a la meva habitació sense poder sortir-ne durant 3 anys”. 3.CAT: Barcelona
García-Allen, J (24/01/16; actualitzat a 15/01/2025). Hikikomori en España: el síndrome de aislamiento social no solo afecta a Japón. Portal Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/clinica/hikikomori-espana
Estébanez, B (31/01/25) Hikikomori: jóvenes encerrados permanentemente en su habitación. Portal Psicología y mente. https://psicologiaymente.com/clinica/hikikomori-sindrome-oriental-habitacion
